Viquilletra - Contribucions de l’usuari [ca]

Usuari:Trotamons

2014-02-09T10:15:27Z

Pgvidal:

{{Usuari
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Vicente Navarro, Cristina García, Jorge Gilabert, Raquel Morales
|Centre estudien=Serpis
|Professorat=Pgvidal
|Centre treballa=
|Curs=2013-14
|Presentació=Hola, som el grup Trotamons, format per Cristina, Vicente, Raquel i Jorge del grup 4t ESO B de l'institut IES Serpis de València.

Anem a fer un treball sobre el llibre que hem llegit a la primera avaluació, "El mecanoscrit del segon origen". El nostre treball constarà de diferents làmines amb una il·lustració que ens mostra les parts més importants de la novel·la i també narrarem l'escena dibuixada.
|Usuari premiat=No
|Premiada curs=
|Premiada modalitat=
|Convocatòria premi=
}}

{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Usuari:Sense Temps

2014-02-09T10:14:06Z

Pgvidal:

{{Usuari
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Belén, Almudena, Javier, Marta, Ruth, Alejandro
|Centre estudien=Serpis
|Professorat=Pgvidal
|Centre treballa=
|Curs=2013-14
|Presentació=Hola, som 'Sense Temps', encara aixina em buscat un lloc per escriure la presentació, i ahí va:
Som un grup d'alumnes que estudiem 4 d'ESO al Serpis, ens agradaria fer una adaptació d'El retrat De Dorian Gray amb un curtmetratge. Esperem que us agrade!!
|Usuari premiat=No
|Premiada curs=
|Premiada modalitat=
|Convocatòria premi=
}}

{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels TheMarcels

2013-03-15T12:41:10Z

Pgvidal:

{{Activitat
|Grup=TheMarcels
|Centre=Serpis
|Curs=2012-13
|Obra=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=La nostra intenció és canviar el final del llibre, massa dolent en la nostra opinió, per un altre més agradable.
|Text=I jo, l’Alba, una mare de divuit anys, em vaig mirar en Mar, que plorava al bressol, i vaig pensar que tot just seria una dona de trenta quan ell en fes dotze. I en el fons del meu cor vaig desitjar ferventment que fos tan precoç com en Dídac, el seu pare; si ho era, encara podria tenir uns quants fills del meu fill...

De sobte, Alba va despertar, es trobava en una habitació totalment blanca. Aleshores va entrar una dona, vestida d’infermera, i li va preguntar:

-On em trobe?

-Estàs al Centre de Salut Artur Mas, un dels millors centres de la República de Catalunya. És 20 de Març de 2013, i tens 17 anys.

-Per què estic ací? I que es això de “República de Catalunya”?

-Has despertat d'un coma de tres anys. Han passat moltes coses des que vas entrar en el coma, fins i tot, Artur Mas ha aconseguit la independència de Catalunya, l'Espanyol ha guanyat la Champions i el Girona la Lliga. Ara Espanya és la màxima potència mundial a nivell econòmic!

-Bé, però què faig ací?. Quin és el motiu del meu coma?

-Segons tinc entés, un dia normal, vas vore com uns xics agredien un altre de color, un xiquet anomenat Dídac. El van apallissar i després van espentar-lo, i caigué al toll de la resclosa de Benaura. Aleshores, tu vas triar ajudar-lo, i al final va acabar ell salvant-te a tu. Has tingut molta sort. Cada dia, en Dídac ha vingut a veure’t. Falta poc per a què vinga, es sorprendrà molt.

-No recorde res del que m'has comentat...

-És normal, portes 3 anys en coma, no sé ni com tens forces per parlar! Poc a poc,aniràs recordant les coses.
-I què és de la meua família?

-Ah,d'açò no te’n recordes? Guanyàreu la quiniela i vau voler anar de viatge a les Illes Caiman. Quan compràreu els bitllets de Ryanair resultà que a tu et coincidien les dates amb les del viatge de final de curs a l’Alsàcia-Lorena -per cert, diuen que la Merkel planeja envair Estrasburg- i vas preferir visitar amb els teus amics els escenaris de la Primera Guerra Mundial. Quan ja estaves a Alsàcia, els teus pares van agafar el vol cap a les Illes Caiman. De sobte, unes tisores grandíssimes enviades per Rajoy travessaren l’avió de paper de Ryanair, els pilots del qual van fer un aterratge forçós i els teus pares van ser hospitalitzats, increïblement; amb ferides greus. Encara estan tots a l'hospital, però crec que es recuperaran. Com pots veure, Dídac m’ho ha contat tot.

Alba va començar a plorar, no recordava res de res, però la idea de tindre tota la seua família hospitalitzada li resultava terrible. Després, començà a contar- li, a la infermera, tot el que havia somiat, l'extinció de la humanitat, els aliens,la seua relació amb Dídac, etc .La infermera l'escoltava amb atenció.

Després, la va deixar descansant i, un hora més tard, hi va arribar Dídac; no es podia creure que estigués desperta. Li va donar una abraçada, amb molta cura, Alba acabava de despertar d'un llarg coma.

-Com et trobes?

-Bé... estic prou confusa.

-El que resultaria estrany seria que no ho estigueres; descansa, ho necessites.

Alba s'adormí, i Dídac es quedà al seu costat. Pot ser els esperava un futur junts.
|Validada=Veritat
|Validador=Matildec
|Destacada=Veritat
|Destacador=Pgvidal
|Activitat premiada=No
}}
{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels CSI

2013-03-15T12:39:52Z

Pgvidal:

{{Activitat
|Grup=CSI
|Centre=Serpis
|Curs=2012-13
|Obra=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=Volem aprofitar els coneixements de disseny d’una de les nostres companyes per a crear una espècie de vídeo del còmic sencer que farem sobre el llibre. En primer lloc, llegirem el llibre de nou per a triar els moments, els diàlegs, les situacions, etc més rellevants de tota la història i el treball resultant servirà per fer els dibuixos del còmic. D’eixa manera tindrem el còmic dibuixat i escrit per nosaltres. Finalment, a traves d'un programa especial d' ordinador, farem el vídeo, que seran les imatges escanejades i programades amb música i efectes sonors diferents. Esperem que el nostre treball siga del vostre gust. Atentament, Carmen, Claudia, Inma i Sofía
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=gVs6RE-NQ00
|Validada=Veritat
|Validador=Matildec
|Destacada=Veritat
|Destacador=Pgvidal
|Activitat premiada=No
}}
{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels CSI

2013-03-15T12:39:33Z

Pgvidal:

{{Activitat
|Grup=CSI
|Centre=Serpis
|Curs=2012-13
|Obra=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=Volem aprofitar els coneixements de disseny d’una de les nostres companyes per a crear una espècie de vídeo del còmic sencer que farem sobre el llibre. En primer lloc, llegirem el llibre de nou per a triar els moments, els diàlegs, les situacions, etc més rellevants de tota la història i el treball resultant servirà per fer els dibuixos del còmic. D’eixa manera tindrem el còmic dibuixat i escrit per nosaltres. Finalment, a traves d'un programa especial d' ordinador, farem el vídeo, que seran les imatges escanejades i programades amb música i efectes sonors diferents. Esperem que el nostre treball siga del vostre gust. Atentament, Carmen, Claudia, Inma i Sofía
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=gVs6RE-NQ00
|Validada=Veritat
|Validador=Matildec
|Destacada=Veritat
|Activitat premiada=No
}}
{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels TheMarcels

2013-03-15T12:37:43Z

Pgvidal:

{{Activitat
|Grup=TheMarcels
|Centre=Serpis
|Curs=2012-13
|Obra=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=La nostra intenció és canviar el final del llibre, massa dolent en la nostra opinió, per un altre més agradable.
|Text=I jo, l’Alba, una mare de divuit anys, em vaig mirar en Mar, que plorava al bressol, i vaig pensar que tot just seria una dona de trenta quan ell en fes dotze. I en el fons del meu cor vaig desitjar ferventment que fos tan precoç com en Dídac, el seu pare; si ho era, encara podria tenir uns quants fills del meu fill...

De sobte, Alba va despertar, es trobava en una habitació totalment blanca. Aleshores va entrar una dona, vestida d’infermera, i li va preguntar:

-On em trobe?

-Estàs al Centre de Salut Artur Mas, un dels millors centres de la República de Catalunya. És 20 de Març de 2013, i tens 17 anys.

-Per què estic ací? I que es això de “República de Catalunya”?

-Has despertat d'un coma de tres anys. Han passat moltes coses des que vas entrar en el coma, fins i tot, Artur Mas ha aconseguit la independència de Catalunya, l'Espanyol ha guanyat la Champions i el Girona la Lliga. Ara Espanya és la màxima potència mundial a nivell econòmic!

-Bé, però què faig ací?. Quin és el motiu del meu coma?

-Segons tinc entés, un dia normal, vas vore com uns xics agredien un altre de color, un xiquet anomenat Dídac. El van apallissar i després van espentar-lo, i caigué al toll de la resclosa de Benaura. Aleshores, tu vas triar ajudar-lo, i al final va acabar ell salvant-te a tu. Has tingut molta sort. Cada dia, en Dídac ha vingut a veure’t. Falta poc per a què vinga, es sorprendrà molt.

-No recorde res del que m'has comentat...

-És normal, portes 3 anys en coma, no sé ni com tens forces per parlar! Poc a poc,aniràs recordant les coses.
-I què és de la meua família?

-Ah,d'açò no te’n recordes? Guanyàreu la quiniela i vau voler anar de viatge a les Illes Caiman. Quan compràreu els bitllets de Ryanair resultà que a tu et coincidien les dates amb les del viatge de final de curs a l’Alsàcia-Lorena -per cert, diuen que la Merkel planeja envair Estrasburg- i vas preferir visitar amb els teus amics els escenaris de la Primera Guerra Mundial. Quan ja estaves a Alsàcia, els teus pares van agafar el vol cap a les Illes Caiman. De sobte, unes tisores grandíssimes enviades per Rajoy travessaren l’avió de paper de Ryanair, els pilots del qual van fer un aterratge forçós i els teus pares van ser hospitalitzats, increïblement; amb ferides greus. Encara estan tots a l'hospital, però crec que es recuperaran. Com pots veure, Dídac m’ho ha contat tot.

Alba va començar a plorar, no recordava res de res, però la idea de tindre tota la seua família hospitalitzada li resultava terrible. Després, començà a contar- li, a la infermera, tot el que havia somiat, l'extinció de la humanitat, els aliens,la seua relació amb Dídac, etc .La infermera l'escoltava amb atenció.

Després, la va deixar descansant i, un hora més tard, hi va arribar Dídac; no es podia creure que estigués desperta. Li va donar una abraçada, amb molta cura, Alba acabava de despertar d'un llarg coma.

-Com et trobes?

-Bé... estic prou confusa.

-El que resultaria estrany seria que no ho estigueres; descansa, ho necessites.

Alba s'adormí, i Dídac es quedà al seu costat. Pot ser els esperava un futur junts.
|Validada=Veritat
|Validador=Matildec
|Destacada=Veritat
|Activitat premiada=No
}}
{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Activitat sobre La forma de dur els cabells de l, pels Guachipey

2013-03-15T12:33:06Z

Pgvidal:

{{Activitat
|Grup=Guachipey
|Centre=Serpis
|Curs=2012-13
|Obra=Amors impossibles de l'autor Josep Vicent Marqués
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=Hola, em dic Irene i he fet altra versió del relat de J.V. Marqués "la forma de dur els cabells", espere que vos agrade.
|Text=La forma de dur els cabells
Aquell fastigós alemany ja feia dues hores que l’havia clavat en aquell vagó, tenia fam i una set que li pegava la llengua al paladar. A la família i amics feia ja mesos que no els havia vist. Havia estat com un gos perdut fins que el van atrapar. Per a ell tot havia acabat, tot era foscor i soledat. Sols una paraula ressonava dins el seu cap “Auschwitz”, mentre totes les històries de por que li havien contat sobre aquest monstre assassí cobraven vida dins seu.

El vagó poquet a poquet s’havia anat omplint fins a l’extenuació. Una forta xiuletada indicà els escassos segons de pau a les vies. El tren eixí, amb tanta força que li va fer una empenta a tots els passatgers que es xocaren entre si. Ell, ja estava suficientment enfonat per a què, a sobre, el trepitjaren. Va alçar el cap per veure qui havia sigut i la va veure. Tindria uns 17 anys, la mateixa edat que ell, tenia la pell tan blanca com la neu, uns ulls verds immensos i el que més cridava l’atenció, una cabellera negra i brillant plena de rínxols. Era tota una llàstima que estiguera tan flaca i tinguera la mirada tan perduda, així i tot estava molt bonica. Es va quedar bocabadat, com una cosa tan bonica podia estar en un lloc i una situació com aquesta?

Ella notava com uns ulls negres estaven clavats en ella però no va fer res, ni alçà el cap, li havien ensenyat a callar i no mirar des que havia vingut aquell senyor de gavardina negra a dir-li que era un ser inferior i que ella i tota la seva família havia de deixar-ho tot per anar-se’n a un gueto de mala mort, “amb els seus”... Però al cap i a la fi, que més donava ja? Alçà el cap i es va sorprendre de veure a un xicot ben plantat de la seva edat, estava brut i la seva mirada tan suplicant donava por. Però no la va apartar, va mirar-li als ulls.

I així passaren les hores, una conversa de mirades interminable, es digueren el que no havien pogut dir mai amb paraules. Una forta xiuletada indicava els pocs segons que els quedaven. Encara que havia estat un viatge d'hores, a ells se’ls havia passat com segons. I ara, tocava acomiadar-se.

Ella va tancar els ulls durant dos segons i una grossa llàgrima se li va esvarar per la galta. Ell, sense pensar-ho, s’acostà delicadament i li féu un bes al front. No era un bes, era el bes, el bes de la llibertat, el bes pur, el bes representant de recordar a tots dos la verdadera ànima humana que tenien oblidada. Els feren baixar i els separaren.

A ella, al baixar van rapar-li el cap al zero, a pesar de les seves súpliques. Ell la va intentar buscar, preguntà per una xica amb una bonica melena negra amb rínxols però soles va rebre rialles amb to humiliant per part dels soldats que dirigien el camp.
I així, entre cossos sense vida ni ànima es van perdre tots dos, i amb ells, la possibilitat de continuar una bonica història d’amor.
|Validada=Veritat
|Validador=Pgvidal
|Destacada=Veritat
|Destacador=Pgvidal
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre La forma de dur els cabells de l, pels Guachipey

2013-03-15T12:30:43Z

Pgvidal:

{{Activitat
|Grup=Guachipey
|Centre=Serpis
|Curs=2012-13
|Obra=Amors impossibles de l'autor Josep Vicent Marqués
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=Hola, em dic Irene i he fet altra versió del relat de J.V. Marqués "la forma de dur els cabells", espere que vos agrade.
|Text=La forma de dur els cabells
Aquell fastigós alemany ja feia dues hores que l’havia clavat en aquell vagó, tenia fam i una set que li pegava la llengua al paladar. A la família i amics feia ja mesos que no els havia vist. Havia estat com un gos perdut fins que el van atrapar. Per a ell tot havia acabat, tot era foscor i soledat. Sols una paraula ressonava dins el seu cap “Auschwitz”, mentre totes les històries de por que li havien contat sobre aquest monstre assassí cobraven vida dins seu.

El vagó poquet a poquet s’havia anat omplint fins a l’extenuació. Una forta xiuletada indicà els escassos segons de pau a les vies. El tren eixí, amb tanta força que li va fer una empenta a tots els passatgers que es xocaren entre si. Ell, ja estava suficientment enfonat per a què, a sobre, el trepitjaren. Va alçar el cap per veure qui havia sigut i la va veure. Tindria uns 17 anys, la mateixa edat que ell, tenia la pell tan blanca com la neu, uns ulls verds immensos i el que més cridava l’atenció, una cabellera negra i brillant plena de rínxols. Era tota una llàstima que estiguera tan flaca i tinguera la mirada tan perduda, així i tot estava molt bonica. Es va quedar bocabadat, com una cosa tan bonica podia estar en un lloc i una situació com aquesta?

Ella notava com uns ulls negres estaven clavats en ella però no va fer res, ni alçà el cap, li havien ensenyat a callar i no mirar des que havia vingut aquell senyor de gavardina negra a dir-li que era un ser inferior i que ella i tota la seva família havia de deixar-ho tot per anar-se’n a un gueto de mala mort, “amb els seus”... Però al cap i a la fi, que més donava ja? Alçà el cap i es va sorprendre de veure a un xicot ben plantat de la seva edat, estava brut i la seva mirada tan suplicant donava por. Però no la va apartar, va mirar-li als ulls.

I així passaren les hores, una conversa de mirades interminable, es digueren el que no havien pogut dir mai amb paraules. Una forta xiuletada indicava els pocs segons que els quedaven. Encara que havia estat un viatge d'hores, a ells se’ls havia passat com segons. I ara, tocava acomiadar-se.

Ella va tancar els ulls durant dos segons i una grossa llàgrima se li va esvarar per la galta. Ell, sense pensar-ho, s’acostà delicadament i li féu un bes al front. No era un bes, era el bes, el bes de la llibertat, el bes pur, el bes representant de recordar a tots dos la verdadera ànima humana que tenien oblidada. Els feren baixar i els separaren.

A ella, al baixar van rapar-li el cap al zero, a pesar de les seves súpliques. Ell la va intentar buscar, preguntà per una xica amb una bonica melena negra amb rínxols però soles va rebre rialles amb to humiliant per part dels soldats que dirigien el camp.
I així, entre cossos sense vida ni ànima es van perdre tots dos, i amb ells, la possibilitat de continuar una bonica història d’amor.
|Validada=No
|Validador=
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:Guachipey

2013-03-15T12:28:16Z

Pgvidal:

{{Usuari
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Irene Sides
|Centre estudien=Serpis
|Professorat=Pgvidal
|Centre treballa=
|Curs=2012-13
|Presentació=Este curs vaig a treballar els relats d'Amors impossibles de Josep Vicent Marqués
Espere que us agrade el meu treball.
:)
|Usuari premiat=No
}}

{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Amors impossibles de l'autor Josep Vicent Marqués

2013-03-15T12:22:55Z

Pgvidal: Es crea la pàgina amb «{{Obra |Títol=Amors impossibles |Gènere autor=autor |Nom autor=Josep Vicent |Cognom autor=Marqués |Data original=1998 }} {{Admin-Prova |Prova=f }}».

{{Obra
|Títol=Amors impossibles
|Gènere autor=autor
|Nom autor=Josep Vicent
|Cognom autor=Marqués
|Data original=1998
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

L'illa de Maians de l'autor Quim Monzó

2013-02-03T09:03:33Z

Pgvidal: Es crea la pàgina amb «{{Obra |Títol=L'illa de Maians |Gènere autor=autor |Nom autor=Quim |Cognom autor=Monzó |Data original=1985 |Curs=2012-13 |Autor a Lletra=http://lletra.uoc.edu/ca/au...».

{{Obra
|Títol=L'illa de Maians
|Gènere autor=autor
|Nom autor=Quim
|Cognom autor=Monzó
|Data original=1985
|Curs=2012-13
|Autor a Lletra=http://lletra.uoc.edu/ca/autor/quim-monzo
|Autor a Viquipedia=http://ca.wikipedia.org/wiki/Quim_Monz%C3%B3
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Guadalajara de l'autor Quim Monzó

2013-02-03T08:59:58Z

Pgvidal: Es crea la pàgina amb «{{Obra |Títol=Guadalajara |Gènere autor=autor |Nom autor=Quim |Cognom autor=Monzó |Data original=1996 |Autor a Lletra=http://lletra.uoc.edu/ca/autor/quim-monzo/deta...».

{{Obra
|Títol=Guadalajara
|Gènere autor=autor
|Nom autor=Quim
|Cognom autor=Monzó
|Data original=1996
|Autor a Lletra=http://lletra.uoc.edu/ca/autor/quim-monzo/detall
|Autor a Viquipedia=http://ca.wikipedia.org/wiki/Quim_Monz%C3%B3
|Obra a Viquipedia=http://ca.wikipedia.org/wiki/Guadalajara_%28llibre%29
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Serpis

2012-11-30T09:31:43Z

Pgvidal: Es crea la pàgina amb «{{Centre |Tipus de centre=IES |Altres centres=f |Nom=Serpis |Web=http://www.institutoserpis.org/ |Adreça=C/ José María Haro, 63 |Codi postal=46022 |Municipi= Valè...».

{{Centre
|Tipus de centre=IES
|Altres centres=f
|Nom=Serpis
|Web=http://www.institutoserpis.org/
|Adreça=C/ José María Haro, 63
|Codi postal=46022
|Municipi= València
|Comunitat=Comunitat Valenciana
|Geolocalització=
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Fitxer:Logoserpis1.jpg

2012-11-30T09:29:40Z

Pgvidal:

Usuari:Pgvidal

2012-11-30T09:27:08Z

Pgvidal: Es crea la pàgina amb «{{Usuari |Tipus usuari=professorat |Integrants= |Centre estudien= |Professorat= |Centre treballa=Serpis |Curs=2012-13, |Usuari premiat=f }} {{Admin-Prova |Prova=f }}».

{{Usuari
|Tipus usuari=professorat
|Integrants=
|Centre estudien=
|Professorat=
|Centre treballa=Serpis
|Curs=2012-13,
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}