Viquilletra - Contribucions de l’usuari [ca]

Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Els Pous

2013-04-15T17:05:19Z

Matildec:

{{Activitat
|Grup=Els Pous
|Centre=Serpis
|Curs=2012-13
|Obra=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=Final de la nostra adaptació.
|Text=(…)I tot just hi havia un mena de claredat quan Alba s’assegurà que no quedava cap foc ni cap

llum encesa i, deixant el nen, que ara tornava a dormir, tancat a la roulotte, va posar en marxa

el tractor i, ben armadada, va emprendre el camí que normalment seguien per anar a la ciutat. Però

no hi va arribar.

Abans, com assaltada per una premonició, es desvià mentalment cap al lloc d'on ara, des que havien

esgotat les del camió, es proveïen de bombones de butà. De seguida va veure el jeep, aturat davant

del magatzem i amb la portella oberta, tal com Dídac havia d’haver-lo deixat en saltar del vehicle.

Ell, però, no hi era. Tampoc hi havia carregat cap bombona, perquè dins únicament va veure mitja

dotzena de llibres sobre electricitat, dipositats al seient davanter. Se'n va tornar i va començar

a cridar. Al principi no contestava, però just quan començaven a apoderar-se-li els nervis, va

veure una figura a la llunyania. Era Dídac arrossegant un carro, Alba, emocionada després del mal

moment, va començar a córrer cap a ell. Dídac veient-la córrer, va deixar anar el carro i va

començar, alhora, a córrer cap a ella, i en el moment de la trobada, just quan ell creia que anava

a poder abraçar-la, ella s'aturà en sec i li pegà un bufetada.

-He estat tota la nit esperant-te, on estaves?

-Quan ho vegis, em perdonaràs, vine amb mi.

Dídac va conduir l’Alba fins al carro i li ensenyà que aquest estava ple de provisions.

- On has aconseguit tot això?

- Hi ha moltíssim més, està en un alberg a dos quilòmetres i mig d’ací, vaig veure fum i vaig anar-hi a

comprovar que tot estigués bé, i vaig trobar l'alberg; estava buit però hi ha un rebost gran, ple de

llaunes i menjar en bon estat. Hauríem de traslladar-nos-hi, hi ha moltes habitacions que encara

conserven el sostre i una gran parcel·la de terra fèrtil, i crec haver escoltat el so d'un riu.

- Estàs segur que és bona idea? Has comprovat que no hi haguessin cadàvers? I què passa amb la

platja? I el nostre vaixell?

- Tranquil•la Alba, m'he encarregat de tot, crec que és un bon lloc per criar Mar i, a més, estem a prop

de la ciutat per a qualsevol cosa que necessitem.

- Tornem a casa amb Mar, demà decidirem.

Finalment, Dídac va convèncer Alba per mudar-se. Després del trasllat i la mudança es van adonar que

havien pres la decisió correcta.

Passaren dos anys, Mar creixia molt bé i Alba es va tornar a quedar una altra vegada prenyada, però

aquesta vegada van ser bessons. A la xiqueta li posaren Coumba i al noi Kodak. Mentre els xiquets

creixien, Alba i Dídac van anar construint el més paregut a un llar pensant sempre en les necessitats

dels xiquets mentre creixien; coses com joguets, fins i tot van arribar a trobar un bresol que era

suficienment gran per als dos bessons, mentre Dídac, amb l’exemple del que ja tenien, en construïa un

altre. També van decidir aprendre a pilotar avions amb els llibres que van trobar; ja que volien que tots

els seus fills conegueren la resta del món i per a poder comprovar que no hi havia supervivents en la

resta de continents.

Al poc de temps van descobrir que Dídac tenia una gran habilitat per als avions, i quan Mar ja havia

complit els 7 anys i els bessons anaven camí dels 5, van decidir fer el primer viatge en família, amb una

avioneta que Dídac havia reparat uns dies abans.

Començaren a preparar el viatge amb tot el que anaven a necessitar, perquè no sabien el temps que

tardarien a tornar. Decidiren sobrevolar Àfrica, ja que pensaven que com aquest continent havia sigut

l’origen de la vida, no tindrien problemes en trobar tot el que necessitarien, si no a les ciutats a la

natura, i, a més, Dídac volia conèixer la terra de la qual sa mare tant li havia parlat quan era menudet.

Dues setmanes després començaren el seu viatge, amb combustible i aliments suficients, i també roba

de recanvi i la seua càmera de vídeo per filmar el paisatge i tindre un bon record del seu primer viatge

familiar.

-Benvinguts al vol 638585, tenim un dia solejat, perfecte per a iniciar el nostre viatge. Després,

passaran les nostres auxiliars de vol oferint-vos begudes i alguna cosa per a menjar, gaudiu d’un bon

vol.

-Dídac!! No em sigues fava i posa en marxa el motor!!

Així, començaren el viatge cap a l’África, fent una parada a les Illes Balears per estirar les cames,

omplir el dipòsit i donar-se un bany a la platja.

Passaren la nit i a la matinada següent van emprendre el camí cap al seu destí. La nit queia quan van

aterrar a la costa d’Àfrica, i com que el combustible començava a escassejar de nou, feren nit a la

platja i en alçar-se al matí següent descobriren que una part del motor desprenia fum; Dídac preocupat,

va començar a comprovar que totes les peces estigueren bé, i en la seua comprovació va adonar-se’n

que faltava una petita peça; havia sigut un miracle que arribaren a terra.

Decidiren anar a la recerca d’una ciutat on trobar el que necessitaven, i aprofitar per visitar un poc

aquell lloc. Quan portaven tres hores caminant cregueren haver vist una fumaguera en la muntanya

més pròxima. Es van dirigir ràpidament al lloc d’ on provenia aquell fum. Però en arribar, van vore una

foguera apagada, no hi havia cap indici de vida més que aquella trista foguera. Inspeccionaren aquell

territori per si de cas, i al tornar a la foguera una tribu els va rodejar. Després d’una llarga cerca per

trobar supervivents, estaven rodejats per tot un grup.
|Validada=Veritat
|Validador=Matildec
|Destacada=Veritat
|Destacador=macume
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Els Pous

2013-03-21T20:00:39Z

Matildec:

{{Activitat
|Grup=Els Pous
|Centre=Serpis
|Curs=2012-2013
|Obra=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=El llibre que hem triat és “El mecanoscrit del segon origen” de Manuel de Pedrolo. D’entre les diverses opcions que teníem per a triar, hem seleccionat canviar el final al llibre perquè, encara que és un final molt inesperat, no ens ha acabat d’agradar i per això hem decidit fer la nostra pròpia versió. Esperem que us agrade el nostre final alternatiu.
|Validada=Veritat
|Validador=Matildec
|Destacada=Veritat
|Destacador=Matildec
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Els Pous

2013-03-21T19:56:13Z

Matildec:

{{Activitat
|Grup=Els Pous
|Centre=Serpis
|Curs=2012-2013
|Obra=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=El llibre que hem triat és “El mecanoscrit del segon origen” de Manuel de Pedrolo. D’entre les diverses opcions que teníem per a triar, hem seleccionat canviar el final al llibre perquè, encara que és un final molt inesperat, no ens ha acabat d’agradar i per això hem decidit fer la nostra pròpia versió. Esperem que us agrade el nostre final alternatiu.
|Validada=Veritat
|Validador=Matildec
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Els Pous

2013-03-10T16:47:01Z

Matildec:

{{Activitat
|Grup=Els Pous
|Centre=Serpis
|Curs=2012-13
|Obra=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=Final de la nostra adaptació.
|Text=(…)I tot just hi havia un mena de claredat quan Alba s’assegurà que no quedava cap foc ni cap

llum encesa i, deixant el nen, que ara tornava a dormir, tancat a la roulotte, va posar en marxa

el tractor i, ben armadada, va emprendre el camí que normalment seguien per anar a la ciutat. Però

no hi va arribar.

Abans, com assaltada per una premonició, es desvià mentalment cap al lloc d'on ara, des que havien

esgotat les del camió, es proveïen de bombones de butà. De seguida va veure el jeep, aturat davant

del magatzem i amb la portella oberta, tal com Dídac havia d’haver-lo deixat en saltar del vehicle.

Ell, però, no hi era. Tampoc hi havia carregat cap bombona, perquè dins únicament va veure mitja

dotzena de llibres sobre electricitat, dipositats al seient davanter. Se'n va tornar i va començar

a cridar. Al principi no contestava, però just quan començaven a apoderar-se-li els nervis, va

veure una figura a la llunyania. Era Dídac arrossegant un carro, Alba, emocionada després del mal

moment, va començar a córrer cap a ell. Dídac veient-la córrer, va deixar anar el carro i va

començar, alhora, a córrer cap a ella, i en el moment de la trobada, just quan ell creia que anava

a poder abraçar-la, ella s'aturà en sec i li pegà un bufetada.

-He estat tota la nit esperant-te, on estaves?

-Quan ho vegis, em perdonaràs, vine amb mi.

Dídac va conduir l’Alba fins al carro i li ensenyà que aquest estava ple de provisions.

- On has aconseguit tot això?

- Hi ha moltíssim més, està en un alberg a dos quilòmetres i mig d’ací, vaig veure fum i vaig anar-hi a

comprovar que tot estigués bé, i vaig trobar l'alberg; estava buit però hi ha un rebost gran, ple de

llaunes i menjar en bon estat. Hauríem de traslladar-nos-hi, hi ha moltes habitacions que encara

conserven el sostre i una gran parcel·la de terra fèrtil, i crec haver escoltat el so d'un riu.

- Estàs segur que és bona idea? Has comprovat que no hi haguessin cadàvers? I què passa amb la

platja? I el nostre vaixell?

- Tranquil•la Alba, m'he encarregat de tot, crec que és un bon lloc per criar Mar i, a més, estem a prop

de la ciutat per a qualsevol cosa que necessitem.

- Tornem a casa amb Mar, demà decidirem.

Finalment, Dídac va convèncer Alba per mudar-se. Després del trasllat i la mudança es van adonar que

havien pres la decisió correcta.

Passaren dos anys, Mar creixia molt bé i Alba es va tornar a quedar una altra vegada prenyada, però

aquesta vegada van ser bessons. A la xiqueta li posaren Coumba i al noi Kodak. Mentre els xiquets

creixien, Alba i Dídac van anar construint el més paregut a un llar pensant sempre en les necessitats

dels xiquets mentre creixien; coses com joguets, fins i tot van arribar a trobar un bresol que era

suficienment gran per als dos bessons, mentre Dídac, amb l’exemple del que ja tenien, en construïa un

altre. També van decidir aprendre a pilotar avions amb els llibres que van trobar; ja que volien que tots

els seus fills conegueren la resta del món i per a poder comprovar que no hi havia supervivents en la

resta de continents.

Al poc de temps van descobrir que Dídac tenia una gran habilitat per als avions, i quan Mar ja havia

complit els 7 anys i els bessons anaven camí dels 5, van decidir fer el primer viatge en família, amb una

avioneta que Dídac havia reparat uns dies abans.

Començaren a preparar el viatge amb tot el que anaven a necessitar, perquè no sabien el temps que

tardarien a tornar. Decidiren sobrevolar Àfrica, ja que pensaven que com aquest continent havia sigut

l’origen de la vida, no tindrien problemes en trobar tot el que necessitarien, si no a les ciutats a la

natura, i, a més, Dídac volia conèixer la terra de la qual sa mare tant li havia parlat quan era menudet.

Dues setmanes després començaren el seu viatge, amb combustible i aliments suficients, i també roba

de recanvi i la seua càmera de vídeo per filmar el paisatge i tindre un bon record del seu primer viatge

familiar.

-Benvinguts al vol 638585, tenim un dia solejat, perfecte per a iniciar el nostre viatge. Després,

passaran les nostres auxiliars de vol oferint-vos begudes i alguna cosa per a menjar, gaudiu d’un bon

vol.

-Dídac!! No em sigues fava i posa en marxa el motor!!

Així, començaren el viatge cap a l’África, fent una parada a les Illes Balears per estirar les cames,

omplir el dipòsit i donar-se un bany a la platja.

Passaren la nit i a la matinada següent van emprendre el camí cap al seu destí. La nit queia quan van

aterrar a la costa d’Àfrica, i com que el combustible començava a escassejar de nou, feren nit a la

platja i en alçar-se al matí següent descobriren que una part del motor desprenia fum; Dídac preocupat,

va començar a comprovar que totes les peces estigueren bé, i en la seua comprovació va adonar-se’n

que faltava una petita peça; havia sigut un miracle que arribaren a terra.

Decidiren anar a la recerca d’una ciutat on trobar el que necessitaven, i aprofitar per visitar un poc

aquell lloc. Quan portaven tres hores caminant cregueren haver vist una fumaguera en la muntanya

més pròxima. Es van dirigir ràpidament al lloc d’ on provenia aquell fum. Però en arribar, van vore una

foguera apagada, no hi havia cap indici de vida més que aquella trista foguera. Inspeccionaren aquell

territori per si de cas, i al tornar a la foguera una tribu els va rodejar. Després d’una llarga cerca per

trobar supervivents, estaven rodejats per tot un grup.
|Validada=Veritat
|Validador=Matildec
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Els Pous

2013-03-10T16:44:54Z

Matildec:

{{Activitat
|Grup=Els Pous
|Centre=Serpis
|Curs=2012-13
|Obra=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=Final de la nostra adaptació.
|Text=(…)I tot just hi havia un mena de claredat quan Alba s’assegurà que no quedava cap foc ni cap

llum encesa i, deixant el nen, que ara tornava a dormir, tancat a la roulotte, va posar en marxa

el tractor i, ben armadada, va emprendre el camí que normalment seguien per anar a la ciutat. Però

no hi va arribar.

Abans, com assaltada per una premonició, es desvià mentalment cap al lloc d'on ara, des que havien

esgotat les del camió, es proveïen de bombones de butà. De seguida va veure el jeep, aturat davant

del magatzem i amb la portella oberta, tal com Dídac havia d’haver-lo deixat en saltar del vehicle. Ell,

però, no hi era. Tampoc hi havia carregat cap bombona, perquè dins únicament va veure mitja dotzena

de llibres sobre electricitat, dipositats al seient davanter. Se'n va tornar i va començar a cridar. Al

principi no contestava, però just quan començaven a apoderar-se-li els nervis, va veure una figura a la

llunyania. Era Dídac arrossegant un carro, Alba, emocionada després del mal moment, va començar a

córrer cap a ell. Dídac veient-la córrer, va deixar anar el carro i va començar, alhora, a córrer cap a

ella, i en el moment de la trobada, just quan ell creia que anava a poder abraçar-la, ella s'aturà en sec i

li pegà un bufetada.

-He estat tota la nit esperant-te, on estaves?

-Quan ho vegis, em perdonaràs, vine amb mi.

Dídac va conduir l’Alba fins al carro i li ensenyà que aquest estava ple de provisions.

- On has aconseguit tot això?

- Hi ha moltíssim més, està en un alberg a dos quilòmetres i mig d’ací, vaig veure fum i vaig anar-hi a

comprovar que tot estigués bé, i vaig trobar l'alberg; estava buit però hi ha un rebost gran, ple de

llaunes i menjar en bon estat. Hauríem de traslladar-nos-hi, hi ha moltes habitacions que encara

conserven el sostre i una gran parcel·la de terra fèrtil, i crec haver escoltat el so d'un riu.

- Estàs segur que és bona idea? Has comprovat que no hi haguessin cadàvers? I què passa amb la

platja? I el nostre vaixell?

- Tranquil•la Alba, m'he encarregat de tot, crec que és un bon lloc per criar Mar i, a més, estem a prop

de la ciutat per a qualsevol cosa que necessitem.

- Tornem a casa amb Mar, demà decidirem.

Finalment, Dídac va convèncer Alba per mudar-se. Després del trasllat i la mudança es van adonar que

havien pres la decisió correcta.

Passaren dos anys, Mar creixia molt bé i Alba es va tornar a quedar una altra vegada prenyada, però

aquesta vegada van ser bessons. A la xiqueta li posaren Coumba i al noi Kodak. Mentre els xiquets

creixien, Alba i Dídac van anar construint el més paregut a un llar pensant sempre en les necessitats

dels xiquets mentre creixien; coses com joguets, fins i tot van arribar a trobar un bresol que era

suficienment gran per als dos bessons, mentre Dídac, amb l’exemple del que ja tenien, en construïa un

altre. També van decidir aprendre a pilotar avions amb els llibres que van trobar; ja que volien que tots

els seus fills conegueren la resta del món i per a poder comprovar que no hi havia supervivents en la

resta de continents.

Al poc de temps van descobrir que Dídac tenia una gran habilitat per als avions, i quan Mar ja havia

complit els 7 anys i els bessons anaven camí dels 5, van decidir fer el primer viatge en família, amb una

avioneta que Dídac havia reparat uns dies abans.

Començaren a preparar el viatge amb tot el que anaven a necessitar, perquè no sabien el temps que

tardarien a tornar. Decidiren sobrevolar Àfrica, ja que pensaven que com aquest continent havia sigut

l’origen de la vida, no tindrien problemes en trobar tot el que necessitarien, si no a les ciutats a la

natura, i, a més, Dídac volia conèixer la terra de la qual sa mare tant li havia parlat quan era menudet.

Dues setmanes després començaren el seu viatge, amb combustible i aliments suficients, i també roba

de recanvi i la seua càmera de vídeo per filmar el paisatge i tindre un bon record del seu primer viatge

familiar.

-Benvinguts al vol 638585, tenim un dia solejat, perfecte per a iniciar el nostre viatge. Després,

passaran les nostres auxiliars de vol oferint-vos begudes i alguna cosa per a menjar, gaudiu d’un bon

vol.

-Dídac!! No em sigues fava i posa en marxa el motor!!

Així, començaren el viatge cap a l’África, fent una parada a les Illes Balears per estirar les cames,

omplir el dipòsit i donar-se un bany a la platja.

Passaren la nit i a la matinada següent van emprendre el camí cap al seu destí. La nit queia quan van

aterrar a la costa d’Àfrica, i com que el combustible començava a escassejar de nou, feren nit a la

platja i en alçar-se al matí següent descobriren que una part del motor desprenia fum; Dídac preocupat,

va començar a comprovar que totes les peces estigueren bé, i en la seua comprovació va adonar-se’n

que faltava una petita peça; havia sigut un miracle que arribaren a terra.

Decidiren anar a la recerca d’una ciutat on trobar el que necessitaven, i aprofitar per visitar un poc

aquell lloc. Quan portaven tres hores caminant cregueren haver vist una fumaguera en la muntanya

més pròxima. Es van dirigir ràpidament al lloc d’ on provenia aquell fum. Però en arribar, van vore una

foguera apagada, no hi havia cap indici de vida més que aquella trista foguera. Inspeccionaren aquell

territori per si de cas, i al tornar a la foguera una tribu els va rodejar. Després d’una llarga cerca per

trobar supervivents, estaven rodejats per tot un grup.
|Validada=Veritat
|Validador=Matildec
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Els Pous

2013-03-07T19:06:31Z

Matildec:

{{Activitat
|Grup=Els Pous
|Centre=Serpis
|Curs=2012-13
|Obra=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=Final de la nostra adaptació.
|Text=(…)I tot just hi havia un mena de claredat quan Alba s’assegurà que no quedava cap foc ni cap llum

encesa i, deixant el nen, que ara tornava a dormir, tancat a la roulotte, va posar en marxa

el tractor i, ben armadada, va emprendre el camí que normalment seguien per anar a la ciutat. Però no

hi va arribar.

Abans, com assaltada per una premonició, es desvià mentalment cap al lloc d'on ara, des que havien

esgotat les del camió, es proveïen de bombones de butà. De seguida va veure el jeep, aturat davant

del magatzem i amb la portella oberta, tal com Dídac havia d’haver-lo deixat en saltar del vehicle. Ell,

però, no hi era. Tampoc hi havia carregat cap bombona, perquè dins únicament va veure mitja dotzena

de llibres sobre electricitat, dipositats al seient davanter. Se'n va tornar i va començar a cridar. Al

principi no contestava, però just quan començaven a apoderar-se-li els nervis, va veure una figura a la

llunyania. Era Dídac arrossegant un carro, Alba, emocionada després del mal moment, va començar a

córrer cap a ell. Dídac veient-la córrer, va deixar anar el carro i va començar, alhora, a córrer cap a

ella, i en el moment de la trobada, just quan ell creia que anava a poder abraçar-la, ella s'aturà en sec i

li pegà un bufetada.

-He estat tota la nit esperant-te, on estaves?

-Quan ho vegis, em perdonaràs, vine amb mi.

Dídac va conduir l’Alba fins al carro i li ensenyà que aquest estava ple de provisions.

- On has aconseguit tot això?

- Hi ha moltíssim més, està en un alberg a dos quilòmetres i mig d’ací, vaig veure fum i vaig anar-hi a

comprovar que tot estigués bé, i vaig trobar l'alberg; estava buit però hi ha un rebost gran, ple de

llaunes i menjar en bon estat. Hauríem de traslladar-nos-hi, hi ha moltes habitacions que encara

conserven el sostre i una gran parcel·la de terra fèrtil, i crec haver escoltat el so d'un riu.

- Estàs segur que és bona idea? Has comprovat que no hi haguessin cadàvers? I què passa amb la

platja? I el nostre vaixell?

- Tranquil•la Alba, m'he encarregat de tot, crec que és un bon lloc per criar Mar i, a més, estem a prop

de la ciutat per a qualsevol cosa que necessitem.

- Tornem a casa amb Mar, demà decidirem.

Finalment, Dídac va convèncer Alba per mudar-se. Després del trasllat i la mudança es van adonar que

havien pres la decisió correcta.

Passaren dos anys, Mar creixia molt bé i Alba es va tornar a quedar una altra vegada prenyada, però

aquesta vegada van ser bessons. A la xiqueta li posaren Coumba i al noi Kodak. Mentre els xiquets

creixien, Alba i Dídac van anar construint el més paregut a un llar pensant sempre en les necessitats

dels xiquets mentre creixien; coses com joguets, fins i tot van arribar a trobar un bresol que era

suficienment gran per als dos bessons, mentre Dídac, amb l’exemple del que ja tenien, en construïa un

altre. També van decidir aprendre a pilotar avions amb els llibres que van trobar; ja que volien que tots

els seus fills conegueren la resta del món i per a poder comprovar que no hi havia supervivents en la

resta de continents.

Al poc de temps van descobrir que Dídac tenia una gran habilitat per als avions, i quan Mar ja havia

complit els 7 anys i els bessons anaven camí dels 5, van decidir fer el primer viatge en família, amb una

avioneta que Dídac havia reparat uns dies abans.

Començaren a preparar el viatge amb tot el que anaven a necessitar, perquè no sabien el temps que

tardarien a tornar. Decidiren sobrevolar Àfrica, ja que pensaven que com aquest continent havia sigut

l’origen de la vida, no tindrien problemes en trobar tot el que necessitarien, si no a les ciutats a la

natura, i, a més, Dídac volia conèixer la terra de la qual sa mare tant li havia parlat quan era menudet.

Dues setmanes després començaren el seu viatge, amb combustible i aliments suficients, i també roba

de recanvi i la seua càmera de vídeo per filmar el paisatge i tindre un bon record del seu primer viatge

familiar.

-Benvinguts al vol 638585, tenim un dia solejat, perfecte per a iniciar el nostre viatge. Després,

passaran les nostres auxiliars de vol oferint-vos begudes i alguna cosa per a menjar, gaudiu d’un bon

vol.

-Dídac!! No em sigues fava i posa en marxa el motor!!

Així, començaren el viatge cap a l’África, fent una parada a les Illes Balears per estirar les cames,

omplir el dipòsit i donar-se un bany a la platja.

Passaren la nit i a la matinada següent van emprendre el camí cap al seu destí. La nit queia quan van

aterrar a la costa d’Àfrica, i com que el combustible començava a escassejar de nou, feren nit a la

platja i en alçar-se al matí següent descobriren que una part del motor desprenia fum; Dídac preocupat,

va començar a comprovar que totes les peces estigueren bé, i en la seua comprovació va adonar-se’n

que faltava una petita peça; havia sigut un miracle que arribaren a terra.

Decidiren anar a la recerca d’una ciutat on trobar el que necessitaven, i aprofitar per visitar un poc

aquell lloc. Quan portaven tres hores caminant cregueren haver vist una fumaguera en la muntanya

més pròxima. Es van dirigir ràpidament al lloc d’ on provenia aquell fum. Però en arribar, van vore una

foguera apagada, no hi havia cap indici de vida més que aquella trista foguera. Inspeccionaren aquell

territori per si de cas, i al tornar a la foguera una tribu els va rodejar. Després d’una llarga cerca per

trobar supervivents, estaven rodejats per tot un grup.
|Validada=Veritat
|Validador=Matildec
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Els Pous

2013-03-07T19:04:42Z

Matildec:

{{Activitat
|Grup=Els Pous
|Centre=Serpis
|Curs=2012-13
|Obra=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=Final de la nostra adaptació.
|Text=(…)I tot just hi havia un mena de claredat quan Alba s’assegurà que no quedava cap foc ni cap llum

encesa i, deixant el nen, que ara tornava a dormir, tancat a la roulotte, va posar en marxa el tractor i,

ben armadada, va emprendre el camí que normalment seguien per anar a la ciutat. Però no hi va

arribar.

Abans, com assaltada per una premonició, es desvià mentalment cap al lloc d'on ara, des que havien

esgotat les del camió, es proveïen de bombones de butà. De seguida va veure el jeep, aturat davant

del magatzem i amb la portella oberta, tal com Dídac havia d’haver-lo deixat en saltar del vehicle. Ell,

però, no hi era. Tampoc hi havia carregat cap bombona, perquè dins únicament va veure mitja dotzena

de llibres sobre electricitat, dipositats al seient davanter. Se'n va tornar i va començar a cridar. Al

principi no contestava, però just quan començaven a apoderar-se-li els nervis, va veure una figura a la

llunyania. Era Dídac arrossegant un carro, Alba, emocionada després del mal moment, va començar a

córrer cap a ell. Dídac veient-la córrer, va deixar anar el carro i va començar, alhora, a córrer cap a

ella, i en el moment de la trobada, just quan ell creia que anava a poder abraçar-la, ella s'aturà en sec i

li pegà un bufetada.

-He estat tota la nit esperant-te, on estaves?

-Quan ho vegis, em perdonaràs, vine amb mi.

Dídac va conduir l’Alba fins al carro i li ensenyà que aquest estava ple de provisions.

- On has aconseguit tot això?

- Hi ha moltíssim més, està en un alberg a dos quilòmetres i mig d’ací, vaig veure fum i vaig anar-hi a

comprovar que tot estigués bé, i vaig trobar l'alberg; estava buit però hi ha un rebost gran, ple de

llaunes i menjar en bon estat. Hauríem de traslladar-nos-hi, hi ha moltes habitacions que encara

conserven el sostre i una gran parcel·la de terra fèrtil, i crec haver escoltat el so d'un riu.

- Estàs segur que és bona idea? Has comprovat que no hi haguessin cadàvers? I què passa amb la

platja? I el nostre vaixell?

- Tranquil•la Alba, m'he encarregat de tot, crec que és un bon lloc per criar Mar i, a més, estem a prop

de la ciutat per a qualsevol cosa que necessitem.

- Tornem a casa amb Mar, demà decidirem.

Finalment, Dídac va convèncer Alba per mudar-se. Després del trasllat i la mudança es van adonar que

havien pres la decisió correcta.

Passaren dos anys, Mar creixia molt bé i Alba es va tornar a quedar una altra vegada prenyada, però

aquesta vegada van ser bessons. A la xiqueta li posaren Coumba i al noi Kodak. Mentre els xiquets

creixien, Alba i Dídac van anar construint el més paregut a un llar pensant sempre en les necessitats

dels xiquets mentre creixien; coses com joguets, fins i tot van arribar a trobar un bresol que era

suficienment gran per als dos bessons, mentre Dídac, amb l’exemple del que ja tenien, en construïa un

altre. També van decidir aprendre a pilotar avions amb els llibres que van trobar; ja que volien que tots

els seus fills conegueren la resta del món i per a poder comprovar que no hi havia supervivents en la

resta de continents.

Al poc de temps van descobrir que Dídac tenia una gran habilitat per als avions, i quan Mar ja havia

complit els 7 anys i els bessons anaven camí dels 5, van decidir fer el primer viatge en família, amb una

avioneta que Dídac havia reparat uns dies abans.

Començaren a preparar el viatge amb tot el que anaven a necessitar, perquè no sabien el temps que

tardarien a tornar. Decidiren sobrevolar Àfrica, ja que pensaven que com aquest continent havia sigut

l’origen de la vida, no tindrien problemes en trobar tot el que necessitarien, si no a les ciutats a la

natura, i, a més, Dídac volia conèixer la terra de la qual sa mare tant li havia parlat quan era menudet.

Dues setmanes després començaren el seu viatge, amb combustible i aliments suficients, i també roba

de recanvi i la seua càmera de vídeo per filmar el paisatge i tindre un bon record del seu primer viatge

familiar.

-Benvinguts al vol 638585, tenim un dia solejat, perfecte per a iniciar el nostre viatge. Després,

passaran les nostres auxiliars de vol oferint-vos begudes i alguna cosa per a menjar, gaudiu d’un bon

vol.

-Dídac!! No em sigues fava i posa en marxa el motor!!

Així, començaren el viatge cap a l’África, fent una parada a les Illes Balears per estirar les cames,

omplir el dipòsit i donar-se un bany a la platja.

Passaren la nit i a la matinada següent van emprendre el camí cap al seu destí. La nit queia quan van

aterrar a la costa d’Àfrica, i com que el combustible començava a escassejar de nou, feren nit a la

platja i en alçar-se al matí següent descobriren que una part del motor desprenia fum; Dídac preocupat,

va començar a comprovar que totes les peces estigueren bé, i en la seua comprovació va adonar-se’n

que faltava una petita peça; havia sigut un miracle que arribaren a terra.

Decidiren anar a la recerca d’una ciutat on trobar el que necessitaven, i aprofitar per visitar un poc

aquell lloc. Quan portaven tres hores caminant cregueren haver vist una fumaguera en la muntanya

més pròxima. Es van dirigir ràpidament al lloc d’ on provenia aquell fum. Però en arribar, van vore una

foguera apagada, no hi havia cap indici de vida més que aquella trista foguera. Inspeccionaren aquell

territori per si de cas, i al tornar a la foguera una tribu els va rodejar. Després d’una llarga cerca per

trobar supervivents, estaven rodejats per tot un grup.
|Validada=Veritat
|Validador=Matildec
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Els Pous

2013-03-07T18:56:59Z

Matildec:

{{Activitat
|Grup=Els Pous
|Centre=Serpis
|Curs=2012-13
|Obra=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=Final de la nostra adaptació.
|Text=(…)I tot just hi havia un mena de claredat quan Alba s’assegurà que no quedava cap foc ni cap llum

encesa i, deixant el nen, que ara tornava a dormir, tancat a la roulotte, va posar en marxa el tractor i,

ben armada, va emprendre el camí que normalment seguien per anar a la ciutat. Però no hi va arribar.

Abans, com assaltada per una premonició, es desvià mentalment cap al lloc d'on ara, des que havien

esgotat les del camió, es proveïen de bombones de butà. De seguida va veure el jeep, aturat davant

del magatzem i amb la portella oberta, tal com Dídac havia d’haver-lo deixat en saltar del vehicle. Ell,

però, no hi era. Tampoc hi havia carregat cap bombona, perquè dins únicament va veure mitja dotzena

de llibres sobre electricitat, dipositats al seient davanter. Se'n va tornar i va començar a cridar. Al

principi no contestava, però just quan començaven a apoderar-se-li els nervis, va veure una figura a la

llunyania. Era Dídac arrossegant un carro, Alba, emocionada després del mal moment, va començar a

córrer cap a ell. Dídac veient-la córrer, va deixar anar el carro i va començar, alhora, a córrer cap a

ella, i en el moment de la trobada, just quan ell creia que anava a poder abraçar-la, ella s'aturà en sec i

li pegà un bufetada.

-He estat tota la nit esperant-te, on estaves?

-Quan ho vegis, em perdonaràs, vine amb mi.

Dídac va conduir l’Alba fins al carro i li ensenyà que aquest estava ple de provisions.

- On has aconseguit tot això?

- Hi ha moltíssim més, està en un alberg a dos quilòmetres i mig d’ací, vaig veure fum i vaig anar-hi a

comprovar que tot estigués bé, i vaig trobar l'alberg; estava buit però hi ha un rebost gran, ple de

llaunes i menjar en bon estat. Hauríem de traslladar-nos-hi, hi ha moltes habitacions que encara

conserven el sostre i una gran parcel·la de terra fèrtil, i crec haver escoltat el so d'un riu.

- Estàs segur que és bona idea? Has comprovat que no hi haguessin cadàvers? I què passa amb la

platja? I el nostre vaixell?

- Tranquil•la Alba, m'he encarregat de tot, crec que és un bon lloc per criar Mar i, a més, estem a prop

de la ciutat per a qualsevol cosa que necessitem.

- Tornem a casa amb Mar, demà decidirem.

Finalment, Dídac va convèncer Alba per mudar-se. Després del trasllat i la mudança es van adonar que

havien pres la decisió correcta.

Passaren dos anys, Mar creixia molt bé i Alba es va tornar a quedar una altra vegada prenyada, però

aquesta vegada van ser bessons. A la xiqueta li posaren Coumba i al noi Kodak. Mentre els xiquets

creixien, Alba i Dídac van anar construint el més paregut a un llar pensant sempre en les necessitats

dels xiquets mentre creixien; coses com joguets, fins i tot van arribar a trobar un bresol que era

suficienment gran per als dos bessons, mentre Dídac, amb l’exemple del que ja tenien, en construïa un

altre. També van decidir aprendre a pilotar avions amb els llibres que van trobar; ja que volien que tots

els seus fills conegueren la resta del món i per a poder comprovar que no hi havia supervivents en la

resta de continents.

Al poc de temps van descobrir que Dídac tenia una gran habilitat per als avions, i quan Mar ja havia

complit els 7 anys i els bessons anaven camí dels 5, van decidir fer el primer viatge en família, amb una

avioneta que Dídac havia reparat uns dies abans.

Començaren a preparar el viatge amb tot el que anaven a necessitar, perquè no sabien el temps que

tardarien a tornar. Decidiren sobrevolar Àfrica, ja que pensaven que com aquest continent havia sigut

l’origen de la vida, no tindrien problemes en trobar tot el que necessitarien, si no a les ciutats a la

natura, i, a més, Dídac volia conèixer la terra de la qual sa mare tant li havia parlat quan era menudet.

Dues setmanes després començaren el seu viatge, amb combustible i aliments suficients, i també roba

de recanvi i la seua càmera de vídeo per filmar el paisatge i tindre un bon record del seu primer viatge

familiar.

-Benvinguts al vol 638585, tenim un dia solejat, perfecte per a iniciar el nostre viatge. Després,

passaran les nostres auxiliars de vol oferint-vos begudes i alguna cosa per a menjar, gaudiu d’un bon

vol.

-Dídac!! No em sigues fava i posa en marxa el motor!!

Així, començaren el viatge cap a l’África, fent una parada a les Illes Balears per estirar les cames,

omplir el dipòsit i donar-se un bany a la platja.

Passaren la nit i a la matinada següent van emprendre el camí cap al seu destí. La nit queia quan van

aterrar a la costa d’Àfrica, i com que el combustible començava a escassejar de nou, feren nit a la

platja i en alçar-se al matí següent descobriren que una part del motor desprenia fum; Dídac preocupat,

va començar a comprovar que totes les peces estigueren bé, i en la seua comprovació va adonar-se’n

que faltava una petita peça; havia sigut un miracle que arribaren a terra.

Decidiren anar a la recerca d’una ciutat on trobar el que necessitaven, i aprofitar per visitar un poc

aquell lloc. Quan portaven tres hores caminant cregueren haver vist una fumaguera en la muntanya

més pròxima. Es van dirigir ràpidament al lloc d’ on provenia aquell fum. Però en arribar, van vore una

foguera apagada, no hi havia cap indici de vida més que aquella trista foguera. Inspeccionaren aquell

territori per si de cas, i al tornar a la foguera una tribu els va rodejar. Després d’una llarga cerca per

trobar supervivents, estaven rodejats per tot un grup.
|Validada=Veritat
|Validador=Matildec
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Els Pous

2013-03-07T18:55:53Z

Matildec:

{{Activitat
|Grup=Els Pous
|Centre=Serpis
|Curs=2012-13
|Obra=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=Final de la nostra adaptació.
|Text=(…)I tot just hi havia un mena de claredat quan Alba s’assegurà que no quedava cap foc ni cap llum

encesa i, deixant el nen, que ara tornava a dormir, tancat a la roulotte, va posar en marxa el tractor i,

ben armada, va emprendre el camí que normalment seguien per anar a la ciutat. Però no hi va arribar.

Abans, com assaltada per una premonició, es desvià mentalment cap al lloc d'on ara, des que havien

esgotat les del camió, es proveïen de bombones de butà. De seguida va veure el jeep, aturat davant

del magatzem i amb la portella oberta, tal com Dídac havia d’haver-lo deixat en saltar del vehicle. Ell,

però, no hi era. Tampoc hi havia carregat cap bombona, perquè dins únicament va veure mitja dotzena

de llibres sobre electricitat, dipositats al seient davanter. Se'n va tornar i va començar a cridar. Al

principi no contestava, però just quan començaven a apoderar-se-li els nervis, va veure una figura a la

llunyania. Era Dídac arrossegant un carro, Alba, emocionada després del mal moment, va començar a

córrer cap a ell. Dídac veient-la córrer, va deixar anar el carro i va començar, alhora, a córrer cap a

ella, i en el moment de la trobada, just quan ell creia que anava a poder abraçar-la, ella s'aturà en sec i

li pegà un bufetada.

-He estat tota la nit esperant-te, on estaves?

-Quan ho vegis, em perdonaràs, vine amb mi.

Dídac va conduir l’Alba fins al carro i li ensenyà que aquest estava ple de provisions.

- On has aconseguit tot això?

- Hi ha moltíssim més, està en un alberg a dos quilòmetres i mig d’ací, vaig veure fum i vaig anar-hi a

comprovar que tot estigués bé, i vaig trobar l'alberg; estava buit però hi ha un rebost gran, ple de

llaunes i menjar en bon estat. Hauríem de traslladar-nos-hi, hi ha moltes habitacions que encara

conserven el sostre i una gran parcel·la de terra fèrtil, i crec haver escoltat el so d'un riu.

- Estàs segur que és bona idea? Has comprovat que no hi haguessin cadàvers? I què passa amb la

platja? I el nostre vaixell?

- Tranquil•la Alba, m'he encarregat de tot, crec que és un bon lloc per criar Mar i, a més, estem a prop

de la ciutat per a qualsevol cosa que necessitem.

- Tornem a casa amb Mar, demà decidirem.

Finalment, Dídac va convèncer Alba per mudar-se. Després del trasllat i la mudança es van adonar que

havien pres la decisió correcta.

Passaren dos anys, Mar creixia molt bé i Alba es va tornar a quedar una altra vegada prenyada, però

aquesta vegada van ser bessons. A la xiqueta li posaren Coumba i al noi Kodak. Mentre els xiquets

creixien, Alba i Dídac van anar construint el més paregut a un llar pensant sempre en les necessitats

dels xiquets mentre creixien; coses com joguets, fins i tot van arribar a trobar un bresol que era

suficienment gran per als dos bessons, mentre Dídac, amb l’exemple del que ja tenien, en construïa un

altre. També van decidir aprendre a pilotar avions amb els llibres que van trobar; ja que volien que tots

els seus fills conegueren la resta del món i per a poder comprovar que no hi havia supervivents en la

resta de continents.

Al poc de temps van descobrir que Dídac tenia una gran habilitat per als avions, i quan Mar ja havia

complit els 7 anys i els bessons anaven camí dels 5, van decidir fer el primer viatge en família, amb una

avioneta que Dídac havia reparat uns dies abans.

Començaren a preparar el viatge amb tot el que anaven a necessitar, perquè no sabien el temps que

tardarien a tornar. Decidiren sobrevolar Àfrica, ja que pensaven que com aquest continent havia sigut

l’origen de la vida, no tindrien problemes en trobar tot el que necessitarien, si no a les ciutats a la

natura, i, a més, Dídac volia conèixer la terra de la qual sa mare tant li havia parlat quan era menudet.

Dues setmanes després començaren el seu viatge, amb combustible i aliments suficients, i també roba

de recanvi i la seua càmera de vídeo per filmar el paisatge i tindre un bon record del seu primer viatge

familiar.

-Benvinguts al vol 638585, tenim un dia solejat, perfecte per a iniciar el nostre viatge. Després,

passaran les nostres auxiliars de vol oferint-vos begudes i alguna cosa per a menjar, gaudiu d’un bon

vol.

-Dídac!! No em sigues fava i posa en marxa el motor!!

Així, començaren el viatge cap a l’África, fent una parada a les Illes Balears per estirar les cames,

omplir el dipòsit i donar-se un bany a la platja.

Passaren la nit i a la matinada següent van emprendre el camí cap al seu destí. La nit queia quan van

aterrar a la costa d’Àfrica, i com que el combustible començava a escassejar de nou, feren nit a la

platja i en alçar-se al matí següent descobriren que una part del motor desprenia fum; Dídac preocupat,

va començar a comprovar que totes les peces estigueren bé, i en la seua comprovació va adonar-se’n

que faltava una petita peça; havia sigut un miracle que arribaren a terra.

Decidiren anar a la recerca d’una ciutat on trobar el que necessitaven, i aprofitar per visitar un poc

aquell lloc. Quan portaven tres hores caminant cregueren haver vist una fumaguera en la muntanya

més pròxima. Es van dirigir ràpidament al lloc d’ on provenia aquell fum. Però en arribar, van vore una

foguera apagada, no hi havia cap indici de vida més que aquella trista foguera. Inspeccionaren aquell

territori per si de cas, i al tornar a la foguera una tribu els va rodejar. Després d’una llarga cerca per

trobar supervivents, estaven rodejats per tot un grup.
|Validada=No
|Validador=
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels CSI

2013-03-06T20:08:12Z

Matildec:

{{Activitat
|Grup=CSI
|Centre=Serpis
|Curs=2012-13
|Obra=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=Volem aprofitar els coneixements de disseny d’una de les nostres companyes per a crear una espècie de vídeo del còmic sencer que farem sobre el llibre. En primer lloc, llegirem el llibre de nou per a triar els moments, els diàlegs, les situacions, etc més rellevants de tota la història i el treball resultant servirà per fer els dibuixos del còmic. D’eixa manera tindrem el còmic dibuixat i escrit per nosaltres. Finalment, a traves d'un programa especial d' ordinador, farem el vídeo, que seran les imatges escanejades i programades amb música i efectes sonors diferents. Esperem que el nostre treball siga del vostre gust. Atentament, Carmen, Claudia, Inma i Sofía
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=gVs6RE-NQ00
|Validada=Veritat
|Validador=Matildec
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=No
}}
{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels TheMarcels

2013-02-03T11:17:56Z

Matildec:

{{Activitat
|Grup=TheMarcels
|Centre=Serpis
|Curs=2012-13
|Obra=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=La nostra intenció és canviar el final del llibre, massa dolent en la nostra opinió, per un altre més agradable.
|Validada=Veritat
|Validador=Matildec
|Destacada=No
|Destacador=Matildec
|Activitat premiada=No
}}
{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Usuari:TheMarcels

2013-01-13T19:39:07Z

Matildec:

{{Usuari
|Avatar=Descarga (2).jpg
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Alba, Jaime, Marcel i Miguel.
|Centre estudien=Serpis
|Professorat=Matildec
|Centre treballa=
|Curs=2012-13
|Presentació=Som quatre "borinots" de València (Alba, Jaime, Marcel i Miguel), del centre IES Serpis, interessats per la lectura, reptes, opinions i idees que aquesta pot plantejar. Ens hem fet de viquilletra per fer un treball del llibre ''Mecanoscrit del segon origen''. Volem canviar el final del llibre per un altre més alegre.
|Usuari premiat=No
}}

{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Usuari:CSI

2013-01-13T19:35:38Z

Matildec:

{{Usuari
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Claudia, Carmen, Inma i Sofía
|Centre estudien=Serpis
|Professorat=Pgvidal
|Centre treballa=
|Curs=2012-13
|Presentació=Estimats jutges:
Som el grup CSI València, quatre xiques de 4t d' ESO molt imaginatives i disposades a passar-ho bé en aquest concurs. Els nostres noms són: Claudia, Carmen, Inma i Sofía.
Després d’ haver llegit i rellegit les normes, els conceptes i les possibilitats que ens doneu per a fer el treball, ens hem calfat el cap i totes quatre hem arribat a una mateixa idea que ara us explicarem.
Volem aprofitar els coneixements de disseny d’una de les nostres companyes per a crear una espècie de vídeo del còmic sencer que farem sobre el llibre. En primer lloc, llegirem el llibre de nou per a triar els moments, els diàlegs, les situacions, etc més rellevants de tota la història i el treball resultant servirà per fer els dibuixos del còmic. D’eixa manera tindrem el còmic dibuixat i escrit per nosaltres. Finalment, a traves d'un programa especial d' ordinador, farem el vídeo, que seran les imatges escanejades i programades amb música i efectes sonors diferents.
Esperem que el nostre treball siga del vostre gust.
Atentament,
Carmen, Claudia, Inma i Sofía
|Usuari premiat=No
}}

{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Usuari:Els Pous

2013-01-13T19:29:07Z

Matildec:

{{Usuari
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Tania,Raquel,Marina y Alvaro
|Centre estudien=Serpis
|Professorat=Matildec
|Centre treballa=
|Curs=2012-13,
|Presentació=Hola, som un grup anomenat Els Pous, som alumnes de 4t d´ESO, de l’institut Serpis, a València.El nostre grup consta de 4 membres; tres xiques i un xic: Álvaro, Marina, Raquel i Tania, i tots tenim entre 15 i 16 anys.
Les tres xiques pertanyem a l´àmbit de Ciències, i el xic és de Lletres. Els quatre som molt aficionats a la lectura i ens agrada qualsevol gènere. És la primera vegada que participem en un concurs com aquest. El llibre que hem triat és “El mecanoscrit del segon origen” de Manuel de Pedrolo. D’entre les diverses opcions que teníem per a triar, hem seleccionat canviar el final al llibre perquè, encara que és un final inesperat, no ens ha acabat d’agradar i per això hem decidit fer la nostra pròpia versió.
Posarem tot el nostre interès en aquest treball per a realitzar una bona feina i esperem que us agrade el nostre final alternatiu.

|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Serpis

2012-11-30T09:59:18Z

Matildec:

{{Centre
|Tipus de centre=IES
|Altres centres=f
|Nom=Serpis
|Web=http://www.institutoserpis.org/
|Adreça=C/ José María Haro, 63
|Codi postal=46022
|Municipi=València
|Comunitat=Comunitat Valenciana
|Geolocalització=39.45846282044343, -0.37628173828125
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:Matildec

2012-11-30T09:55:28Z

Matildec:

{{Usuari
|Tipus usuari=professorat
|Integrants=
|Centre estudien=
|Professorat=
|Centre treballa=Serpis
|Curs=2012-13
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Fitxer:Logoserpis1.jpg

2012-11-30T09:55:07Z

Matildec: Matildec ha carregat una nova versió de «Fitxer:Logoserpis1.jpg»

Usuari:Matildec

2012-11-30T09:50:17Z

Matildec: Es crea la pàgina amb «{{Usuari |Tipus usuari=professorat |Integrants= |Centre estudien= |Professorat= |Centre treballa=Serpis |Curs= 2012-13 |Usuari premiat=f }} {{Admin-Prova |Prova=f }}».

{{Usuari
|Tipus usuari=professorat
|Integrants=
|Centre estudien=
|Professorat=
|Centre treballa=Serpis
|Curs= 2012-13
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}