Viquilletra - Contribucions de l’usuari [ca]

Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Lectors al poder

2013-03-22T11:24:02Z

Lectors al poder: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Lectors al poder |Centre=Carles Vallbona |Curs=2012-13 |Obra=Mecanoscrit del segon origen de l |Activitat sobre=una obra |Personatge= |Tipus activita...».

{{Activitat
|Grup=Lectors al poder
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2012-13
|Obra=Mecanoscrit del segon origen de l
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=Hola,

Som en Gustavo, l'Adrià i en Juan i hem fet una obra que tracta sobre que l'Alba i en Dídac troban or i un altre persona.
|Text=Una nova versió
CAPÍTLOL 1: UNA NIT INOBLIDABLE

L’Alba i el Dídac, després d'estar dues setmanes en aquell bosc, van decidir explorar tot el bosc buscant minerals o animals per alimentar-se, mentres el Dídac cavaba l’Alba caçava.

-Mira Alba, crec que he trobat una cosa.-va dir el Dídac.

-Això no és res sol és una pedra daurada, espera una pedra dorada això és.... no pot ser, a on l'has trobada?- va preguntar alucinada l’Alba.

-Allá al riu hi han un munt com aquestes.

-No pot ser ,saps que és aixó?

-Doncs no.

-Això és or una pedra molt valiosa amb aixó podem ser rics, podem tornar a reconstruir tot el poble sol amb quince de aquestes.

-Pero que dius dona t'has begut l’enteniment.

-Tu agafa las que puguis ara vinc.

L’Alba s’en va anar endinsant-se en el bosc, mentres el Dídac recollìa les pedres de or. Quan l’Alba va arribar portavà tres conills i un porc senglar.

Per la nit van dormir tranquil·lament els dos junts, s’abrasaven perquè feia fred i tenien que mantenir-se en calor tots dos però van tenir una conversa que es van enamorar entre ells :

-Si no sortim d’aquesta et voldria dir que ets la primera nena en el món que a dormit amb mi, i també que m’has protegit i has parlat amb mi tant com m’has entés, i tambè dir-te que ets la noia més guapa que he vist i la què més he estimat a la meva vida.- li va afirmar en Dídac amb una cara de enamorat.

_Oh! Que maco, jo també t’estimo i penso que ets un noi molt intel·ligent, i guapo que tu també m’entens i em fas tenir un somriure a la boca cada dia, que paso junt amb tu.- li va respondre l’Alba amb la cara vermella.

Desprès de dir-li això els dos van caure en un peto en el que mai havien estat, després l’Alba va repetir-lo peró ara era ella la que havìa començat. I poc a poc els dos es van anant treure’ns la roba, quedant-se nus i mostrant el calor corporal entre ells.

Aquella nit va ser la més bonica que havia tingut l’Alba i en Dídac, van acabar tots dos destrosats i estimant-se mutuament.

CAPÍTOL 2: Reconstrucció del que s’ha perdut

Desprès d’una setmana el Dídac havia trobat 140 pedres d’or ja que les necessitaven per reconstruir el poble i per viure, que tot tornès a ser com era. Pero la cosa tenía que esperar ja que l’Alba estava buscant menjar.

Mentre muntava una trampa per a conills, va veure algù darrere de un arbust, tenia molta por, ja que no sabía que era, i allò va començava a corre com un boig. L’Alba va fugir com si és deixes la vida, cap a on estava en Dìdac, aquella li perseguía i quan estava arrivant on es trobava en Dìdac va cridar:

-Dìdac ajuda'm, m’està perseguint.- li va dir amb molta por.

-El que?- li va dir cridant.

-No ho se -li va respondre molt més espantada.

L’Alba va fer un salt i es va posar entre els braços d’en Dídac, quan es van tranquilitzar van veure que era una persona com ells. L’Alba li va preguntar:

- Com et dius? Qui ets i que fas aquí?

- Em dic Pere, el meu poble Agilipepe ha sigut destruït a causa de un terratremol.

- A vale, pensaba que no parlaves el nostre idioma.

Van passar les hores i en Pere va ensenyar a l’Alba a caçar millor i en Dídac a fondre l’or i manipular-lo per obtenir taulons.Amb l’or farian joies, per l’Alba i les seves filles peró no els hi digueren, a ellas que aixó tenia molt valor perqué si no es barallerien i el mòn tornaria a ser com abans: baralles per diners, morts,etc.

Després d'aconseguir les joies necessaries, van voler construir una estructura, però no sabien el que, l’Alba no es preocupava molt aixó, deia que ells ja s'encarreguen d’aixó i ella de la decoració. Deia que no estava per pensar, que només faria mobles per decorar, ella volia estudiar aixó que tenía un llibre de decoració, però èlls necessitaven d’enginyeria per fer les canonades de l’aigua l’electricitat, i un per la calefacció.

CAPÍTOL 3: LA CIUTAT D’OR

Era un dia relax en el bosc, per començar el Pere i en Didac estaban recollint or i l’Alba pensant que fer-hi amb ell.

-I si fem un temple.

-No masa gran.

-Espera a veure mmm una ciutat, “La ciutat d’or”.

-Si em sembla bé, pero es molta cosa com ho farem per construir-la?

-Espera deixem pensar! Ja que en Dídac ha aprés a manipular l’or, podria ajudar-nos.

- Estas boja com vols que construim una ciutat completamente amb les mans.

-També podem construir una casa i que els nostres fills construeixen una altra i els nostres néts una altra i així successivament.

-Bueno es podria fer però...

-Ni peròs, ni peras es fa així i ja está.

-Vale, vale no t’enfadís.

-I a sobre serà un món de igualtat tant dones com a homes.

-Amb aixó estic d’acord, te que ser un món diferent al nostre antic mon on no i hagi cap guerra, on les armes no existeixen, en un poble on es voti al governant de la ciutat, que no hagi cap dictador i que estiguem en pau.

Aixì que van començar a construir la nova ciutat.

EPÍLEG

10 anys després van acabar la ciutat que ells volien. la ciutat d’or. Una ciutat pura i neta snse contaminar i cap guerra per el mig.
|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l, pels Lectors al poder

2013-03-22T11:22:58Z

Activitat sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Lectors al poder

2013-02-05T17:40:51Z

Lectors al poder: Us demostrarem com er

{{Activitat
|Grup=Lectors al poder
|Centre=IES Carle Vallbona
|Curs=2012-13
|Obra=Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=L'Alba
|Tipus activitat personatge=vida oculta de
|Quan vida oculta=abans
|Tipus activitat obra=
|Presentació=Hola! Som el Gustavo, l'Adrià i en Juan i em volgut fer la vida oculta de l'Alba abans del llibre, quan l'Alba va tindre un germà i coneixem a la seva millor amiga ,el seus enemics i el noi que li agrada
|Text=La vida oculta de l’Alba

Introducció:
Nosaltres, hem decidit fer la vida oculta de l’Alba. Començarem fen una petita introducció sobre el nostre interès cap al llibre. Després farem el primer capítol, on parlarem, de quan l’Alba tenia dotze anys i continuarem per un seguit de conseqüències en la seva vida.

Capítol 1: L’Alba i el seu dia .

En una tarda normal i corrent, l’Alba González va trobar-se amb uns amics. Aquells amics resultava que eren en Tiki i en Taka, dos nois orfes, perquè la seva mare havia estat assassinada. Ells demostraven la seva ràbia i impotència pegant els nois negres del seu barri. Aquella va ser una prova de la vida, la més dura de totes que encara no han pogut superar. L’Alba els va demanar que deixessin de fer tot això. La gent del carrer els mirava de manera molt estranya, com si els fes fàstic. En Tiki, el germà gran, va contestar amb molta ràbia que no volien deixar-ho, que era com una addicció molt estranya, que no ho podien evitar.

Van arribar a casa i l’Alba va sortir una altra vegada però aquest cop per passejar sola.
Caminant per la platja, li va começar a sonar el mòbil, el va agafar amb cara d’espantada i va começar a parlar amb la seva mare. Després que la seva mare digués que estava a l’hospital, ella se’n va anar correns cap l’hospital Mayoral Gorali. La seva mare estava en una llitera ii l’Alba no sabia el perquè. Uns minuts després l’Alba veia que li estaven fent unes quantes proves per veure si estava embarassada, i sí: va donar positiu.

Capítol 2: Un embaràs inoportú.

Després de saber això l’Alba es va quedar al·lucinada: un embaràs, un germà o una germana, haver de fer un espai en aquesta petita casa, un lloc no trobat, haver de compartir-ho tot amb un altre i a sobre permanentment.
Un desastre, un nou avitant en aquest món on no hi ha més espai. El metge va dir que estava de tres mesos. Quan ho va saber, l’àvia, va quedar-se sense alè, tornaria a ser àvia per segon cop, un altre nadó que tindria entre els braços..

El primer mes d’embaràs va passar volant. Els companys d’escola ja ho sabien i la felicitaven constantment, els professors trucaven a casa per veure com es trobava la mare, i ja de pas, li deien com anaven els estudis. La mare li controlava molt amb això dels estudis, segons ella havia de demostrar que la família González sí valia, que era un estudiant formidable que podia fer el que ella volgués ser de gran. La mare sempre que tornava de l’escola estava treballant; i ella li explicava que havia de descansar,que ja ho faria . El primer mes li va créixer una mica més la panxa i tot anava bé.

El segon mes li va créixer molt la panxa. La gent els anava preguntant els noms que tenian pensats si era nen i els noms per si era nena. Ells tenian una llista de noms. Sempre responian el mateix: que ho estavan pensant i que encara era molt aviat per escollir noms. Seria difícil pensar en un nom que els agradés a tota la família , però cada cosa al seu temps.
Cada cop era més difícil trobar roba per a ella i per a la seva panxa, és clar. Un dia la mare va anar al metge perquè li feien les proves per veure si era nen o nena. El metge la va tumbar en un llit, li va posar un gel a la panxa i va començar a mirar amb la càmera. El fetus es veia clarament i també es veia que era un nen, un petit nen.

Al tarcer mes, la llista de noms de nenes estava tancada. Tan sols quedaven els noms de Raül, Alonso i Iker. Els pares estaven indecisos, aixi que ho van fer a l’atzar. Després d’una bona estona, el dit va caure sobre el nom d’Iker, es diria Iker Gonzàlez. Després d’una setmana van anar a la platja quan de sobte la mare va trencar aigües, van agafar el cotxe i van sortir corrent de la platja fins a l’hospital. Després d’estar hores i hores esperant, li van dir que entrés i per fi el va veure: era guapíssim.

Capítol 3 : El començament d’una nova etapa

Després d’un any , l’Alba va complir els 13 anys. Al principi, el seu germanet no era GENS sorollós però després: que si aigua, canvi de bolquer.... Tot un desastre i l’Alba totalment cansada de plors i queixes, i a sobre havia de canviar-li elsl bolquers amb aquella pudor tan fastigosa. Malgrat això, ll’estimava molt, era el millor que tenia en el món, encara que li hauria agradat més una germaneta. La seva mare li deia que era millor tenir un germanet ja que aixì no li trauria el maquillatge ni la roba.

L’Alba havia començat 2n de secundària, una nova etapa per a ella i els seus companys. La seva millor amiga, la Laia, a tercer, se n’anava del cole perquè marxava a viure a suíssa per una qüestió de feina dels seus pares, però l’Alba no es deprimiria sinó que deia que guadiria de la seva amistat en el temps que li quedava.

Sempre hi havia un company que els molesta: en Jordi era un noi molt pesat, però la “profe” el castiga perquè la feia molt grossa.. Ell es creia que ceia bé a tothom i lamentablement no era així, era un nen detestable per a les nenes, i per als nios un manipulador. Sempre abusava dels altres per poder tenir bones amistats però per sort no ho aconseguia.

A l’alba hi havia un noi que li agradava moltíssim: en Pedro, que era un noi molt popular I molt simpàtic. Li agradava molt a l’Alba, sempre que anava a parlar amb ell es posava molt nerviòsa i s’amagava. La Laia sempre li deia que no tingués por, que li digués el que sentia, que havia de ser valentia i enfrontar-se A seva por, que no es rendís.

L’Alba a l’escola era un noia normal ni molt popular ni molt desconeguda.. sempre anava amb algú, treia sempre molt bones notes, però no feia els deures. A vegades no els feia i la mare s’hi’enfada i sempre li crida. Aleshores l’Iker, el seu germá, s’espanta i començava a plorar i no parava, aixó era abans peró ara si que els i feia i la mare estava molt feliç per com estava millorant. Ll’Alba deia que ja es feia una dona madura.

A l’escola hi havia una noia repel·lent que era la novia d’en Pedro. La noia era molt popular I sempre molestava l’Alba i ja li havia fet algunes malifetes. A la Laia li queia més malament, l’Alba era més com una defensora de la Laia, es protegien mútament. Eren com germanes i sempre anaven a fer el deures a casa de l’Alba. La mare de l’Alba estimava molt la Laia, era com si fos de la família; jugava també amb l’Iker i amb l’Alba es divertien tots el dies .
|Validada=f
|Validador=Lectors al poder
|Destacada=f
|Destacador=Lectors al poder
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:Lectors al poder

2012-12-18T08:38:56Z

Lectors al poder:

{{Usuari
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Gustavo Rizzo Morales, Adrià Carrizosa Cabezas, Juan Vivares Alarcon
|Centre estudien=Carles Vallbona
|Professorat=Agnes Schlüter
|Centre treballa=
|Curs=2012-13
|Presentació=Som el grup lectors al poder, Format per Gustavo Rizzo Morales, Adrià Carrizosa Cabezas, i Juan Vivares Alarcon. Som de l'IES Carles Vallbona i ens estem llegint el Mecanoescrit del segon origen de Mauel de Pedrolo, aquest segon trimestre.
|Usuari premiat=No
}}

{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Usuari:Lectors al poder

2012-12-14T11:30:55Z

Lectors al poder: Es crea la pàgina amb «{{Usuari |Tipus usuari=grup d'estudiants |Integrants=Gustavo Rizzo Morales, Adrià Carrizosa Cabezas, Juan Vivares Alarcon |Centre estudien=Carles Vallbona |Professora...».

{{Usuari
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Gustavo Rizzo Morales, Adrià Carrizosa Cabezas, Juan Vivares Alarcon
|Centre estudien=Carles Vallbona
|Professorat=Agnes Schlüter
|Centre treballa=
|Curs=2011-12
|Presentació=Som el grup super lectors, Format per Gusta Rizzo Morales, Adrià Carrizosa Cabezas, i Juan Vivares Alarcon.

|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}