http://viquilletra.com/api.php?action=feedcontributions&feedformat=atom&user=Jbelles2 2026-10-09T10:55:22Z Contribucions de l’usuari MediaWiki 1.25.3 http://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Mentida_de_l%27autora_Care_Santos,_pels_Mentida_cat&diff=22027 2017-03-01T17:59:53Z

<p>Jbelles2: </p> <hr /> <div>{{Activitat sobre activitat<br /> |Grup=Mentida cat<br /> |Centre=La Sedeta<br /> |Curs=2016-17<br /> |Obra=Mentida de l'autora Care Santos<br /> |Basada en activitat=Activitat sobre Mentida de Mentida de l'autora Care Santos<br /> |Activitat sobre=un personatge<br /> |Personatge=Èric<br /> |Tipus activitat sobre activitat personatge=article sobre entrevista<br /> |Presentació=Hem fet una entrevista fícticia a un personatge del llibre Mentida, a l'Èric.<br /> |Text=ENTREVISTA al protagonista de la novel·la MENTIDA: <br /> <br /> <br /> '''Com et senties dins d’un centre de menors? Què trobaves a faltar?''' <br /> <br /> Quan vaig estar dins d’aquella presó em vaig sentir molt sol, crec que mai m’he sentit tan sol. I és que realment ho estava, només m’acompanyaven les quatre parets que m’envoltaven, i els llibres, sobretot els llibres, sort dels llibres. <br /> Realment tenia la sensació que la rutina de cada dia m’acorralava i no em deixava ser jo mateix. <br /> <br /> No tenia ganes d’aixecar-me pels matins, cada dia les mateixes cares, els mateixos ulls que barrejaven la pena i la ira en una sola mirada que em desfeia, els mateixos xiuxiuejos quan passava davant d’altres grups de companys, i els mateixos educadors que pensant que em tranquil·litzarien i em deien -Tranquil, tot anirà bé. <br /> Al principi m’aterrava però amb el pas dels mesos em va acabar avorrint, era una sensació horrible. <br /> <br /> <br /> '''Com és que vas confiar amb la Xènia per explicar-li tot sobre la teva vida, i sobretot la verdadera història sobre la mort de la Marta Villanueva?'''<br /> <br /> Quan vaig començar a parlar amb la Xènia de seguida vaig veure que era una noia encantadora, però tenia por del que ella pogués pensar si li deia que estava en un Centre de Menors i per això em vaig fer passar per en Marcel. Al cap de poc temps vaig adonar-me que havia fet les coses malament i vaig decidir explicar-li tot, sense prejudicis, perquè es mereixia saber la veritat i no la volia enganyar més. A través de la manera que m’escrivia els correus notava que podia confiar amb ella i per tant vaig decidir fer el pas i explicar d’una vegada tota la veritat. Necessitava treure-ho de dins, necessitava poder estar tranquil i que algú sabés quina era la veritable història. A més a més la Xènia, encara que no estigués al meu costat físicament, em donava suport moral, sense ella saber-ho, i em va donar un motiu per seguir endavant. Gràcies a ella ara estic fent aquesta entrevista, i estic fora d’aquell lloc, sóc lliure i innocent.<br /> <br /> <br /> <br /> '''Quina era la teva por al moment de dir la veritat sobre l’assassinat?'''<br /> <br /> Molts dels metges, jutges o advocats, per no dir tots, pensen que la meva por estava relacionada amb el fet que el Ben em pogués fer alguna cosa perjudicial si jo deia la veritat. Però no és així. No negaré que vaig mentir per por, i tant que en tenia, i molta. Però aquesta por era causada pel simple fet de pensar que podria perdre el Ben. Que si jo no mentia, perdria la persona més propera i més semblant a una família que mai he tingut. En Ben ho era tot per a mi. Era tot el que tenia, tot el que apreciava i tot el que em cuidava. Ell em va estimar com ningú m'havia estimat mai, és cert que a la seva manera, però ho feia, jo ho sé...<br /> Jo sabia que si em declarava culpable, seria lliure molt abans que si el Ben confessés. Després d'aquests pocs anys de foscor, podríem ser socis durant tot el que ens quedés de vida, com va dir ell. Oblidaríem el passat i viuríem cada minut del present, sense manca de diners, ni discussions familiars, no hi hauria preocupacions. Però això ja no podrà ser. He de dir que el trobo molt a faltar. No, mentida, el trobo moltíssim a faltar. D'ell he après moltes coses, tant bones com dolentes, però totes elles en part, m'han fet ser qui sóc ara. Així que sí, vaig mentir per por. Però per una por completament diferent al terror, o neguit, sinó per una por irremeiable a la pèrdua del Ben.<br /> <br /> '''Com vas sentir-te quan vas veure que en Ben no va venir el dia de visita? Et va fer ràbia, més aviat vas sentir tristesa?'''<br /> <br /> Esperava amb ànsia aquell dia, pensava que seria com un petit moment de llibertat en el qual podria ser jo mateix. Tenia unes ganes increïbles de veure el Ben i sentir-me com mesos abans. Al veure que no havia vingut, primerament, em va decepcionar molt. En aquell moment realment creia que després de tot vindria a veure’m, a explicar-me com anava la seva vida últimament, i jo pretenia explicar-li també, tot i que tampoc sabria molt bé què explicar… Després vaig parar a pensar, “realment creus que vindria?”, i vaig sentir-me encara més inútil… Però després de tot l’entenia, en Ben sempre havia tingut una vida molt ocupada i crec que ja ha estat dedicant gran part de la seva vida a mi, i realment no li puc agrair més...<br /> <br /> <br /> '''Com vas sentir-te quan va morir en Ben? Va ser un moment dur?'''<br /> <br /> Quan em vaig assabentar de la mort d’en Ben, al principi no vaig reaccionar. M’ho vaig prendre com si m’estiguessin prenent el pèl. Per res del món me’l podria imaginar mort, sempre havia sabut defensar-se i sortir dels problemes d’alguna manera… <br /> Un parell de dies més tard, vaig començar a reflexionar i vaig pensar que potser no havia estat una broma i que ja era hora d’anar-ho assumint. Seguidament, vaig estar uns dies envaït per la ràbia que sentia en aquell moment. Sabia que en Ben sempre s’havia posat en molts problemes però no volia dir que mereixés morir. Al cap d’un mes de la seva mort vaig entrar en la pitjor etapa, la de tristesa, depressió… En Ben era el meu cosí però es va convertir en un germà. Va ser qui em va salvar, es va fer càrrec de mi i em va cuidar durant tota la infància mentre els meus pares no ho feien. Sense ell no estaria viu ara mateix…<br /> |Validada=Sí<br /> |Validador=Jbelles2<br /> |Destacada=No<br /> |Activitat premiada=f<br /> }}<br /> {{Admin-Prova<br /> |Prova=f<br /> }}</div>

Jbelles2 http://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_2_sobre_Mentida_de_l%27autora_Care_Santos,_pels_Leviosa&diff=22026 2017-03-01T17:34:38Z

<p>Jbelles2: </p> <hr /> <div>{{Activitat sobre activitat<br /> |Grup=Leviosa<br /> |Centre=La Sedeta<br /> |Curs=2016-17<br /> |Obra=Mentida de l'autora Care Santos<br /> |Basada en activitat=Activitat_sobre_Mentida_de_l'autora_Care_Santos,_pels_Jbelles2<br /> |Activitat sobre=una obra<br /> |Vídeo servidor=YouTube<br /> |Vídeo ID=BsHSwpspEDE<br /> |Text vídeo=Hem fet un tràiler adaptat de la novel·la.<br /> |Validada=Sí<br /> |Validador=Jbelles2<br /> |Destacada=No<br /> |Activitat premiada=f<br /> }}<br /> {{Admin-Prova<br /> |Prova=f<br /> }}</div>

Jbelles2 http://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_5_sobre_Mentida_de_l%27autora_Care_Santos,_pels_MariBerti&diff=22024 2017-03-01T17:15:25Z

<p>Jbelles2: </p> <hr /> <div>{{Activitat<br /> |Grup=MariBerti<br /> |Centre=La Sedeta<br /> |Curs=2016-2017<br /> |Obra=Mentida de l'autora Care Santos<br /> |Activitat sobre=una obra<br /> |Tipus activitat obra=altra versió<br /> |Presentació=Nosaltres hem volgut canviar el final d'aquesta obra amb una solució alternativa que es correspon a una possibilitat real i que l'autora no va contemplar.<br /> |Text=Després de llegir tota la carta de l’Èric, vaig indignar-me pensant com podien passar aquestes injustícies al món i vaig decidir anar a veure’l en persona al centre de menors. En aquell moment no volia dir res als pares, sabia que em farien moltes preguntes, s’espantarien i jo només volia parlar amb ell.<br /> <br /> Vaig agafar un taxi, i en vint minuts ja hi havia arribat. Estava molt nerviosa ja que seria la primera trobada que faríem. Vaig dirigir-me a un dels guardes per preguntar l’horari de visites:<br /> <br /> -Bon dia, em podria dir quan està permès parlar amb els interns, siusplau?<br /> <br /> -Bon dia, es podrà entrar d’aquí a... –l’home es va mirar el rellotge- una mitja hora aproximadament.<br /> <br /> -Ostres... –vaig afegir.<br /> <br /> -M’hauria de dir a qui ha vingut a veure, per apuntar-la a la llista.<br /> <br /> -Mmm sí, es diu Èric...<br /> <br /> -Èric González Pascual? – va dir molt sorprès<br /> <br /> - Sí.<br /> <br /> - Perdoni, el que passa és que m’ha sobtat que tingui una visita, no acostuma a venir ningú a veure’l- i <br /> seguidament se’n va anar.<br /> <br /> Em va estranyar la seva reacció, tot i així, em vaig dirigir a la sala d’espera, decidint el que demanaria a la <br /> màquina de refrescos. Estava espatllada, i per fi, mentre em disposava a seure sense la meva beguda, va entrar <br /> una dona a la sala, cap a la màquina. Anava arreglada, desentonava totalment amb aquell espai.<br /> <br /> -Perdoni, no funciona. - vaig avisar-la.<br /> <br /> -És estrany, fa unes hores sí que anava...<br /> <br /> -Fa tant que espera?<br /> <br /> -No estic esperant.- va riure- sóc la psiquiatra del centre.<br /> <br /> -Així, potser deu conèixer el meu amic, l’Èric Gonzàlez...?-vaig preguntar amb esperança.<br /> <br /> -I tant...I dius que... sou amics?<br /> <br /> - Bé, amics, amics, el que es diu amics, no. Diguem que coneguts.<br /> <br /> -T’entenc, no és fàcil tractar amb ell.<br /> <br /> -Sí, a vegades és molt tímid...-vaig dir pensativa.<br /> <br /> -Tímid? Jo diria el contrari...No reprimeix els seu impulsos a l’hora de dir el que pensa. – va dir amb un to <br /> indignat. <br /> <br /> -Estem parlant del mateix Èric? – vaig preguntar obrint els ulls com dues taronges. <br /> <br /> - Bé, crec que sí, no estem parlant del noi que tenia perfils falsos a la xarxes socials? Del mateix noi que <br /> s’inventava la seva vida perquè les noies es compadissin d’ell i al quedar amb elles les agredia sexualment fins<br /> arribar al punt de matar-ne una...?<br /> <br /> En aquell moment el món em va caure a sobre, no podia creure que aquell fos l’Èric, el meu Èric.<br /> <br /> -Com? Està segura que aquest depravat és ell? – em tremolaven les cames.<br /> <br /> -I tan segura, és un dels pacients que necessita més atenció psiquiàtrica, és mentider compulsiu. L’altre dia vam<br /> descobrir que podia accedir als ordinadors del centre i que recentment havia enviat un paquet des d’aquí però<br /> no sabem a on. Per cert l’han informada que el canvien de centre? Al ser major d’edat ja pot ingressar a la <br /> presó...<br /> <br /> - Sí, si, gràcies.- no sabia què contestar.<br /> <br /> Vaig intentar posar la millor cara que vaig poder mentre m’acomiadava de la dona. Un cop va marxar de la sala,<br /> les cames em van fer figa i vaig començar a plorar, altre cop m’havia tornat a mentir.<br /> <br /> Va arribar l’hora de la veritat, el moment en què jo li podria dir tot el que sentia. Van avisar-me per l’altaveu que <br /> ja podia accedir a la sala de visites. <br /> <br /> No sabia el que anava a dir o a fer. Va sonar un xiulet que va fer que el guarda obrís la porta, no em vaig atrevir<br /> a entrar, només el vaig contemplar. Ell em va somriure amb complicitat però li va canviar la cara quan em va veure les llàgrimes als ulls i aquella mirada que barrejava l’odi amb el rebuig. Suposo que em va entendre.<br /> <br /> Vaig marxar sense apartar la mirada fixa al meu mòbil mentre esborrava el compte d’usuària del blog de la biblioteca, i desitjava que l’Éric no sortís mai més d’aquell lloc.<br /> <br /> FI<br /> |Validada=Sí<br /> |Validador=Jbelles2<br /> |Destacada=No<br /> |Activitat premiada=f<br /> }}<br /> {{Admin-Prova<br /> |Prova=f<br /> }}</div>

Jbelles2 http://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Mentida_de_l%27autora_Care_Santos,_pels_AMC&diff=22023 2017-03-01T17:01:51Z

<p>Jbelles2: </p> <hr /> <div>{{Activitat<br /> |Grup=AMC<br /> |Centre=La Sedeta<br /> |Curs=2016-17<br /> |Obra=Mentida de l'autora Care Santos<br /> |Activitat sobre=una obra<br /> |Tipus activitat obra=altra versió<br /> |Presentació=Nosaltres hem fet un final alternatiu al llibre de Mentida.<br /> |Text=FINAL ALTERNATIU de la novel•la MENTIDA.<br /> <br /> Havia de fer alguna cosa, no es podia quedar així, ell era innocent i jo ho pensava demostrar.<br /> Li vaig ensenyar la carta a la mare i ella va estar d’acord en buscar un advocat per treure’l del centre.<br /> <br /> - Hola sócl’Albert i seré el vostreadvocat.<br /> <br /> - Hola sóc la mare de la Xènia. Quinés el primer pas a seguir?<br /> <br /> - Primer de tot necessitem proves per demostrar que és innocent. Jo el que faria és parlar amb ell a veure què ens pot dir.<br /> <br /> Llavors la mare va sol•licitar una visita amb el centre de menors per poder parlar amb l’Èric.<br /> <br /> <br /> Dos dies després ens vam dirigir al centre de menors per a parlar amb l’Èric, a la sala van entrar l’advocat, la Xènia i l’Èric.<br /> <br /> - Hola Èric. Estem intentant buscar proves perquè puguis sortir abans de temps d’aquest lloc on et tenen tancat. Tens alguna cosa que puguem fer servir?<br /> <br /> - Bé, com que totes les coses que ja tenia me les van treure i queda molt poc temps per sortir no fa falta que feu aquest esforç.<br /> <br /> - Però no diguis bajanades. Encara que et falti poc temps per a sortir, és millor fer-ho quan saps que ets innocent, que no pas que et quedin els antecedents i després això et dificultarà tenir un bon futur.<br /> <br /> - Això no em preocupa, total no tinc un lloc millor on caure mort.<br /> <br /> L’Albert i jo vam sortir un moment al passadís.<br /> <br /> - Xènia parla tu amb ell a veure si el pots fer entrar en raó.<br /> <br /> Havia de fer alguna cosa per convencer-lo.<br /> <br /> - Èric no et pots quedar aquí tancat, ets innocent i has de ser lliure.<br /> <br /> - Xènia si de veritat m’estimes deixa’m, deixa de buscar la veritat, en molt poc temps seré lliure.<br /> <br /> - Èric t’estimo amb tot el meu cor i per això vull que siguis lliure.<br /> <br /> - Si de veritat m’estimessis em faries cas! Guàrdia, la reunió ha acabat.<br /> <br /> No em podia quedar de braços creuats, per això li vaig demanar a l’Albert que seguís investigant.<br /> <br /> <br /> Passat un mes l’Albert va trucar a la mare amb notícies sobre l’Èric.<br /> - Hola sóc l’Albert. Tinc notícies sobre el cas de l’Èric.<br /> <br /> - Hola Albert. Què has descobert?<br /> <br /> - Em temo que és millor que ho parlem en persona. Li va bé si aquesta tarda empasso per casa seva?<br /> <br /> - Sí, em sembla bé.<br /> <br /> Aquella tarda va ser la més espantosa de la meva vida.<br /> <br /> - Hola Albert, passa. La Xènia està molt impacient per saber quines són les notícies que ens portes.<br /> <br /> - Pel bé de tots recomano que us assenteu.<br /> <br /> - Albert no ens espantis, la teva cara ja es prou seriosa i ara véns amb aquest comentari. Digue’ns ja que és el que has descobert i no ens deixis amb aquests nervis.<br /> <br /> - Xènia, sento molt el que et vaig a dir ara, sé que tu l’estimes, però a vegades les persones ens fereixen… i la veritat és que tinc un amic a la policia i ha revisat el cas… totes les proves que hi ha apunten que l’Èric és culpable i a més a més no té cap cosí que es digui Ben.<br /> <br /> - No m’ho crec això! Ell no m’ho faria! És impossible! El teu amic és un incompetent!<br /> <br /> Havia de marxar d’aquella habitació, sentia com les llàgrimes començaven a caure i vaig marxar corrents. Havia de parlar amb ell, li havia de dir que em mirés als ulls i que em digués la veritat.<br /> <br /> Quan vaig entrar a la sala estava plorant i ell em va veure i es va espantar.<br /> <br /> - Veig que has descobert la veritat…<br /> <br /> - No em puc creure que sigui veritat! Ets un assassí! No vull saber res més de tu!<br /> <br /> Em vaig aixecar i vaig tirar la cadira al terra, quan em dirigia cap a la porta ell em va agafar pel braç:<br /> <br /> - Xènia espera…<br /> <br /> - No em toquis! Ets un assassí! Allunya’t de mi!<br /> <br /> I vaig arrancar a córrer. Mentrestant m’allunyava pels passadissos vaig sentir que cridava:<br /> <br /> - Això no acabarà així! Algun dia sortiré i ens tornarem a veure...<br /> <br /> Quan vaig tornar a casa vaig anar de seguida a l’habitació, no tenia ganes de sopar ni de fer res, només tenia ganes d’oblidar tot el que havia passat.<br /> <br /> <br /> Havien passat dos anys i afortunadament no havia tornat a saber res de l’Èric, però per desgràcia un matí vaig tornar del gimnàs i me’l vaig trobar a dins de casa esperant. Duia una pistola a la mà.<br /> <br /> - Ja et vaig dir que la cosa no acabaria així...<br /> <br /> Fi.<br /> |Validada=Sí<br /> |Validador=Jbelles2<br /> |Destacada=No<br /> |Activitat premiada=f<br /> }}<br /> {{Admin-Prova<br /> |Prova=f<br /> }}</div>

Jbelles2 http://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Mentida_de_l%27autora_Care_Santos,_pels_Leviosa&diff=22022 2017-03-01T16:57:59Z

<p>Jbelles2: </p> <hr /> <div>{{Activitat<br /> |Grup=Leviosa<br /> |Centre=La Sedeta<br /> |Curs=2016-2017<br /> |Obra=Mentida de l'autora Care Santos<br /> |Activitat sobre=una obra<br /> |Tipus activitat obra=altra activitat<br /> |Presentació=Hem fet un tràiler adaptat de la novel·la.<br /> |Vídeo servidor=YouTube<br /> |Vídeo ID=BsHSwpspEDE<br /> |Validada=Sí<br /> |Validador=Jbelles2<br /> |Destacada=No<br /> |Activitat premiada=f<br /> }}<br /> {{Admin-Prova<br /> |Prova=f<br /> }}</div>

Jbelles2 http://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Mentida_de_l%27autora_Care_Santos,_pels_Jbelles2&diff=21787 2017-02-16T16:58:58Z

<p>Jbelles2: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Jbelles2 |Centre=La Sedeta |Curs=2016-17 |Obra=Mentida de l'autora Care Santos |Activitat sobre=una obra |Validada=No |Destacada=No |Activitat premia...».</p> <hr /> <div>{{Activitat<br /> |Grup=Jbelles2<br /> |Centre=La Sedeta<br /> |Curs=2016-17<br /> |Obra=Mentida de l'autora Care Santos<br /> |Activitat sobre=una obra<br /> |Validada=No<br /> |Destacada=No<br /> |Activitat premiada=f<br /> }}<br /> {{Admin-Prova<br /> |Prova=f<br /> }}</div>

Jbelles2 http://viquilletra.com/index.php?title=Mentida_de_l%27autora_Care_Santos&diff=21786 2017-02-16T16:52:18Z

<p>Jbelles2: </p> <hr /> <div>{{Obra<br /> |Títol=Mentida<br /> |Gènere autor=autora<br /> |Nom autor=Care<br /> |Cognom autor=Santos<br /> |Data original=2015<br /> |Personatges=Xènia, Èric, Bel, Marta Villanueva, Kevin<br /> |Curs=2015-16, 2016-17,<br /> |Autor a Lletra=http://lletra.uoc.edu/ca/autora/care-santos<br /> |Obra a Lletra=http://lletra.uoc.edu/ca/obra/mentida-care-santos<br /> |Autor a Viquipedia=Care Santos<br /> |Obra a Viquipedia=Mentida<br /> |Gènere literari=novel·la<br /> |Tracta de=relacions entre joves i els seus problemes en el món de la droga<br /> |Passa a=espais urbans propers a Barcelona<br /> |Passa al país=Catalunya,<br /> |Passa a la regió=Barcelonès<br /> |Situada segle=segle XXI<br /> |Situada època=època contemporània<br /> }}<br /> <br /> {{Admin-Prova<br /> |Prova=f<br /> }}</div>

Jbelles2 http://viquilletra.com/index.php?title=La_Sedeta&diff=21288 2016-12-20T18:41:56Z

<p>Jbelles2: Es crea la pàgina amb «{{Centre |Tipus de centre=INS |Altres centres=f |Nom=La Sedeta |Web=https://agora.xtec.cat.ieslasedeta |Adreça=Carrer Industria, 67-73 |Codi postal=08025 |Municipi=Ba...».</p> <hr /> <div>{{Centre<br /> |Tipus de centre=INS<br /> |Altres centres=f<br /> |Nom=La Sedeta<br /> |Web=https://agora.xtec.cat.ieslasedeta<br /> |Adreça=Carrer Industria, 67-73<br /> |Codi postal=08025<br /> |Municipi=Barcelona<br /> |Barri=Gràcia<br /> |Comunitat=Catalunya<br /> }}<br /> <br /> {{Admin-Prova<br /> |Prova=f<br /> }}</div>

Jbelles2 http://viquilletra.com/index.php?title=Usuari:Jbelles2&diff=21287 2016-12-20T18:28:06Z

<p>Jbelles2: Es crea la pàgina amb «{{Usuari |Tipus usuari=professorat |Centre treballa=La Sedeta |Curs=2016-2017, |Usuari premiat=f }} {{Admin-Prova |Prova=f }}».</p> <hr /> <div>{{Usuari<br /> |Tipus usuari=professorat<br /> |Centre treballa=La Sedeta<br /> |Curs=2016-2017,<br /> |Usuari premiat=f<br /> }}<br /> <br /> {{Admin-Prova<br /> |Prova=f<br /> }}</div>

Jbelles2