http://viquilletra.com/api.php?action=feedcontributions&feedformat=atom&user=Israel+defense+forces 2026-10-09T23:05:09Z Contribucions de l’usuari MediaWiki 1.25.3 http://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_2_sobre_Cr%C3%B2niques_de_la_veritat_oculta_de_l%27autor_Pere_Calders,_pels_Israel_defense_forces&diff=12668 2013-03-20T11:33:10Z

<p>Israel defense forces: </p> <hr /> <div>{{Activitat<br /> |Grup=Israel defense forces<br /> |Centre=Carles Vallbona<br /> |Curs=2012-13<br /> |Obra=Cròniques de la veritat oculta de l'autor Pere Calders<br /> |Activitat sobre=una obra<br /> |Personatge=<br /> |Tipus activitat personatge=<br /> |Quan vida oculta=<br /> |Tipus activitat obra=altra versió<br /> |Presentació=Hem trobat que el conte de feblesa de caràcter de Pere Calders podria tenir un millor final i hem canviat el seu final per un altre.<br /> |Text=FEBLESA DE CARÀCTER<br /> <br /> <br /> Tal i com va acabar de narrar-me la història de la seva vida, em va mirar esperant una resposta pero no vaig ser capaç de contenir-me, ja havien robat abans a me casa i no pensava permetre un altre robatori. <br /> Vaig tancar la porta per no despertar a la canalla que dormia al segon pis.<br /> <br /> - Això no tornarà a passar, no penso tornar a ésser home feble!<br /> <br /> Vaig treure una bastó que tenia arrepenjat sempre al costat de la meva butaca i copejar de cop i volta el cap del lladre. L’home va caure al terra com si fos mort, però en cara respirava. El vaig lligar a la cadira i em vaig preparar trucar a la policia, però el lladre es despertà abans de jo poder fer qualsevol cosa.<br /> Em va insistir amb la història de la se va vida, em va dir que ell havia tingut una vida exemplar, que havia sigut un bon ciutadà per a la societat, però que havia vist que aquells en els que ell havia confiat sempre, com la seva perfecta dona, el seu estimat fill i seu millor amic el qual era més que un germà per ell, el van fallar i el van trair, llavors ell decebut i humiliat es va fer lladre. <br /> <br /> Aquesta història a mi sincerament no em va importar, la vida de l’altra gent m’era molt indiferent, en aquell moment només m’importava la seguretat de la meva noia i no pensava deixar que ningú provoques que la seva seguretat perillés.<br /> <br /> L’home conseguí deslligar-se gràcies a un ganivet que portava a la màniga de la camisa i tallà les cordes, es va abraonar sobre meu amb el navalla, sort que vaig aconseguir aturar el cop i treura-me’l de sobre, però no vaig poder evitar que el lladre en fes un cop amb el puny a la cara i em trenquès la cella. Vaig córrer cap a la meva habitació buscant, la katana que tenia penjada a la pared de l’habitació per poder defensar-me, ja que dins de casa no tenia cap altre tipus de defensa.<br /> <br /> Al enfrontar-me al lladre tenia una sensació de por i adrenalina al cos molt important, vam tenir una baralla molt forta, ja que cap del dos no tenia cap tipus de intenció de parar.<br /> <br /> Finalment el vaig aconseguir matar i posar la meva família fora de perill. La meva dona no es creia el que acabava de posar, estava molt sorpresa i va trucar a la ambulància i policia, l’home va pagar molt durament el haver intentar robar casa meva. A mi em van portar a l’hospital i més tard a la comissaria, però va valdre la pena, havia salvat a la meva família.<br /> |Validada=f<br /> |Destacada=f<br /> |Activitat premiada=f<br /> }}<br /> {{Admin-Prova<br /> |Prova=f<br /> }}</div>

Israel defense forces http://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_2_sobre_Cr%C3%B2niques_de_la_veritat_oculta_de_l%27autor_Pere_Calders,_pels_Israel_defense_forces&diff=12498 2013-03-13T11:24:40Z

<p>Israel defense forces: </p> <hr /> <div>{{Activitat<br /> |Grup=Israel defense forces<br /> |Centre=Carles Vallbona<br /> |Curs=2012-13<br /> |Obra=Cròniques de la veritat oculta de l'autor Pere Calders<br /> |Activitat sobre=una obra<br /> |Personatge=<br /> |Tipus activitat personatge=<br /> |Quan vida oculta=<br /> |Tipus activitat obra=altra versió<br /> |Presentació=Hem trobat que el conte de feblesa de caràcter de Pere Calders podria tenir un millor final i hem canviat el seu final per un altre.<br /> |Text=FEBLESA DE CARÀCTER<br /> <br /> <br /> Tal i com va acabar de narrar-me la història de la seva vida, em va mirar esperant una resposta pero no vaig ser capaç de contenir-me, ja havien robat abans a me casa i no pensava permetre un altre robatori. <br /> Vaig tancar la porta per no despertar a la canalla que dormia al segon pis.<br /> - Això no tornarà a passar, no penso tornar a ésser home feble!<br /> Vaig treure una bastó que tenia arrepenjat sempre al costat de la meva butaca i copejar de cop i volta el cap del lladre. L’home va caure al terra com si fos mort, però en cara respirava. El vaig lligar a la cadira i em vaig preparar trucar a la policia, però el lladre es despertà abans de jo poder fer qualsevol cosa.<br /> Em va explicar la se va vida, em va dir que ell havia tingut una vida exemplar, que havia sigut un ciutadà exemplar per a la societat, però que havia vist que aquells en els que ell havia confiat sempre, com la seva perfecta dona, el seu estimat fill i seu millor amic el qual era més que un germà per ell, el van fallar i el van trair, llavors ell decebut i humiliat es va fer lladre. <br /> Aquesta història a mi sincerament no em va importar, la vida de l’altra gent m’era molt indiferent, en aquell moment només m’importava la seguretat de la meva noia i no pensava deixar que ningú provoques que la seva seguretat perillés.<br /> L’home conseguí deslligar-se gràcies a un ganivet que portava a la màniga de la camisa i tallà les cordes, es va abraonar sobre meu amb el navalla, sort que vaig aconseguir aturar el cop i treura-me’l de sobre, però no vaig poder evitar que el lladre en fes un cop amb el puny a la cara i em trenquès la cella. Vaig córrer cap a la meva habitació buscant, la katana que tenia penjada a la pared de l’habitació per poder defensar-me, ja que dins de casa no tenia cap altre tipus de defensa.<br /> Al enfrontar-me al lladre tenia una sensació de por i adrenalina al cos molt important, vam tenir una baralla molt dura, ja que cap del dos no tenia cap tipus de intenció de parar.<br /> Finalment el vaig aconseguir matar i posar la me va família fora de perill. La meva dona no es creia el que acabava de posar, estava molt sorpresa i va trucar a la ambulància i policia, l’home va pagar molt durament el haver intentar robar casa meva. A mi em van portar a l’hospital i més tard a la comissaria, però va valdre la pena, havia salvat a la meva família.<br /> |Validada=f<br /> |Destacada=f<br /> |Activitat premiada=f<br /> }}<br /> {{Admin-Prova<br /> |Prova=f<br /> }}</div>

Israel defense forces http://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_2_sobre_Cr%C3%B2niques_de_la_veritat_oculta_de_l%27autor_Pere_Calders,_pels_Israel_defense_forces&diff=12493 2013-03-13T11:12:16Z

<p>Israel defense forces: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Israel defense forces |Centre=Carles Vallbona |Curs=2012-13 |Obra=Cròniques de la veritat oculta de l'autor Pere Calders |Activitat sobre=una obra |...».</p> <hr /> <div>{{Activitat<br /> |Grup=Israel defense forces<br /> |Centre=Carles Vallbona<br /> |Curs=2012-13<br /> |Obra=Cròniques de la veritat oculta de l'autor Pere Calders<br /> |Activitat sobre=una obra<br /> |Personatge=<br /> |Tipus activitat personatge=<br /> |Quan vida oculta=<br /> |Tipus activitat obra=altra versió<br /> |Presentació=Em trobat que el en conte de feblesa de caràcter de Pere Calders pordria tenir un millor final i em canviat el seu final per un altre.<br /> |Text=FEBLESA DE CARÀCTER<br /> <br /> <br /> Tal i com va acabar de narrar-me la història de la seva vida, em va mirar esperant una resposta pero no vaig ser capaç de contenir-me, ja havien robat abans a me casa i no pensava permetre un altre robatori. <br /> Vaig tancar la porta per no despertar a la canalla que dormia al segon pis.<br /> - Això no tornarà a passar, no penso tornar a ésser home feble!<br /> Vaig treure una bastó que tenia arrepenjat sempre al costat de la meva butaca i copejar de cop i volta el cap del lladre. L’home va caure al terra com si fos mort, però en cara respirava. El vaig lligar a la cadira i em vaig preparar trucar a la policia, però el lladre es despertà abans de jo poder fer qualsevol cosa.<br /> Em va explicar la se va vida, em va dir que ell havia tingut una vida exemplar, que havia sigut un ciutadà exemplar per a la societat, però que havia vist que aquells en els que ell havia confiat sempre, com la seva perfecta dona, el seu estimat fill i seu millor amic el qual era més que un germà per ell, el van fallar i el van trair, llavors ell decebut i humiliat es va fer lladre. <br /> Aquesta història a mi sincerament no em va importar, la vida de l’altra gent m’era molt indiferent, en aquell moment només m’importava la seguretat de la meva noia i no pensava deixar que ningú provoques que la seva seguretat perillés.<br /> L’home conseguí deslligar-se gràcies a un ganivet que portava a la màniga de la camisa i tallà les cordes, es va abraonar sobre meu amb el navalla, sort que vaig aconseguir aturar el cop i treura-me’l de sobre, però no vaig poder evitar que el lladre en fes un cop amb el puny a la cara i em trenquès la cella. Vaig córrer cap a la meva habitació buscant, la katana que tenia penjada a la pared de l’habitació per poder defensar-me, ja que dins de casa no tenia cap altre tipus de defensa.<br /> Al enfrontar-me al lladre tenia una sensació de por i adrenalina al cos molt important, vam tenir una baralla molt dura, ja que cap del dos no tenia cap tipus de intenció de parar.<br /> Finalment el vaig aconseguir matar i posar la me va família fora de perill. La meva dona no es creia el que acabava de posar, estava molt sorpresa i va trucar a la ambulància i policia, l’home va pagar molt durament el haver intentar robar casa meva. A mi em van portar a l’hospital i més tard a la comissaria, però va valdre la pena, havia salvat a la meva família.<br /> |Validada=f<br /> |Destacada=f<br /> |Activitat premiada=f<br /> }}<br /> {{Admin-Prova<br /> |Prova=f<br /> }}</div>

Israel defense forces http://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Cr%C3%B2niques_de_la_veritat_oculta_de_l%27autor_Pere_Calders,_pels_Israel_defense_forces&diff=12015 2013-02-20T11:33:44Z

<p>Israel defense forces: </p> <hr /> <div>{{Activitat<br /> |Grup=Israel defense forces<br /> |Centre=Carles Vallbona<br /> |Curs=2012-13<br /> |Obra=Cròniques de la veritat oculta de l'autor Pere Calders<br /> |Activitat sobre=una obra<br /> |Personatge=<br /> |Tipus activitat personatge=<br /> |Quan vida oculta=<br /> |Tipus activitat obra=altra versió<br /> |Presentació=Hem canviat l'època de l'obra i la hem situat en el passat de l'imperi espanyol<br /> |Text=L’ANY DE LA MEVA DESGRÀCIA<br /> <br /> Era l’any 1602 del nostre senyor. Jo aleshores tenia 5 anys i segons deien els meus pares la profecia no els feia gens de goig, perquè efectivament jo tenia enmig del meu paladar una creu, senyal d’haver estat escollit per alguna puixant divinitat per realitzar qui sap quins grans fet a la història<br /> <br /> <br /> Van anar passant els anys i tot a la meva vida era normal, no passava res extrany. Treballava en els camps del comte-duc d’Olivares i tenia una vida molt humil, tampoc tenia cap poder sobrenatural que em diferencies dels altres, encara que la gent deia que els que havien estat marcats per un senyal al paladar eren posseïdors de poders sobrenaturals i podien obrar miracles, no era el meu cas.<br /> <br /> <br /> Tenia 17 anys i encara no m’havia casat, encara que estava enamorat d’una noia casada i ella també n'estava de mi, però no podia deixar aquell home, per això jo també tenia altres històries amb diferents noies. Havia decidit allistar-me a l’exèrcit del regne de les Espanyes, ja que era el meu somni des de feia molt temps, volia viure aventures en països desconeguts i lluitar pel meu país. Em vaig haver de mudar a Toledo per tal de formar-me, com a militar a l’acadèmia d’infanteria de Toledo. Vaig passar-hi cinc mesos fins que em van destinar a Flandes.<br /> <br /> <br /> Abans de partir em vaig acomiadar de la meva família i amics, també em van donar les armes que el nostre terç havia de portar: un arcabús, una pistola i un sabre. El sabre m’agradava especialment, mai n’havia utilitzat un de tan bonic, era en forma de llaç. Al mànec hi tenia el meu nom gravat, sincerament aquell sabre em fascinava.<br /> <br /> <br /> Dues setmanes més tard vaig partir cap a Flandes. Al principi fou un viatge tranquil: el temps ens acompanyava, feia bon temps i el vent bufava fort, fins prop ja del nostres destí ens atacà un grup de corsaris holandesos. Allà va ser on vaig descobrir el meu poder amb el sabre. De seguida que vaig desenfundar-lo, una flama de color blau elèctric envoltà el meu sabre, em vaig espantar molt i el vaig llençar a terra. Espantat, el vaig mirar però el foc ja no l’envoltava i el vaig tornar a agafar per veure què passava. El vaig enlairar i el foc el tornà a cobrir, aquell foc a mi no em cremava però vaig descobrir que que cremava els meus adversaris. Tothom es va quedar perplex, això no era natural, el corsaris espantats cridaven “de duivel” que significa en diable en holandès. Els meus companys no es creien el que havia passat; molts d’ells deien que havia estat un miracle del senyor i que la nostra croada estava beneïda, uns altres pensaven que havia estat obra del diable. Fos el que fos jo estava realment fascinat i alhora espantat. Quan vam arribar a les terres de Flandes, vaig participar en diverses batalles i sempre que entrava en combat amb el meu sabre, els heretges fugien morts de por. Gràcies a la meva participació i a la meva arma guanyàvem totes les batalles i conquerint els territoris, ràpidament. Fou així que vaig anar pujant de càrrec dintre el exèrcit i la meva llegenda va arribar fins el Rei de les Espanyes i alts càrrecs de la Santa Església.<br /> <br /> <br /> Un any més tard em va arribar una carta en la qual el Papa de Roma volia tenir una audiència amb mi. Jo no m’hii podia negar pas, a més estava molt emocionat per la invitació, m’esperava una gran festa i felicitació ja que lluitava a Flandes per la seva causa també.<br /> <br /> <br /> El Papa em va rebre al seu despatx personal amb el seu seguici de cardenals, era increïble no m’esperava mai que arribaria a veure allò mai. Em van començar a fer preguntes sobre d’on havia tret el sabre, com ho feia perque sortís foc... i després van passar a fer-me preguntes sobre l’església i sobre el catolicisme. Jo contestava com podia sempre mantenint la calma i la serenitat, vaig passar m`hi unes quatre hores i després em van fer fora bruscament, em vaig començar a enutjar. Em van portar a una sala tot sol i vaig veure que ells a debatre abans que em portessin a la sala. Hi havia soldats del Papa vigilant la porta, això no tenia molt bona pinta. Va entrar el Papa amb un bon grup de soldats i cardenals a la cambra. Em van acusar de ser un servent del diable i de bruixeria i em van condemnar a cremar-me en vida al bell mig de la plaça de la ciutat. Vaig intentar fugir però era impossible: tenien el meu sabre i encara que amb ells no tenia el poder estava indefens, els soldats em van agafar i em van portar al calabós.<br /> <br /> <br /> Era meu final, maleït el dia que vaig rebre aquell sabre.<br /> |Validada=No<br /> |Validador=Israel defense forces<br /> |Destacada=No<br /> |Destacador=Israel defense forces<br /> |Activitat premiada=No<br /> }}<br /> {{Admin-Prova<br /> |Prova=No<br /> }}</div>

Israel defense forces http://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Cr%C3%B2niques_de_la_veritat_oculta_de_l%27autor_Pere_Calders,_pels_Israel_defense_forces&diff=11860 2013-02-13T11:29:38Z

<p>Israel defense forces: </p> <hr /> <div>{{Activitat<br /> |Grup=Israel defense forces<br /> |Centre=Carles Vallbona<br /> |Curs=2012-13<br /> |Obra=Cròniques de la veritat oculta de l'autor Pere Calders<br /> |Activitat sobre=una obra<br /> |Personatge=<br /> |Tipus activitat personatge=<br /> |Quan vida oculta=<br /> |Tipus activitat obra=altra versió<br /> |Presentació=Hem canviat l'època de l'obra i la hem situat en el passat de l'imperi espanyol<br /> |Text=L’ANY DE LA MEVA DESGRÀCIA<br /> <br /> Era l’any 1602 del nostre senyor. Jo aleshores tenia 5 anys i segons deien els meus pares la profecia no els feia gens de goig, perquè efectivament jo tenia enmig del meu paladar una creu, senyal d’haver estat escollit per alguna puixant divinitat per realitzar qui sap quins grans fet a la història<br /> Van anar passant els anys i tot a la meva vida era normal, no passava res extrany. Treballava en els camps del comte-duc d’Olivares i tenia una vida molt humil, tampoc tenia cap poder sobrenatural que em diferencies dels altres, encara que la gent deia que els que havien estat marcats per un senyal al paladar eren posseïdors de poders sobrenaturals i podien obrar miracles, no era el meu cas.<br /> Tenia 17 anys i encara no m’havia casat, encara que estava enamorat d’una noia casada i ella també n'estava de mi, però no podia deixar aquell home, per això jo també tenia altres històries amb diferents noies. Havia decidit allistar-me a l’exèrcit del regne de les Espanyes, ja que era el meu somni des de feia molt temps, volia viure aventures en països desconeguts i lluitar pel meu país. Em vaig haver de mudar a Toledo per tal de formar-me, com a militar a l’acadèmia d’infanteria de Toledo. Vaig passar-hi cinc mesos fins que em van destinar a Flandes.<br /> Abans de partir em vaig acomiadar de la meva família i amics, també em van donar les armes que el nostre terç havia de portar: un arcabús, una pistola i un sabre. El sabre m’agradava especialment, mai n’havia utilitzat un de tan bonic, era en forma de llaç. Al mànec hi tenia el meu nom gravat, sincerament aquell sabre em fascinava.<br /> Dues setmanes més tard vaig partir cap a Flandes. Al principi fou un viatge tranquil: el temps ens acompanyava, feia bon temps i el vent bufava fort, fins prop ja del nostres destí ens atacà un grup de corsaris holandesos. Allà va ser on vaig descobrir el meu poder amb el sabre. De seguida que vaig desenfundar-lo, una flama de color blau elèctric envoltà el meu sabre, em vaig espantar molt i el vaig llençar a terra. Espantat, el vaig mirar però el foc ja no l’envoltava i el vaig tornar a agafar per veure què passava. El vaig enlairar i el foc el tornà a cobrir, aquell foc a mi no em cremava però vaig descobrir que que cremava els meus adversaris. Tothom es va quedar perplex, això no era natural, el corsaris espantats cridaven “de duivel” que significa en diable en holandès. Els meus companys no es creien el que havia passat; molts d’ells deien que havia estat un miracle del senyor i que la nostra croada estava beneïda, uns altres pensaven que havia estat obra del diable. Fos el que fos jo estava realment fascinat i alhora espantat. Quan vam arribar a les terres de Flandes, vaig participar en diverses batalles i sempre que entrava en combat amb el meu sabre, els heretges fugien morts de por. Gràcies a la meva participació i a la meva arma guanyàvem totes les batalles i conquerint els territoris, ràpidament. Fou així que vaig anar pujant de càrrec dintre el exèrcit i la meva llegenda va arribar fins el Rei de les Espanyes i alts càrrecs de la Santa Església.<br /> Un any més tard em va arribar una carta en la qual el Papa de Roma volia tenir una audiència amb mi. Jo no m’hii podia negar pas, a més estava molt emocionat per la invitació, m’esperava una gran festa i felicitació ja que lluitava a Flandes per la seva causa també.<br /> El Papa em va rebre al seu despatx personal amb el seu seguici de cardenals, era increïble no m’esperava mai que arribaria a veure allò mai. Em van començar a fer preguntes sobre d’on havia tret el sabre, com ho feia perque sortís foc... i després van passar a fer-me preguntes sobre l’església i sobre el catolicisme. Jo contestava com podia sempre mantenint la calma i la serenitat, vaig passar m`hi unes quatre hores i després em van fer fora bruscament, em vaig començar a enutjar. Em van portar a una sala tot sol i vaig veure que ells a debatre abans que em portessin a la sala. Hi havia soldats del Papa vigilant la porta, això no tenia molt bona pinta. Va entrar el Papa amb un bon grup de soldats i cardenals a la cambra. Em van acusar de ser un servent del diable i de bruixeria i em van condemnar a cremar-me en vida al bell mig de la plaça de la ciutat. Vaig intentar fugir però era impossible: tenien el meu sabre i encara que amb ells no tenia el poder estava indefens, els soldats em van agafar i em van portar al calabós.<br /> Era meu final, maleït el dia que vaig rebre aquell sabre.<br /> |Validada=No<br /> |Validador=Israel defense forces<br /> |Destacada=No<br /> |Destacador=Israel defense forces<br /> |Activitat premiada=No<br /> }}<br /> {{Admin-Prova<br /> |Prova=No<br /> }}</div>

Israel defense forces http://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_Cr%C3%B2niques_de_la_veritat_oculta_de_l%27autor_Pere_Calders,_pels_Israel_defense_forces&diff=11213 2013-01-31T22:40:43Z

<p>Israel defense forces: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Israel defense forces |Centre=Carles Vallbona |Curs=2011-12 |Obra=Cròniques de la veritat oculta de l'autor Pere Calders |Activitat sobre=una obra |...».</p> <hr /> <div>{{Activitat<br /> |Grup=Israel defense forces<br /> |Centre=Carles Vallbona<br /> |Curs=2011-12<br /> |Obra=Cròniques de la veritat oculta de l'autor Pere Calders<br /> |Activitat sobre=una obra<br /> |Personatge=<br /> |Tipus activitat personatge=<br /> |Quan vida oculta=<br /> |Tipus activitat obra=altra versió<br /> |Presentació=Hem canviat l'època de l'obra i la hem situat en el passat del imperi español<br /> |Text= L’ANY DE LA MEVA DESGRÀCIA<br /> <br /> Era l’any 1602 del nostre senyor. Jo aleshores tenia 5 anys i segons deien els meus pares la profecia no els feia gens de goig, perquè efectivament jo tenia enmig del meu paladar una creu, senyal d’haver estat escollit per alguna puixant divinitat per realitzar qui sap quins grans fet a la història<br /> <br /> Van anar passant els anys i tot a la meva vida era normal, no passava res extrany treballava en els camps del comte-duc d’Olivares i tenia una vida molt humil, tampoc tenia cap poder sobrenatural que em distinguís dels altres, encara que la gent deia que els que havien estat marcats per una senyal al paladar eren posseïdors de poders sobrenaturals i podien obrar miracles, no era el meu cas.<br /> <br /> Tenia 17 anys i encara no m’havia casat, encara que estava enamorat d’una noia casada i ella també o estava de mi, però no podia deixar aquell home, per això jo també tenia altres històries amb diferents noies. Havia decidit allistar-me a l’exèrcit del regne de les Espanyes, ja que era el meu somni des de feia molt temps, volia viure aventures en països desconeguts i lluitar pel meu país. Em vaig haver de mudar a Toledo per tal de formar-me, com a militar a l’acadèmia d’infanteria de Toledo. Vaig passar-hi cinc mesos fins que em van destinar a Flandes.<br /> <br /> Abans de partir em vaig acomiadar de la meva família i amics, també em van donar les armes que el nostre terç havia de portar: un arcabús, una pistola i un sabre. El sabre m’agradava especialment, mai n’havia utilitzat un de tan bonic, era en forma de llaç; AL mànec hi tenia el meu nom gravat, sincerament aquell sabre em fascinava. :’(<br /> <br /> Dues setmanes més tard vaig partir cap a Flandes. Al principi fou un viatge tranquil: el temps ens acompanyava, feia bon temps i el vent bufava fort, fins prop ja del nostres destí ens atacà un grup de corsaris holandesos. Allà va ser on vaig descobrir el meu poder amb el sabre. De seguida vaig desenfundar-lo, una flama de color blau elèctric envoltà el meu sabre, em vaig espantar molt i la vaig llençar a terra. Espantat, el vaig mirar però el foc ja no l’envoltava i el vaig tornar a agafar per veure el que passava. El vaig enlairar i el foc el tornà a cobrir, aquell foc a mi no em cremava però vaig descobrir que si que cremava als meus adversaris. Tothom es va quedar perplex, això no era natural, el corsaris espantats cridant “de duivel” que significa en diable en holandès. Els meus companys no es creien el que havia passat, molts d’ells deien que havia sigut un miracle del senyor i que la nostra croada estava beneïda, uns altres pensavan que havia sigut obra del diable, fos el que fos jo estava realment fascinat i alhora espantat.<br /> Quan varem arribar a les terres de Flandes, participà en diverses batalles i sempre que entrava en combat amb el meu sabre, els heretges fugien morts de por, gràcies a la meva participació i la de meva arma guanyàvem totes les batalles i anavem conquerint els territoris, ràpidament. Fou així que vaig anar pujant de càrrec dintre del exèrcit i la meva llegenda va arribar fins el Rei de les Espanyes i alts càrrecs de la Santa Església.<br /> <br /> Un any més tard em va arribar una carta en la qual el Papa de Roma em volia una audiència amb la meva persona, jo no em podia negar pas, a més estava molt emocionat per la invitació, m’esperava una gran festa i felicitació ja que lluitava a Flandes per la seva causa també.<br /> <br /> El Papa em va rebre al seu despatx personal amb el seu sequit de cardenals, era increïble no m’esperava mai que arribaria a veure allò mai. Em van començar a fer preguntes sobre d’on havia tret el sabre, com feia perque sortís foc... i després van passar a fer-me preguntes sobre l’església i sobre el catolicisme, jo contestava com podia sempre mantenint la calma i la serenitat, vaig passar-me allà com quatre hores i després em van fer fora bruscament, em vaig començar a cabrejar, em van portar a una sala tot sol i vaig veure que ells començàvem a debatir abans de que em portessin a la sala, hi havia soldats del Papa vigilant la porta, això no tenia molt bona pinta, va entrar el Papa amb un bon grup de soldats i cardenals a la cambra. Em van acusar de ser un servent del diable i de bruixeria i em van condemnar a cremar-me en vida al bell mig de la plaça de la ciutat. Vaig intentar fugir però era impossible tenien ells el meu sabre i encara que amb ells no tingues el poder estava indefens, els soldats em van agafar i em van portar a calabós.<br /> Era meu final, maleït el dia que vaig rebre aquell sabre.<br /> |Validada=f<br /> |Validador=Israel defense forces<br /> |Destacada=f<br /> |Destacador=Israel defense forces<br /> |Activitat premiada=f<br /> }}<br /> {{Admin-Prova<br /> |Prova=f<br /> }}</div>

Israel defense forces http://viquilletra.com/index.php?title=Usuari:Israel_defense_forces&diff=9669 2012-12-12T11:32:07Z

<p>Israel defense forces: Es crea la pàgina amb «{{Usuari |Avatar=121009 DX FemaleIsraeliSoldierEX.jpg.CROP.rectangle3-large.jpg |Tipus usuari=grup d'estudiants |Integrants=Oriol Rodriguez, Sergio del Valle |Centre e...».</p> <hr /> <div>{{Usuari<br /> |Avatar=121009 DX FemaleIsraeliSoldierEX.jpg.CROP.rectangle3-large.jpg<br /> |Tipus usuari=grup d'estudiants<br /> |Integrants=Oriol Rodriguez, Sergio del Valle<br /> |Centre estudien=Carles Vallbona<br /> |Professorat=Agnes Schlüter<br /> |Centre treballa=<br /> |Curs=2012-13<br /> |Presentació=Hola sóm el grup jueu Israel Defense Forces de l'institut IES Carles Vallbona, sóm en Oriol Rodríguez Clemete i en Sergio del Valle. Ens em inscrit al viquilletra per treballar cròniques de la veritat oculta, de l'escriptor Pere Calders. <br /> |Usuari premiat=f<br /> }}<br /> <br /> {{Admin-Prova<br /> |Prova=f<br /> }}</div>

Israel defense forces http://viquilletra.com/index.php?title=Fitxer:121009_DX_FemaleIsraeliSoldierEX.jpg.CROP.rectangle3-large.jpg&diff=9665 2012-12-12T11:19:10Z

<p>Israel defense forces: </p> <hr /> <div></div>

Israel defense forces