Viquilletra - Contribucions de l’usuari [ca]

Francesc Ferrer i Guàrdia

2017-11-29T18:29:42Z

Isapaya:

{{Centre
|Tipus de centre=IES
|Altres centres=f
|Nom=Francesc ferrer i Guàrdia
|Web=http://iesferrerguardia.edu.gva.es
|Adreça=Carrer d'Emili Panach i Ramos "Milo", 3
|Codi postal=46020
|Municipi=València
|Barri=Benimaclet
|Comunitat=Comunitat Valenciana
|Geolocalització=39.481834, -0.35528950000002624
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Francesc Ferrer i Guàrdia

2017-11-29T18:22:27Z

Isapaya: Es crea la pàgina amb «{{Centre |Tipus de centre=IES |Altres centres=f |Nom=Francesc ferrer i Guàrdia |Web=http://iesferrerguardia.edu.gva.es |Adreça=Carrer d'Emili Panach i Ramos "Milo",...».

{{Centre
|Tipus de centre=IES
|Altres centres=f
|Nom=Francesc ferrer i Guàrdia
|Web=http://iesferrerguardia.edu.gva.es
|Adreça=Carrer d'Emili Panach i Ramos "Milo", 3
|Codi postal=46020
|Municipi=València
|Barri=Benimaclet
|Comunitat=Comunitat Valenciana
|Geolocalització=39.47362011911941, -0.289764404296875
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:Isapaya

2017-11-08T19:40:22Z

Isapaya:

{{Usuari
|Tipus usuari=professorat
|Centre treballa=IES Francesc Ferrer i Guàrdia
|Curs=2012-13, 2015-16, 2017-18,
|Presentació=A l'edició 2012-13 vam participar amb un grup de 1r de bat que llegia ''Tirant lo Blanc''. En aquesta edició de 2015-16, els grups són de 4t i lligen ''Júlia'', d'Isabel Clara Simó i ''El mètode Gronhölm''
Ens unim a l'edició del 2017-18 des de la nova destinació: l'IES Francesc Ferrer i Guàrdia, al barri de Benimaclet (València, L'Horta). Els participants són dos grups de 1r de batxillerat i els llibres triats encara són una sorpresa...
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor, pels Les tavernícoles

2016-05-20T11:43:48Z

Isapaya:

{{Activitat sobre activitat
|Grup=Les tavernícoles
|Centre=Tavernes Blanques
|Curs=2015-16
|Obra=Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor
|Basada en activitat=Activitat sobre Júlia de lsabel-Clara Simó, pels Buscant a Júlia
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Júlia.
|Tipus activitat sobre activitat personatge=altra activitat
|Presentació=Ací els deixem la nostra activitat col·laborativa sobre l'entrevista a Júlia dels companys "Buscant a Júlia".
Deixem el "link" dues vegades per si existiren problemes... https://youtu.be/uc1QapZPhrw
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=https://www.youtube.com/watch?v=uc1QapZPhrw&feature=youtu.be
|Validada=Sí
|Validador=Isapaya
|Destacada=No
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Buscant a Júlia

2016-05-05T20:38:10Z

Isapaya:

{{Activitat sobre activitat
|Grup=Buscant a Júlia
|Centre=Tavernes Blanquess
|Curs=2015-16
|Obra=La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar
|Basada en activitat=Activitat sobre La fallera calavera de l, pels Ardepal
|Activitat sobre=una obra
|Tipus activitat sobre activitat obra=altra activitat
|Presentació=Des del grup #BuscantAJúlia hem vullgut portar a terme l'última activitat que des de Viquilletra.cat ens han proposat: l'activitat col·laborativa. En aquest cas hem triat l'anunci que el grup Ardepal (de l'IES Músic Martín i Soler de Mislata) va fer sobre una novel·la que realment ens ha interessat, la Fallera Calavera d'Enric Aguilar. Per a fer-ho una mica diferent hem contactat de nou amb Júlia per a que siga ella qui done el seu punt de vista de l'activitat d'aquest grup. Esperem que us agrade!

https://www.youtube.com/watch?v=gomyJWOtzAA
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=https://www.youtube.com/watch?v=gomyJWOtzAA
|Validada=Sí
|Validador=Isapaya
|Destacada=Sí
|Destacador=Isapaya
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar, pels Buscant a Júlia

2016-05-05T20:34:49Z

Isapaya:

{{Activitat sobre activitat
|Grup=Buscant a Júlia
|Centre=Tavernes Blanques
|Curs=2015-16
|Obra=La fallera calavera de l'autor Enric Aguilar
|Basada en activitat=Activitat sobre La fallera calavera de l, pels Ardepal
|Activitat sobre=una obra
|Tipus activitat sobre activitat obra=altra activitat
|Presentació=Des del grup #BuscantAJúlia hem vullgut portar a terme l'última activitat que des de Viquilletra.cat ens han proposat: l'activitat col·laborativa. En aquest cas hem triat l'anunci que el grup Ardepal (de l'IES Músic Martín i Soler de Mislata) va fer sobre una novel·la que realment ens ha interessat, la Fallera Calavera d'Enric Aguilar. Per a fer-ho una mica diferent hem contactat de nou amb Júlia per a que siga ella qui done el seu punt de vista de l'activitat d'aquest grup. Esperem que us agrade!

https://www.youtube.com/watch?v=gomyJWOtzAA
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=https://www.youtube.com/watch?v=gomyJWOtzAA
|Validada=No
|Destacada=No
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor, pels Monstres SA

2016-04-28T16:45:14Z

Isapaya:

{{Activitat
|Grup=Monstres SA
|Curs=2015-16
|Obra=Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor
|Activitat sobre=una obra
|Presentació=Aquesta activitat és un final alternatiu de la novel·la Júlia.
|Text=FINAL ALTERNATIU JÚLIA

Josep Romeu ha mort, Júlia controla tot el patrimoni de la família Romeu, i s'ha casat amb Lluís Montllor.

Lluís Montllor ha tingut un fill abans d’estar casat amb Júlia.
Els fills de Josep Romeu s´han reunit perquè temen per la seua herència i planegen un assassinat amb la fi d’acabar amb la vida del possible hereu de la fortuna Romeu.
La relació dels Romeu amb Júlia està estancada, ja no hi ha confiança entre ells, tota l’harmonia que havia intentat aconseguir Júlia a la seua nova família ha desaparegut.
Els Romeu planejaven enverinar al possible hereu al sopar de Cap d’Any. Posarien un verí incolor a la seua copa de vi, el fill de Lluís moriria, i amb sort Lluís es separaria de Júlia tement per la seua vida.
Arribà el dia esperat per als Romeu, tot havia de ser perfecte, qualsevol errada podria ser fatal per al futur de la família.
Tot anava segons lo planejat, ells dos s’oferiren a servir la taula amb l’excusa d’intentar fer les paus i intentar tancar de nou el vincle familiar, i així tindrien accés al verí i a les copes de vi.
Ells no contaven amb la presència del personal de servei que anava a contractar Júlia per servir les taules.
“Tranquils xics, no fa falta que serviu res, un dia com hui, heu d’estar amb la vostra família. ”

Els dos germans Romeu estaven atemorits, havien deixat un got enverinat i no sabien qui se’l veuria, ja que no hi havien tingut l’oportunitat de servir-los ells.
Ja es trobaven tots cinc a la taula, (Júlia, Lluís i el seu fill, i els dos germans) cadascun amb una copa de vi. Ells no podien dir res, ja que serien acusats d’intent d’homicidi i duts a presó.
Aleshores, la única solució era actuar com si res hi haguera ocorregut i esperar que algú dels cinc caigués mort a causa del verí.
Tots cinc van beure vi, i per uns instants, els dos germans van creure que el verí no havia causat efecte a la seua possible víctima, però de sobte, va caure al sòl l’únic cos de dona que es trobava a aquella taula.
El soterrament de Júlia va ser discret i íntim. Van ser acusats de l’assassinat els cuiners i cambrers contractats per Júlia aquella misteriosa nit de Cap d’Any.
Com a marit de Júlia, Lluís heretà la major part del seu patrimoni, no obstant, li ho donà tot als dos germans Romeu, ja que pensava que li pertanyien a ells.
Aquests dos aconseguiren allò que volien, però haurien de viure amb la culpa de la mort de Júlia.
|Validada=Sí
|Validador=Isapaya
|Destacada=No
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor, pels Monstres SA

2016-04-28T16:43:08Z

Isapaya:

{{Activitat
|Grup=Monstres SA
|Curs=2015-16
|Obra=Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor
|Activitat sobre=una obra
|Presentació=Aquesta activitat és un final alternatiu de la novel·la Júlia.
|Text=FINAL ALTERNATIU JÚLIA

Josep Romeu ha mort, Júlia controla tot el patrimoni de la família Romeu, i s'ha casat amb Lluís Montllor.

Lluís Montllor ha tingut un fill abans d’estar casat amb Júlia.
Els fills de Josep Romeu s´han reunit perquè temen per la seua herència i planegen un assassinat amb la fi d’acabar amb la vida del possible hereu de la fortuna Romeu.
La relació dels Romeu amb Júlia està estancada, ja no hi ha confiança entre ells, tota l’harmonia que havia intentat aconseguir Júlia a la seua nova família ha desaparegut.
Els Romeu planejaven enverinar al possible hereu al sopar de Cap d’Any. Posarien un verí incolor a la seua copa de vi, el fill de Lluís moriria, i amb sort Lluís es separaria de Júlia tement per la seua vida.
Arribà el dia esperat per als Romeu, tot havia de ser perfecte, qualsevol errada podria ser fatal per al futur de la família.
Tot anava segons lo planejat, ells dos s’oferiren a servir la taula amb l’excusa d’intentar fer les paus i intentar tancar de nou el vincle familiar, i així tindrien accés al verí i a les copes de vi.
Ells no contaven amb la presència del personal de servei que anava a contractar Júlia per servir les taules.
“Tranquils xics, no fa falta que serviu res, un dia com hui, heu d’estar amb la vostra família. ”

Els dos germans Romeu estaven atemorits, havien deixat un got enverinat i no sabien qui se’l veuria, ja que no hi havien tingut l’oportunitat de servir-los ells.
Ja es trobaven tots cinc a la taula, (Júlia, Lluís i el seu fill, i els dos germans) cadascun amb una copa de vi. Ells no podien dir res, ja que serien acusats d’intent d’homicidi i duts a presó.
Aleshores, la única solució era actuar com si res hi haguera ocorregut i esperar que algú dels cinc caigués mort a causa del verí.
Tots cinc van beure vi, i per uns instants, els dos germans van creure que el verí no havia causat efecte a la seua possible víctima, però de sobte, va caure al sòl l’únic cos de dona que es trobava a aquella taula.
El soterrament de Júlia va ser discret i íntim. Van ser acusats de l’assassinat els cuiners i cambrers contractats per Júlia aquella misteriosa nit de Cap d’Any.
Com a marit de Júlia, Lluís heretà la major part del seu patrimoni, no obstant, li ho donà tot als dos germans Romeu, ja que pensava que li pertanyien a ells.
Aquests dos aconseguiren allò que volien, però haurien de viure amb la culpa de la mort de Júlia.
|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:Isapaya

2016-04-11T20:38:42Z

Isapaya:

{{Usuari
|Tipus usuari=professorat
|Centre treballa=Tavernes Blanques
|Curs=2012-13, 2015-16,
|Presentació=A l'edició 2012-13 vam participar amb un grup de 1r de bat que llegia ''Tirant lo Blanc''. En aquesta edició els grups són de 4t i lligen ''Júlia'', d'Isabel Clara Simó i ''El mètode Gronhölm''
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre El mètode Gronhölm de Jordi Galceran, pels Els payayos

2016-04-11T20:13:18Z

Isapaya: Escenificació de l'inici d'"El mètode Gronhölm"

{{Activitat
|Grup=Els payayos
|Centre=IES Tavernes Blanques
|Curs=2015-16
|Obra=El mètode Gronhölm de Jordi Galceran
|Activitat sobre=una obra
|Tipus activitat obra=escenificació
|Presentació=La representació que va conmocionar a Steven Spielberg... No, que és broma!
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=_PtGI00Jwg0
|Text vídeo=Aquest és una mena de tràiler/premier de baix presupost que ens hem preparat el grup dels Payayos. Obviament no som professionals i tampoc fa falta dir que no som actors, però es fa el que es pot. Esperem que us agrade la nostra representació de l'obra de teatre "El mètode Grönholm". Ací us deixem la direcció del vídeo en cas de problemes tècnics:

https://www.youtube.com/watch?v=_PtGI00Jwg0

Fins a nou avis!
|Validada=Sí
|Validador=Isapaya
|Destacada=Sí
|Destacador=Isapaya
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre El mètode Grônholm de Jordi Galceran., pels Les tavernícoles

2016-04-10T17:28:03Z

Isapaya: publicitat de l'obra mitjançant una eina digital "draw my life"

{{Activitat
|Grup=Les tavernícoles
|Centre=Tavernes Blanques
|Curs=2015-16
|Obra=El mètode Grönholm de Jordi Galceran
|Activitat sobre=una obra
|Tipus activitat obra=anunci
|Presentació=Ací vos deixem la segona activitat, el nostre anunci publicitari sobre l'obra de Jordi Galceran: "El mètode Grönholm".
https://youtu.be/BlRjNLd-2kU
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=https://youtu.be/BlRjNLd-2kU
|Validada=Sí
|Validador=Isapaya
|Destacada=No
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Júlia de lsabel-Clara Simó, pels Buscant a Júlia

2016-04-10T17:19:49Z

Isapaya:

{{Activitat
|Grup=Buscant a Júlia
|Centre=Tavernes Blanques
|Curs=2015-16
|Obra=Júlia de lsabel-Clara Simó
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Julia,
|Tipus activitat personatge=altra activitat
|Presentació=En aquesta activitat, hem volgut que Júlia s'abocara a la tendència actual a YouTube: contar la seu vida mitjançant un "Draw My Life"!! Esperem que siga del vostre grat i que estiguem a l'altura...

Per si de cas el vídeo no es pot visualitzar a l'enllaç anterior, ací teniu el link: https://www.youtube.com/watch?v=t7LCCxwsOYI
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=https://www.youtube.com/watch?v=t7LCCxwsOYI
|Validada=Sí
|Validador=Isapaya
|Destacada=Sí
|Destacador=Isapaya
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

El mètode Gronhölm de l'autor Jordi Galceran

2016-04-09T18:12:14Z

Isapaya: Es crea la pàgina amb «{{Obra |Títol=El mètode Gronhölm |Gènere autor=autor |Nom autor=Jordi |Cognom autor=Galceran |Data original=2005 |Personatges=Ferran Augé, Enric Font, Mercè Deg...».

{{Obra
|Títol=El mètode Gronhölm
|Gènere autor=autor
|Nom autor=Jordi
|Cognom autor=Galceran
|Data original=2005
|Personatges=Ferran Augé, Enric Font, Mercè Degàs, Carles Bueno
|Curs=2015-16,
|Autor a Viquipedia=Jordi Galceran i Ferrer
|Obra a Viquipedia=El mètode Grönholm
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor, pels Monstres SA

2016-03-15T16:23:22Z

Isapaya:

{{Activitat
|Grup=Monstres SA
|Centre=Tavernes Blanques
|Curs=2015-16
|Obra=Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor
|Activitat sobre=una obra
|Presentació=Carta de Vicenta per l'alliberament de Pepet de l'olla.
|Text=*Han passat pocs dies de l’empresonament de José Solbes (Pepet de l’Olla), el pare de Júlia. Júlia és una xiqueta, i sa mare, Vicenta, ha descobert que el General Avelarde ha tingut relació amb les detencions dels anarquistes. Mitjançant una carta demana l’alliberament del seu marit de la presó d’Alacant, exposant molts motius (alguns vertaders i altres inventats pe'''r ella).

AL GENERAL AVELARDE

Cordials salutacions
Li escriu Vicenta, la dona de José Solbes, anarquista recentment detingut per les autoritats per les rebel·lions a Alcoi. Li puc assegurar que José no és un home conflictiu, ell només buscava el benestar del poble i la família.
Va ser detingut junt a un grup totalment distint a com és ell, va ser manipulat ideològicament i no sabia el que feia. Total, no és més que un pobre gitano que no té cap ofici ni benefici.
També suplique la seua llibertat per la nostra filla Júlia; no és més que una pobra xiqueta que té el dret a tenir un pare, criar-se amb ell i disfrutar-lo almenys durant la seua infància.
Jo no sé amb qui parlar per tractar aquest assumpte, però l’altre dia vaig escoltar que vostè portà a cap tot aquest tema dels empresonaments. També m’agradaria saber com ha donat vostè amb el meu marit, perquè ell tampoc fou un líder dels anarquistes, simplement fou un peó manejat per aquesta colla manipuladora. La nostra família mai ha tingut aquestes idees revolucionàries en contra de l’estabilitat de la pàtria. Ell fou manipulat junt a molts altres pares de família, dels quals molts estan al carrer.
Per tot açò li demane la llibertat del meu marit. Espere que vosté puga fer alguna cosa per aquesta dona i la seua pobra filla, ja que si no, perdrem un marit i un pare.

Vicenta

*Aquesta carta mai fou rebuda pel General Avelarde, ja que fou interceptada per la senyora Dolors (la qual entregà a Pepet de l’Olla a aquest general) i destruïda a l’instant.
|Validada=Sí
|Validador=Isapaya
|Destacada=No
|Activitat premiada=No
|Tipus activitat sobre activitat obra=altra activitat
}}
{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Activitat sobre Júlia de lsabel-Clara Simó, pels Buscant a Júlia

2016-02-22T21:50:36Z

Isapaya: vídeo amb una entrevista d'una periodista actual a Júlia, una obrera alcoiana de finals des S.XIX i protagonista de la novel·la homònima d'Isabel-Clara Simó,

{{Activitat
|Grup=Buscant a Júlia
|Centre=Tavernes Blanques
|Curs=2015-16
|Obra=Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Júlia,
|Tipus activitat personatge=entrevista
|Presentació=En aquesta primera activitat hem decidit fer una entrevista a la protagonista de la novel·la "Júlia" de Isabel-Clara Simó. Vam preguntar a Júlia (Miranda Escribano) totes aquelles coses i aspectes de la seua vida que resultaven estranys per a una persona (i més per a un jove) del segle XXI. Ací teniu l'entrevista, esperem que us agrade! Pròximament més i millor!

Per si l'enllaç del vídeo a "Youtube" no es mostra correctament, ací teniu l'ID del vídeo a eixa pàgina: https://youtu.be/m21VPH4zMjg
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=https://youtu.be/m21VPH4zMjg
|Validada=Sí
|Validador=Isapaya
|Destacada=No
|Activitat premiada=No
}}
{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Activitat sobre Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor, pels Les tavernícoles

2016-02-21T20:20:07Z

Isapaya:

{{Activitat
|Grup=Les tavernícoles
|Centre=Tavernes Blanques
|Curs=2015-16
|Obra=Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Júlia,
|Tipus activitat personatge=vida oculta de
|Quan vida oculta=després
|Presentació=El final del llibre ens va deixar en una situació molt delicada. Què creieu que passaria un any més tard amb la nostra protagonista?
|Text=LA VIDA OCULTA DE JÚLIA

(Un any després)

Agafats de la mà Júlia, Josep i Miquel es trobaven al soterrament de la senyora Dolors que havia mort a causa de l’edat. Els tres estaven plorant, però en realitat Júlia sentia un gran alleujament per dins, s’havia llevat un gran pes de damunt, pensava que ara tot seria més fàcil…
El futur de Josep i de Miquel ja estava decidit; Josep anava a tornar a Brasil, tenia un fill allí i encara que no fóra amb la persona que ell hauria desitjat, sentia la responsabilitat d’encarregar-se d’ell. Mentrestant Miquel havia conegut a Marlene, filla de John Smith, un ric empresari que tenia una fàbrica de molta importància a Gran Bretanya. John li havia oferit un treball a Londres, i Miquel com que veia que a Alcoi no tenia futur i que allí tenia un treball i una dona per a formar una família, no va dubtar en anar-se’n.
Júlia reflexionava sobre la seua vida, tal com tot havia transcorregut en els últims anys. Estava cada vegada més sola. Però en un principi no li molestava, és més, tot al contrari, es sentia lliure. Era la primera vegada en tota la vida que no havia de fer-se càrrec de ningú, podia fer tot allò que li abellira. El que no sabia és que el seu passat anava a estar més present en el seu futur del que ella pensava...

Dies després, algú tocà a la porta. Era Lluís Montllor, el seu íntim amic en el passat. Ella li va oferir passar i el va convidar a un puro mentre iniciaven una conversa.
- Júlia, he vingut a donar-te el condol per la mort de la senyora Dolors.
- No passa res, la pobra era molt major ja...
- I com estàs? Fa molt de temps que no sé res de tu.
- Doncs bé, com sempre. Josep i Miquel han refet la seua vida; Josep està en Brasil cuidant al seu fill i Miquel s’ha casat amb una dona important de la indústria anglesa. I jo amb la mateixa història, encarregant-me de la fàbrica. I tu? Com et va la vida?
- Bé... normal. La mort de la meua dona em va afectar molt però després d’un any m’he adonat que la vida continua...
- Ho sent molt. És normal, a mi també em va afectar molt la mort de Josep.
- I què tal la fàbrica?
- No és fàcil. Hem passat moltes crisis i costa recuperar-se, i més ara que no està Josep per a ajudar-me. Però bé, vaig tirant...
- Dona, jo ara no tinc massa feina, si vols puc tornar a ajudar-te amb la gestió de la fàbrica.
- Podria estar bé, no pareix una mala idea, ets un home de confiança.
- Si vols passe per la fàbrica el dilluns i m’expliques el nou funcionament.
- Perfecte, crec que farem un bon treball junts.
Lluís s’alçà, s’acomiadaren i se n'anà. Mentrestant Júlia puja a la seua habitació amb un somriure a la cara, la visita de Lluís Montllor li havia vingut bé, ara tenia al seu amic i comptable perquè l’ajudara amb la gestió de la fàbrica.

El matí del dilluns Júlia es va alçar a la set, i se’n va anar immediatament a la fàbrica per a preparar tots els papers que anava a necessitar Lluís.
- Bon dia, estàs preparada?- saludà Lluís.
- Clar que sí, ho dubtaves? -respongué ella.
- Per descomptat que no, sé que ets una dona amb recursos.
Després d’un parell d’hores revisant els papers, Lluís es va adonar que Júlia era una gran empresària, més del que ja pensava, la fàbrica anava molt millor del que ella li havia dit...

El temps va anar passant i cada vegada estaven més estones junts, la fàbrica els havia unit encara més, fins i tot hi havia dies que passaven tota la nit fent-se companyia perquè últimament hi havia més treball. Amb l’arribada de Lluís la fàbrica es va anar expandint per totes les comarques valencianes i per tant els beneficis no paraven d’augmentar, igual que els sentiments que Lluís tenia per Júlia.

Els va sorgir un viatge de negocis a València en el qual Lluís li va fer una proposta un poc forta a Júlia; es volia casar amb ella:
- Quant de temps fa que no venia! Encara així, tot continua com ho recordava.
- Sí... Júlia, he de parlar amb tu.
- Que passa Lluís? No m’espantes.
- No res, és que últimament he pensat molt en nosaltres, i en la nostra situació.
- Per on vols anar? No m’agraden les indirectes.
- Bé, que et pareixeria que ens casàrem?
Júlia es va sorprendre, no s’ho esperava, però pensant-ho bé, no era una mala idea. Lluís era un gran home i un gran amic; era guapo, intel·ligent, i el més important confiava plenament en ell.
- És una broma Lluís?
- No, clar que no, pensa-ho bé, els dos tenim moltes coses en comú, seria una bona estratègia.
- No sé, Lluís, quan acabem aquest viatge ho pensaré.

Una setmana després de tornar del viatge Júlia va a anar a parlar amb Lluís i va acceptar la seua proposta. No precisament perquè el volguera, si no per tindre a algú al seu costat.
Es van casar en absoluta intimitat, no volien estar en la boca de tot Alcoi.
Però tot va començar a canviar la nit de noces, Júlia va somniar amb el seu passat; la seua turmentada infantesa la perseguia, la seua mutilació, la mort de sa mare...
Aquests somnis junt amb el casament van fer que Júlia i Lluís estigueren més distanciats. A Júlia no li portava molts bons records eixa fàbrica i ara que tenia al seu marit ajudant-la, preferia que aquest s’encarregara del dia a dia de la fàbrica mentre que ella portava l’administració des de sa casa.

Després d’unes setmanes va a tornar a somniar amb la seua joventut, amb el seu treball a la fàbrica.
(Júlia cantant)
“Júlia pensa bé les coses,
que no hi ha cosa pitjor
que casar-se pels diners”
- Júlia què passa? Són les quatre del matí, estàs bé?
“Josep Romeu és un beato
i la nòvia espiritista”
- Júlia! Júlia!
(Júlia es desperta)
- Què passa?
- Estaves parlant en somnis.
- Sí? Últimament em passa molt, no sé per què.
Júlia li contà tots els somnis que ha tingut, i Lluís s’adonà que no estava bé, potser s’estava obsessionant, massa traumes.

A Júlia a poc a poc se li’n va el cap, i Lluís aprofita aquesta oportunitat per a apoderar-se del control de la fàbrica, comença a posar totes les factures i els tràmits al seu nom i com que Júlia treballa a casa no s’adona del que està passant.
Passa el temps i Lluís ja no és el mateix, està distant, el seu rostre no és el mateix, quelcom està canviant i Júlia no sap molt bé què és. Un dia Júlia comença a investigar i decideix anar a la fàbrica a veure què passa, en arribar s‘adona que no coneix a ningú, els empleats no són els mateixos i ella ja no figura en moltes de les factures de la fàbrica No entén res i se’n va molt enfadada a casa. En arribar Lluís està pensatiu al saló:
- On estaves? És que m’he despertat i no t’he vist.
- Em pots explicar què està passant?
- No t’entenc, de què parles?
- De veritat? En la fàbrica els treballadors no són els mateixos i ja no figura el meu nom a les factures, què collons estàs fent?
- Que dius? Ets una boja, el teu passat t’ha afectat molt al cap!

Eixa nit Júlia no podia dormir, no entenia què estava passant i necessitava a algú que li donara suport, immediatament va pensar en sa mare. Vicenta, però, era morta. Després de donar-li moltes voltes al cap va arribar a la conclusió que, encara que ella no creia en aquestes coses, potser la “ouija”, que tant utilitzava sa mare, li podia ajudar a contactar amb ella. Va alçar-se del llit i se’n va anar a les golfes a buscar entre les coses de la seua mare, va agafar la “ouija”, li va llevar la pols, i allí mateix va contactar amb ella. Júlia li va contar tot el que li estava passant i sa mare en lloc de recolzar-la, la va enfonsar més, li va dir: “Ets una inútil, com has permés que una dona tan lluitadora com tu acabe així?”. Vicenta continuava parlant però Júlia a soles escoltava aquestes paraules repetint-se al seu cap. Es va alçar atordida i intentant fugir d’eixe entorn de sentiments, de confusió, de desconcert... Va entropessar per les escales i va caure precipitadament. Lluís, espantat pel soroll, corregué a veure què havia passat i se la va trobar morta al final de les escales. Un terrible final per a una dona lluitadora.
|Validada=Sí
|Validador=Isapaya
|Destacada=No
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor, pels Els payayos

2016-02-21T20:13:01Z

Isapaya:

{{Activitat
|Grup=Els payayos
|Centre=Tavernes Blanques
|Curs=2015-16
|Obra=Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor
|Activitat sobre=una obra
|Tipus activitat obra=anunci
|Presentació=Què passaria si aquesta obra fóra adaptada al cinema? Doncs que quedaria alguna cosa pareguda a açò.
|Altres=http://martasaenzlleida56bf8f1db6a67.edu.glogster.com/cartelera-julia/
|Validada=Sí
|Validador=Isapaya
|Destacada=No
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor, pels Les tavernícoles

2016-02-21T20:10:04Z

Isapaya: Júlia, la protagonista de la novel·la reapareix un any després i coneixem la seua vida oculta

{{Activitat
|Grup=Les tavernícoles
|Centre=Tavernes Blanques
|Curs=2015-16
|Obra=Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Júlia,
|Tipus activitat personatge=vida oculta de
|Quan vida oculta=després
|Presentació=El final del llibre ens va deixar en una situació molt delicada. Què creieu que passaria un any més tard amb la nostra protagonista?
|Text=LA VIDA OCULTA DE JÚLIA

(Un any després)

Agafats de la mà Júlia, Josep i Miquel es trobaven al soterrament de la senyora Dolors que havia mort a causa de l’edat. Els tres estaven plorant, però en realitat Júlia sentia un gran alleujament per dins, s’havia llevat un gran pes de damunt, pensava que ara tot seria més fàcil…
El futur de Josep i de Miquel ja estava decidit; Josep anava a tornar a Brasil, tenia un fill allí i encara que no fóra amb la persona que ell hauria desitjat, sentia la responsabilitat d’encarregar-se d’ell. Mentrestant Miquel havia conegut a Marlene, filla de John Smith, un ric empresari que tenia una fàbrica de molta importància a Gran Bretanya. John li havia oferit un treball a Londres, i Miquel com que veia que a Alcoi no tenia futur i que allí tenia un treball i una dona per a formar una família, no va dubtar en anar-se’n.
Júlia reflexionava sobre la seua vida, tal com tot havia transcorregut en els últims anys. Estava cada vegada més sola. Però en un principi no li molestava, és més, tot al contrari, es sentia lliure. Era la primera vegada en tota la vida que no havia de fer-se càrrec de ningú, podia fer tot allò que li abellira. El que no sabia és que el seu passat anava a estar més present en el seu futur del que ella pensava...

Dies després, algú tocà a la porta. Era Lluís Montllor, el seu íntim amic en el passat. Ella li va oferir passar i el va convidar a un puro mentre iniciaven una conversa.
- Júlia, he vingut a donar-te el condol per la mort de la senyora Dolors.
- No passa res, la pobra era molt major ja...
- I com estàs? Fa molt de temps que no sé res de tu.
- Doncs bé, com sempre. Josep i Miquel han refet la seua vida; Josep està en Brasil cuidant al seu fill i Miquel s’ha casat amb una dona important de la indústria anglesa. I jo amb la mateixa història, encarregant-me de la fàbrica. I tu? Com et va la vida?
- Bé... normal. La mort de la meua dona em va afectar molt però després d’un any m’he adonat que la vida continua...
- Ho sent molt. És normal, a mi també em va afectar molt la mort de Josep.
- I què tal la fàbrica?
- No és fàcil. Hem passat moltes crisis i costa recuperar-se, i més ara que no està Josep per a ajudar-me. Però bé, vaig tirant...
- Dona, jo ara no tinc massa feina, si vols puc tornar a ajudar-te amb la gestió de la fàbrica.
- Podria estar bé, no pareix una mala idea, ets un home de confiança.
- Si vols passe per la fàbrica el dilluns i m’expliques el nou funcionament.
- Perfecte, crec que farem un bon treball junts.
Lluís s’alçà, s’acomiadaren i se n'anà. Mentrestant Júlia puja a la seua habitació amb un somriure a la cara, la visita de Lluís Montllor li havia vingut bé, ara tenia al seu amic i comptable perquè l’ajudara amb la gestió de la fàbrica.

El matí del dilluns Júlia es va alçar a la set, i se’n va anar immediatament a la fàbrica per a preparar tots els papers que anava a necessitar Lluís.
- Bon dia, estàs preparada?- saludà Lluís.
- Clar que sí, ho dubtaves? -respongué ella.
- Per descomptat que no, sé que ets una dona amb recursos.
Després d’un parell d’hores revisant els papers, Lluís es va adonar que Júlia era una gran empresària, més del que ja pensava, la fàbrica anava molt millor del que ella li havia dit...

El temps va anar passant i cada vegada estaven més estones junts, la fàbrica els havia unit encara més, fins i tot hi havia dies que passaven tota la nit fent-se companyia perquè últimament hi havia més treball. Amb l’arribada de Lluís la fàbrica es va anar expandint per totes les comarques valencianes i per tant els beneficis no paraven d’augmentar, igual que els sentiments que Lluís tenia per Júlia.

Els va sorgir un viatge de negocis a València en el qual Lluís li va fer una proposta un poc forta a Júlia; es volia casar amb ella:
- Quant de temps fa que no venia! Encara així, tot continua com ho recordava.
- Sí... Júlia, he de parlar amb tu.
- Que passa Lluís? No m’espantes.
- No res, és que últimament he pensat molt en nosaltres, i en la nostra situació.
- Per on vols anar? No m’agraden les indirectes.
- Bé, que et pareixeria que ens casàrem?
Júlia es va sorprendre, no s’ho esperava, però pensant-ho bé, no era una mala idea. Lluís era un gran home i un gran amic; era guapo, intel·ligent, i el més important confiava plenament en ell.
- És una broma Lluís?
- No, clar que no, pensa-ho bé, els dos tenim moltes coses en comú, seria una bona estratègia.
- No sé, Lluís, quan acabem aquest viatge ho pensaré.

Una setmana després de tornar del viatge Júlia va a anar a parlar amb Lluís i va acceptar la seua proposta. No precisament perquè el volguera, si no per tindre a algú al seu costat.
Es van casar en absoluta intimitat, no volien estar en la boca de tot Alcoi.
Però tot va començar a canviar la nit de noces, Júlia va somniar amb el seu passat; la seua turmentada infantesa la perseguia, la seua mutilació, la mort de sa mare...
Aquests somnis junt amb el casament van fer que Júlia i Lluís estigueren més distanciats. A Júlia no li portava molts bons records eixa fàbrica i ara que tenia al seu marit ajudant-la, preferia que aquest s’encarregara del dia a dia de la fàbrica mentre que ella portava l’administració des de sa casa.

Després d’unes setmanes va a tornar a somniar amb la seua joventut, amb el seu treball a la fàbrica.
(Júlia cantant)
“Júlia pensa bé les coses,
que no hi ha cosa pitjor
que casar-se pels diners”
- Júlia què passa? Són les quatre del matí, estàs bé?
“Josep Romeu és un beato
i la nòvia espiritista”
- Júlia! Júlia!
(Júlia es desperta)
- Què passa?
- Estaves parlant en somnis.
- Sí? Últimament em passa molt, no sé per què.
Júlia li contà tots els somnis que ha tingut, i Lluís s’adonà que no estava bé, potser s’estava obsessionant, massa traumes.

A Júlia a poc a poc se li’n va el cap, i Lluís aprofita aquesta oportunitat per a apoderar-se del control de la fàbrica, comença a posar totes les factures i els tràmits al seu nom i com que Júlia treballa a casa no s’adona del que està passant.
Passa el temps i Lluís ja no és el mateix, està distant, el seu rostre no és el mateix, quelcom està canviant i Júlia no sap molt bé què és. Un dia Júlia comença a investigar i decideix anar a la fàbrica a veure què passa, en arribar s‘adona que no coneix a ningú, els empleats no són els mateixos i ella ja no figura en moltes de les factures de la fàbrica No entén res i se’n va molt enfadada a casa. En arribar Lluís està pensatiu al saló:
- On estaves? És que m’he despertat i no t’he vist.
- Em pots explicar què està passant?
- No t’entenc, de què parles?
- De veritat? En la fàbrica els treballadors no són els mateixos i ja no figura el meu nom a les factures, què collons estàs fent?
- Que dius? Ets una boja, el teu passat t’ha afectat molt al cap!

Eixa nit Júlia no podia dormir, no entenia què estava passant i necessitava a algú que li donara suport, immediatament va pensar en sa mare. Vicenta, però, era morta. Després de donar-li moltes voltes al cap va arribar a la conclusió que, encara que ella no creia en aquestes coses, potser la “ouija”, que tant utilitzava sa mare, li podia ajudar a contactar amb ella. Va alçar-se del llit i se’n va anar a les golfes a buscar entre les coses de la seua mare, va agafar la “ouija”, li va llevar la pols, i allí mateix va contactar amb ella. Júlia li va contar tot el que li estava passant i sa mare en lloc de recolzar-la, la va enfonsar més, li va dir: “Ets una inútil, com has permés que una dona tan lluitadora com tu acabe així?”. Vicenta continuava parlant però Júlia a soles escoltava aquestes paraules repetint-se al seu cap. Es va alçar atordida i intentant fugir d’eixe entorn de sentiments, de confusió, de desconcert... Va entropessar per les escales i va caure precipitadament. Lluís, espantat pel soroll, corregué a veure què havia passat i se la va trobar morta al final de les escales. Un terrible final per a una dona lluitadora.
|Validada=Sí
|Validador=isapaya
|Destacada=No
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor, pels Les tavernícoles

2016-02-21T20:01:21Z

Isapaya: La novel·la "Júlia" continua més enllà del final original i coneixem la vida oculta de la protagonista un any després

{{Activitat
|Grup=Les tavernícoles
|Centre=Tavernes Blanques
|Curs=2015-16
|Obra=Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Júlia,
|Tipus activitat personatge=vida oculta de
|Quan vida oculta=després
|Presentació=El final del llibre ens va deixar en una situació molt delicada. Què creieu que passaria un any més tard amb la nostra protagonista?
|Text=LA VIDA OCULTA DE JÚLIA

(Un any després)

Agafats de la mà Júlia, Josep i Miquel es trobaven al soterrament de la senyora Dolors que havia mort a causa de l’edat. Els tres estaven plorant, però en realitat Júlia sentia un gran alleujament per dins, s’havia llevat un gran pes de damunt, pensava que ara tot seria més fàcil…
El futur de Josep i de Miquel ja estava decidit; Josep anava a tornar a Brasil, tenia un fill allí i encara que no fóra amb la persona que ell hauria desitjat, sentia la responsabilitat d’encarregar-se d’ell. Mentrestant Miquel havia conegut a Marlene, filla de John Smith, un ric empresari que tenia una fàbrica de molta importància a Gran Bretanya. John li havia oferit un treball a Londres, i Miquel com que veia que a Alcoi no tenia futur i que allí tenia un treball i una dona per a formar una família, no va dubtar en anar-se’n.
Júlia reflexionava sobre la seua vida, tal com tot havia transcorregut en els últims anys. Estava cada vegada més sola. Però en un principi no li molestava, és més, tot al contrari, es sentia lliure. Era la primera vegada en tota la vida que no havia de fer-se càrrec de ningú, podia fer tot allò que li abellira. El que no sabia és que el seu passat anava a estar més present en el seu futur del que ella pensava...

Dies després, algú tocà a la porta. Era Lluís Montllor, el seu íntim amic en el passat. Ella li va oferir passar i el va convidar a un puro mentre iniciaven una conversa.
- Júlia, he vingut a donar-te el condol per la mort de la senyora Dolors.
- No passa res, la pobra era molt major ja...
- I com estàs? Fa molt de temps que no sé res de tu.
- Doncs bé, com sempre. Josep i Miquel han refet la seua vida; Josep està en Brasil cuidant al seu fill i Miquel s’ha casat amb una dona important de la indústria anglesa. I jo amb la mateixa història, encarregant-me de la fàbrica. I tu? Com et va la vida?
- Bé... normal. La mort de la meua dona em va afectar molt però després d’un any m’he adonat que la vida continua...
- Ho sent molt. És normal, a mi també em va afectar molt la mort de Josep.
- I què tal la fàbrica?
- No és fàcil. Hem passat moltes crisis i costa recuperar-se, i més ara que no està Josep per a ajudar-me. Però bé, vaig tirant...
- Dona, jo ara no tinc massa feina, si vols puc tornar a ajudar-te amb la gestió de la fàbrica.
- Podria estar bé, no pareix una mala idea, ets un home de confiança.
- Si vols passe per la fàbrica el dilluns i m’expliques el nou funcionament.
- Perfecte, crec que farem un bon treball junts.
Lluís s’alçà, s’acomiadaren i se n'anà. Mentrestant Júlia puja a la seua habitació amb un somriure a la cara, la visita de Lluís Montllor li havia vingut bé, ara tenia al seu amic i comptable perquè l’ajudara amb la gestió de la fàbrica.

El matí del dilluns Júlia es va alçar a la set, i se’n va anar immediatament a la fàbrica per a preparar tots els papers que anava a necessitar Lluís.
- Bon dia, estàs preparada?- saludà Lluís.
- Clar que sí, ho dubtaves? -respongué ella.
- Per descomptat que no, sé que ets una dona amb recursos.
Després d’un parell d’hores revisant els papers, Lluís es va adonar que Júlia era una gran empresària, més del que ja pensava, la fàbrica anava molt millor del que ella li havia dit...

El temps va anar passant i cada vegada estaven més estones junts, la fàbrica els havia unit encara més, fins i tot hi havia dies que passaven tota la nit fent-se companyia perquè últimament hi havia més treball. Amb l’arribada de Lluís la fàbrica es va anar expandint per totes les comarques valencianes i per tant els beneficis no paraven d’augmentar, igual que els sentiments que Lluís tenia per Júlia.

Els va sorgir un viatge de negocis a València en el qual Lluís li va fer una proposta un poc forta a Júlia; es volia casar amb ella:
- Quant de temps fa que no venia! Encara així, tot continua com ho recordava.
- Sí... Júlia, he de parlar amb tu.
- Que passa Lluís? No m’espantes.
- No res, és que últimament he pensat molt en nosaltres, i en la nostra situació.
- Per on vols anar? No m’agraden les indirectes.
- Bé, que et pareixeria que ens casàrem?
Júlia es va sorprendre, no s’ho esperava, però pensant-ho bé, no era una mala idea. Lluís era un gran home i un gran amic; era guapo, intel·ligent, i el més important confiava plenament en ell.
- És una broma Lluís?
- No, clar que no, pensa-ho bé, els dos tenim moltes coses en comú, seria una bona estratègia.
- No sé, Lluís, quan acabem aquest viatge ho pensaré.

Una setmana després de tornar del viatge Júlia va a anar a parlar amb Lluís i va acceptar la seua proposta. No precisament perquè el volguera, si no per tindre a algú al seu costat.
Es van casar en absoluta intimitat, no volien estar en la boca de tot Alcoi.
Però tot va començar a canviar la nit de noces, Júlia va somniar amb el seu passat; la seua turmentada infantesa la perseguia, la seua mutilació, la mort de sa mare...
Aquests somnis junt amb el casament van fer que Júlia i Lluís estigueren més distanciats. A Júlia no li portava molts bons records eixa fàbrica i ara que tenia al seu marit ajudant-la, preferia que aquest s’encarregara del dia a dia de la fàbrica mentre que ella portava l’administració des de sa casa.

Després d’unes setmanes va a tornar a somniar amb la seua joventut, amb el seu treball a la fàbrica.
(Júlia cantant)
“Júlia pensa bé les coses,
que no hi ha cosa pitjor
que casar-se pels diners”
- Júlia què passa? Són les quatre del matí, estàs bé?
“Josep Romeu és un beato
i la nòvia espiritista”
- Júlia! Júlia!
(Júlia es desperta)
- Què passa?
- Estaves parlant en somnis.
- Sí? Últimament em passa molt, no sé per què.
Júlia li contà tots els somnis que ha tingut, i Lluís s’adonà que no estava bé, potser s’estava obsessionant, massa traumes.

A Júlia a poc a poc se li’n va el cap, i Lluís aprofita aquesta oportunitat per a apoderar-se del control de la fàbrica, comença a posar totes les factures i els tràmits al seu nom i com que Júlia treballa a casa no s’adona del que està passant.
Passa el temps i Lluís ja no és el mateix, està distant, el seu rostre no és el mateix, quelcom està canviant i Júlia no sap molt bé què és. Un dia Júlia comença a investigar i decideix anar a la fàbrica a veure què passa, en arribar s‘adona que no coneix a ningú, els empleats no són els mateixos i ella ja no figura en moltes de les factures de la fàbrica No entén res i se’n va molt enfadada a casa. En arribar Lluís està pensatiu al saló:
- On estaves? És que m’he despertat i no t’he vist.
- Em pots explicar què està passant?
- No t’entenc, de què parles?
- De veritat? En la fàbrica els treballadors no són els mateixos i ja no figura el meu nom a les factures, què collons estàs fent?
- Que dius? Ets una boja, el teu passat t’ha afectat molt al cap!

Eixa nit Júlia no podia dormir, no entenia què estava passant i necessitava a algú que li donara suport, immediatament va pensar en sa mare. Vicenta, però, era morta. Després de donar-li moltes voltes al cap va arribar a la conclusió que, encara que ella no creia en aquestes coses, potser la “ouija”, que tant utilitzava sa mare, li podia ajudar a contactar amb ella. Va alçar-se del llit i se’n va anar a les golfes a buscar entre les coses de la seua mare, va agafar la “ouija”, li va llevar la pols, i allí mateix va contactar amb ella. Júlia li va contar tot el que li estava passant i sa mare en lloc de recolzar-la, la va enfonsar més, li va dir: “Ets una inútil, com has permés que una dona tan lluitadora com tu acabe així?”. Vicenta continuava parlant però Júlia a soles escoltava aquestes paraules repetint-se al seu cap. Es va alçar atordida i intentant fugir d’eixe entorn de sentiments, de confusió, de desconcert... Va entropessar per les escales i va caure precipitadament. Lluís, espantat pel soroll, corregué a veure què havia passat i se la va trobar morta al final de les escales. Un terrible final per a una dona lluitadora.
|Validada=No
|Destacada=No
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor, pels Les tavernícoles

2016-02-21T19:45:46Z

Isapaya:

{{Activitat
|Grup=Les tavernícoles
|Centre=Tavernes Blanques
|Curs=2015-16
|Obra=Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Júlia,
|Tipus activitat personatge=vida oculta de
|Quan vida oculta=després
|Presentació=El final del llibre ens va deixar en una situació molt delicada. Què creieu que passaria un any més tard amb la nostra protagonista?
|Text=LA VIDA OCULTA DE JÚLIA

(Un any després)

Agafats de la mà Júlia, Josep i Miquel es trobaven al soterrament de la senyora Dolors que havia mort a causa de l’edat. Els tres estaven plorant, però en realitat Júlia sentia un gran alleujament per dins, s’havia llevat un gran pes de damunt, pensava que ara tot seria més fàcil…
El futur de Josep i de Miquel ja estava decidit; Josep anava a tornar a Brasil, tenia un fill allí i encara que no fóra amb la persona que ell hauria desitjat, sentia la responsabilitat d’encarregar-se d’ell. Mentrestant Miquel havia conegut a Marlene, filla de John Smith, un ric empresari que tenia una fàbrica de molta importància a Gran Bretanya. John li havia oferit un treball a Londres, i Miquel com que veia que ací no tenia futur i que allí tenia un treball i una dona per a formar una família, no va dubtar en anar-se’n.
Júlia reflexionava sobre la seua vida, tal com tot havia transcorregut en els últims anys, estava cada vegada més sola. Però en un principi no li molestava, és més, tot al contrari, es sentia lliure. Era la primera vegada en tota la seua vida que no havia de fer-se càrrec de ningú, podia fer tot allò que li abellira. El que no sabia és que el seu passat anava a estar més present en el seu futur del que ella pensava...

Dies després, algú toca a la porta. Era Lluís Montllor, el seu íntim amic en el passat. Ella li va oferir passar i el va convidar a un puro mentre establien una conversa.
- Júlia, he vingut a donar-te el condol per la mort de la senyora Dolors.
- No passa res, la pobra era molt major ja...
- I com estàs? Fa molt de temps que no sé res de tu.
- Doncs bé, com sempre. Josep i Miquel han refet la seua vida; Josep està en Brasil cuidant al seu fill i Miquel s’ha casat
amb una dona important de la indústria anglesa. I jo amb la mateixa història, encarregant-me de la fàbrica. I tu? Com et va la vida?
-Bé... normal. La mort de la meua dona em va afectar molt però després d’un any m’he adonat que la vida continua...
- Ho sent molt. És normal, a mi també em va afectar molt la mort de Josep.
- I què tal amb la fàbrica?
- No és fàcil. Hem passat moltes crisis i costa recuperar-se, i més ara que no està Josep per a ajudar-me. Però bé, vaig tirant...
- Home, jo ara no tinc massa feina, si vols puc tornar a ajudar-te amb la gestió de la fàbrica.
- Podria estar bé, no pareix una mala idea, ets un home de confiança.
-Si vols em passe per la fàbrica el dilluns i m’expliques el nou funcionament.
- Perfecte, crec que farem un bon treball junts.
Lluís s’alça, s’acomiaden i se’n va. Mentrestant Júlia puja a la seua habitació amb un somriure a la cara, la visita de Lluís Montllor li havia vingut bé, ara tenia al seu amic i comptable perquè l’ajudara amb la gestió de la fàbrica.

Al matí del dilluns Júlia es va alçar a la set, i se’n va anar immediatament a la fàbrica per a preparar tots els papers que anava a necessitar Lluís.
-Bon dia, estàs preparada?
-Clar que sí, ho dubtaves?
-Per descomptat que no, sé que ets una dona amb recursos.
Després d’un parell d’hores revisant els papers, Lluís es va adonar que Júlia era una gran empresària, més del que ja pensava, la fàbrica anava molt millor del que ella li havia dit...

Cada vegada estaven més temps junts, la fàbrica els havia unit encara més, fins i tot hi havia dies que passaven tota la nit fent-se companyia perquè últimament hi havia més treball, amb l’arribada de Lluís la fàbrica es va anar expandint per tota la Comunitat Valenciana i per tant els beneficis no paraven d’augmentar, igual que els sentiments que Lluís tenia per Júlia.

Els va sorgir un viatge de negocis a València en el qual Lluís li va fer una proposta un poc forta a Júlia; es volia casar amb ella:
-Quant de temps fa que no venia! Encara així tot continua com ho recordava.
-Sí... Júlia he de parlar amb tu.
-Que passa Lluís? No m’espantes.
-No res, és que últimament he pensat molt en nosaltres, i en la nostra situació.
-Per on vols anar? No m’agraden les indirectes.
-Bé, que et pareixeria que ens casàrem?
Júlia es va sorprendre, no s’ho esperava, però pensant-ho bé, no era una mala idea. Lluís era un gran home i un gran amic; era guapo, intel·ligent, i el més important confiava plenament en ell.
-És una broma Lluís?
-No, clar que no, pensa-ho bé, els dos tenim moltes coses en comú, seria una bona estratègia.
-No sé Lluís, quan acabem aquest viatge ho pensaré.

Una setmana després de tornar del viatge Júlia va a anar a parlar amb Lluís i va acceptar la seua proposta. No precisament perquè el volguera, si no per tindre a algú al seu costat.
Es van casar en l’absoluta privacitat, no volien estar en la boca de tot Alcoi.
Però tot va començar a canviar la nit de noces, Júlia va somniar amb el seu passat; la seua turmentada infantesa li perseguia, la seua mutilació, la mort de sa mare...
Aquests somnis junt amb el casament van fer que Júlia i Lluís estigueren més distanciats. A Júlia no li portava molts bons records eixa fàbrica i ara que tenia al seu marit ajudant-la preferia que aquest s’encarregara del dia a dia de la fàbrica mentre que ella portava l’administració des de la seua casa.

Després d’unes setmanes va a tornar a somniar amb la seua joventut, amb el seu treball a la fàbrica.
(Júlia cantant)
“Júlia pensa bé les coses,
que no hi ha cosa pitjor
que casar-se pels diners”
- Júlia que passa? Són les quatre del matí, estàs bé?
“Josep Romeu és un beato
i la nòvia espiritista”
- Júlia! Júlia!
(Júlia es desperta)
- Què passa?
- Estaves parlant en somnis.
- Sí? Últimament em passa molt, no sé per què.
Júlia li conta tots els somnis que ha tingut, i Lluís s’adona que no està bé, potser s’està obsessionant, massa traumes.

A Júlia a poc a poc se li’n va el cap, i Lluís aprofita aquesta oportunitat per a apoderar-se del control de la fàbrica, comença a posar totes les factures i els tràmits al seu nom i com Júlia treballa a casa no s’adona del que està passant.
Passa el temps i Lluís ja no és el mateix, està distant, el seu rostre no és el mateix, quelcom està canviant i Júlia no sap molt bé què és. Un dia Júlia comença a investigar i decideix anar a la fàbrica a veure què passa, en arribar s‘adona que no coneix a ningú, els empleats no són els mateixos i ella ja no figura en moltes de les factures de la fàbrica No entén res i se’n va molt enfadada a casa. En arribar Lluís està pensatiu al saló:
- On estaves? És que m’he despertat i no t’he vist.
- Em pots explicar què està passant?
- No t’entenc, de què parles?
- De veritat? En la fàbrica els treballadors no són els mateixos i ja no figura el meu nom a les factures, què collons estàs fent?
- Que dius? Ets una boja, el teu passat t’ha afectat molt al cap!

Eixa nit Júlia no podia dormir, no entenia què estava passant i necessitava a algú que li donara suport, immediatament va pensar en sa mare Vicenta, però clar, era morta. Després de donar-li moltes voltes al cap va arribar a la conclusió que, encara que ella no creia en aquestes coses, potser la “ouija”, que tant utilitzava sa mare, li podia ajudar a contactar amb ella. Va alçar-se del llit i se’n va anar a les golfes a buscar entre les coses de la seua mare, va agafar la seua “ouija”, li va llevar la pols, i allí mateix va contactar amb ella. Júlia li va contar tot el que li estava passant i sa mare en lloc de recolzar-la, la va enfonsar més, li va dir: “Ets una inútil, com has permés que una dona tan lluitadora com tu acabe així?”. Vicenta continuava parlant però Júlia a soles escoltava aquestes paraules repetint-se al seu cap, es va alçar atordida i intentant fugir d’eixe entorn de sentiments, de confusió, de desconcert... Va entropessar per les escales i va caure precipitadament. Lluís, espantat pel soroll, corregué a veure què havia passat i se la va trobar morta al final de les escales. Un terrible final per a una dona lluitadora.
|Validada=No
|Destacada=No
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor, pels Els payayos

2016-02-21T19:42:17Z

Isapaya: pòster publicitari de la pel·lícula "Júlia", basada en la novel·la homònima de l'autora alcoiana Isabel-Clara Simó

{{Activitat
|Grup=Els payayos
|Centre=Tavernes Blanques
|Curs=2015-16
|Obra=Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor
|Activitat sobre=una obra
|Tipus activitat obra=anunci
|Presentació=Què passaria si aquesta obra fóra adaptada al cinema? Doncs que quedaria alguna cosa pareguda a açò.
|Altres=http://martasaenzlleida56bf8f1db6a67.edu.glogster.com/cartelera-julia/
|Validada=Sí
|Validador=isapaya
|Destacada=No
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Júlia de l'autora Isabel-Clara Simó Montllor

2016-01-10T12:03:40Z

Isapaya: A l'època la revolució del petroli, Júlia és una obrera alcoiana que no es conforma amb la vida que li ha tocat i aprofita la primera ocasió per canviar d'estatus, tot enfrontant-se al seu passat

{{Obra
|Títol=Júlia
|Gènere autor=autora
|Nom autor=Isabel-Clara
|Cognom autor=Simó Montllor
|Data original=1983
|Personatges=Júlia, Vicenta, Josep Romeu, Rafelet, Dolors, Miquel i Josepet Romeu, Lluís Montllor, Remigi Arenós, Cecília Arenós, Pepet de l'Olla, Conillet, Pelletes
|Curs=2015-16,
|Autor a Viquipedia=Isabel-Clara Simó i Monllor
|Obra a Viquipedia=Júlia (novel·la)
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:Isapaya

2015-12-09T18:09:31Z

Isapaya:

{{Usuari
|Tipus usuari=professorat
|Centre treballa=Tavernes Blanques
|Curs=2012-13, 2015-16,
|Presentació=A l'edició 2012-13 vam participar amb un grup de 1r de bat que llegia Tirant lo Blanc. En aquesta edició els grups són de 4t i lligen Júlia, d'Isabel Clara Simó.
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Aloma de l'autora Mercè Rodoreda, pels ElsApitxats

2013-04-14T21:24:55Z

Isapaya: L'activitat col·laborativa és una nova versió d'un tràiler de la pel·lícula Aloma feta pel grupSmoothies de l'Escola Garbí

{{Activitat sobre activitat
|Grup=ElsApitxats
|Centre=Tavernes Blanques
|Curs=2012-13
|Obra=Aloma de l'autora Mercè Rodoreda
|Basada en activitat=Activitat sobre Aloma de l
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat sobre activitat personatge=
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=Ps2pZnA7v8g&feature=youtu.be
|Text vídeo=Hem fet un tràiler sobre el llibre Aloma de Mercè Rodoreda.
|Validada=Veritat
|Validador=Isapaya
|Destacada=Veritat
|Destacador=Isapaya
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell, pels ElsApitxats

2013-02-27T18:02:45Z

Isapaya: Glogster que mostra el facebook de Plaerdemavida

{{Activitat
|Grup=ElsApitxats
|Centre=Tavernes Blanques
|Curs=2012-13
|Obra=Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Altres=<html><iframe src="http://edu.glogengine.com/view/iKGc96OZl5IhJXehxJKQ:6kuaesr6sboaibmn217ica0" width="560" height="758" frameborder="0" scrolling="no" marginheight="0" marginwidth="0" style="overflow: hidden;"></iframe></html>
|Validada=Veritat
|Validador=Isapaya
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=No
}}
{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Activitat sobre Tirant lo blanc de l, pels ElsApitxats

2013-02-03T15:02:05Z

Isapaya:

{{Activitat
|Grup=ElsApitxats
|Centre=Tavernes Blanques
|Curs=2012-13
|Obra=Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=anunci
|Presentació=Anunci publicitari de Tirant lo Blanc amb diferents opinions de tot el món.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=rp8cKMOuYqs
|Validada=Veritat
|Validador=Isapaya
|Destacada=Veritat
|Destacador=Isapaya
|Activitat premiada=No
}}
{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Activitat sobre Tirant lo blanc de l, pels ElsApitxats

2013-02-03T14:56:06Z

Isapaya:

{{Activitat
|Grup=ElsApitxats
|Centre=Tavernes Blanques
|Curs=2012-13
|Obra=Tirant lo blanc de l'autor Joanot Martorell
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=anunci
|Presentació=Anunci publicitari de Tirant lo Blanc amb diferents opinions de tot el món.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=rp8cKMOuYqs
|Validada=Veritat
|Validador=Isapaya
|Destacada=No
|Destacador=Isapaya
|Activitat premiada=No
}}
{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Petició de permisos del professorat

2013-02-01T14:27:39Z

Isapaya:

== Permisos de professorat ==
Editeu la secció següent i afegiu-vos al capdemunt de la llista per demanar els permisos extra que us permetran validar i destacar les activitats. Com? [http://lletra.uoc.edu/viquilletra/index.php?title=Petici%C3%B3_de_permisos_del_professorat&action=edit&section=2 Modifiqueu la secció] i escriviu un asterix * i després cliqueu el botó de firma [[File:Signature button beta.png|middle|link=]]. Es veurà una cosa com:
<code><nowiki>* --~~~~</nowiki></code>
Cliqueu el botó "Desa la pàgina" i ja haureu fet la sol·licitud, el vostre nom d'usuari apareixerà a la llista. Tant aviat com sigui possible un administrador us donarà els permisos i us deixarà un missatge d'avís.
*--[[Usuari:Isapaya|Isapaya]] ([[Usuari Discussió:Isapaya|discussió]]) 15:27, 1 feb 2013 (CET)
*--[[Usuari:Paola|Paola]] ([[Usuari Discussió:Paola|discussió]]) 13:44, 26 des 2012 (CET)
*--[[Usuari:Jaumefarreras|Jaumefarreras]] ([[Usuari Discussió:Jaumefarreras|discussió]]) 09:18, 28 nov 2012 (CET)
*--[[Usuari:Lidiacastro|Lidiacastro]] ([[Usuari Discussió:Lidiacastro|discussió]]) 13:28, 26 nov 2012 (CET)
*--[[Usuari:Maquesaps|Maquesaps]] ([[Usuari Discussió:Maquesaps|discussió]]) 23:45, 20 nov 2012 (CET)
*--[[Usuari:PereMiG|PereMiG]] ([[Usuari Discussió:PereMiG|discussió]]) 22:43, 19 nov 2012 (CET)
*--[[Usuari:Joaquimbeltran|Joaquimbeltran]] ([[Usuari Discussió:Joaquimbeltran|discussió]]) 17:23, 13 nov 2012 (CET)
*--[[Usuari:Manel|Manel]] ([[Usuari Discussió:Manel|discussió]]) 14:10, 27 nov 2012 (CET)
*--[[Usuari:Rosabaro|Rosabaro]] ([[Usuari Discussió:Rosabaro|discussió]]) 00:47, 3 des 2012 (CET)
*--[[Usuari:Elo Castaño|Elo Castaño]] ([[Usuari Discussió:Elo Castaño|discussió]]) 18:03, 3 des 2012 (CET)

Tavernes Blanques

2012-12-11T22:18:17Z

Isapaya: Es crea la pàgina amb «{{Centre |Tipus de centre=IES |Altres centres=f |Nom=Tavernes Blanques |Web=http://iestb.edu.gva.es |Adreça=Alacant, 12 |Codi postal=46016 |Municipi=Tavernes Blanques...».

{{Centre
|Tipus de centre=IES
|Altres centres=f
|Nom=Tavernes Blanques
|Web=http://iestb.edu.gva.es
|Adreça=Alacant, 12
|Codi postal=46016
|Municipi=Tavernes Blanques
|Comunitat=Comunitat Valenciana
|Geolocalització=39.5074843316, -0.36563873291
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:Isapaya

2012-12-11T22:12:50Z

Isapaya: Es crea la pàgina amb «{{Usuari |Tipus usuari=professorat |Integrants= |Centre estudien= |Professorat= |Centre treballa=Tavernes Blanques |Curs=2012-13, |Usuari premiat=f }} {{Admin-Prova ...».

{{Usuari
|Tipus usuari=professorat
|Integrants=
|Centre estudien=
|Professorat=
|Centre treballa=Tavernes Blanques
|Curs=2012-13,
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}