Viquilletra - Contribucions de l’usuari [ca]

Activitat 2 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Festucs

2012-04-30T17:52:01Z

Festucs: Es crea la pàgina amb «{{Activitat sobre activitat |Grup=Festucs |Centre=escola pia sabadell |Curs=2011-12 |Obra=El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra |Basada en activitat=Activitat so...».

{{Activitat sobre activitat
|Grup=Festucs
|Centre=escola pia sabadell
|Curs=2011-12
|Obra=El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra
|Basada en activitat=Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Llibres, camins i dies
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Carlos
|Tipus activitat sobre activitat personatge=resposta carta
|Tipus activitat sobre activitat obra=
|Presentació=Anònim, 3 de Juny del 2001
Sisplau, no llencis aquesta carta sense haver-la llegit abans. Suposo que a mida que vagis llegint la carta sabràs qui soc. Volia enviar-te aquesta carta perquè sento que t’ho devia. Segurament penses que soc inhumà, que tinc la sang freda, però el cert és que tinc sentiments i no et pots ni imaginar el que em penedeixo del que vaig fer, cosa que no em perdonaré en la vida... i demanar-te perdó és una cosa que volia haver fet des del mateix moment en que vaig cometre aquell atemptat.
Carlos, et vull explicar com va passar tot, i sé, que no mereixo ni la vida, i molt menys, dirigir-te la paraula. Jo vaig entrar a l’ETA quan el meu fill tenia cinc anys. Aleshores érem una família feliç i molt unida. Jo tenia uns amics que formaven part de la banda terrorista, així que rere pensar-ho i pensar-ho, al final em van convèncer i hi vaig entrar. En aquell moment pensava que l’ETA tenia uns bons objectius, que es podien aconseguir amb la força de tots el membres i, que jo...que jo seria capaç de suportar-ho tot i fer-me impassible davant dels sentiments. Un dia, després de tres anys des del meu integrament, em van assignar una cas...el cas “DOGO”. Jo vaig acceptar, era la meva primera missió ¿saps? Aquesta consistia en assassinar un home del que no en vull ni parlar. Llavors va ser quan, la mateixa hora, el mateix rostre, la mateixa situació...va aparèixer el teu pare...Ja saps el que va passar després. Va ser una equivocació. El teu pare només era un pobre funcionari innocent, amb una família meravellosa i...
La meva vida no té sentit. He destrossat la meva família, la teva, la de moltíssimes persones que cada dia veuen les notícies i se’ls hi trenca el cor amb la duresa de les situacions. Després d’haver viscut el que he viscut no entenc com persones que realitzen aquests tipus de danys poden seguir vivint. Jo ja m’hagués suïcidat, però mereixo viure amb això, i si vaig tindre el coratge per fer el que vaig fer, haig de tindre valor per passar pel que estic passant.
Reconec el dany i sofriment que van causar en persones com tu les accions dutes a terme durant la nostra militància en ETA. És per això que vull dir-te que quan estiguis llegint aquesta carta jo ja m’hauré entregat a la policia i hauré delatat els meus companys, perquè vull que s’acabi això, vull que s’acabi tot això! Si em suïcidés directament la meva ànima no quedaria en pau i em sentiria com un covard. Espero que les meves declaracions serveixin d’ajuda a la policia per acabar amb el terrorisme a Espanya.
De veritat, Carlos, no espero que em perdonis ni que em comprenguis, perquè sé que és impossible... Ho sento de veritat, Carlos...

|Text=Carlos, 5 de juliol del 2001
No he necessitat llegir gaires línees de la carta per saber que eres tu, i la veritat és que no m'esperava pas rebre aquesta carta teva.
Tota la vida he intentat esbrinar qui va ser el culpable de la mort del meu estimat pare i qui va fer amarga la meva infantesa i adolescència, contemplant aquella imatge desagradable i tètrica que encara avui recordo i que sempre tindré present.
Recordo aquella primera nit en la qual el meu pare ja no hi era. Va ser freda, trista i llarga, notava que faltava algun element essencial a casa, algú important que havia marxat i que mai més no tornaria. Les parets de la casa i l'olor van canviar des del moment en que ell va desaparèixer.
Al principi, encara pensava que tornaria i notava la seva presència a la llar, no em podia creure que ja no el veuria mai més. Vaig necessitar molt de temps per acceptar les circumstàncies.
La mare va passar una època que no sortia de l'habitació i si ho feia no em dirigia pas la paraula. Tot això, va fer que els estudis m'anessin malament i que la meva actitud amb els companys i el professorat de l'escola canviés.
Després de passar aquesta primera fase de record i nostàlgia, la meva mare i jo vam arribar a creure que, en el seu passat el meu pare, havia fet alguna cosa malament i que per això l'havien castigat amb la mort. Gràcies a l'ajuda d'amics i familiars, vam poder veure que els únics culpables éreu vosaltres. La meva mare va passar pàgina, però jo vaig investigar molt per poder saber qui era exactament l'assassí i poder-me despendre d'aquest pes que tenia al cor i que arrossegava dia i nit.
Quan em vaig plantar al teu davant amb la pistola entre les mans, el primer que em va passar pel cap van ser les sensacions, els moments i els instants compartits amb el meu pare. I, després, el desig de veure't a tu estirat a terra i pagant pel greu error que havies comès. Però quan vaig veure que el Tetxu entrava a l'habitació, els meus sentiments i pensaments van ser substituïts per l'estimació i simpatia que tenia envers el Tetxu, ja que el que menys volia era veure'l patir i que passés per la mateixa situació que vaig passar jo. Un altre sentiment que em va fer canviar d'idea va ser que, encara que tu morissis, el meu pare, malauradament, no tornaria mai més.
Latur, sé que estàs penedit, però reconec que encara et tinc odi. A mi sempre m'ha agradat la frase que diu: "Dels errors, se n'aprèn", i veig que tu l'has sabut aplicar, així que t'agraeixo l'esforç que m'imagino que has hagut de fer per reconèixer l'assassinat del meu pare i arribar a enviar-me aquesta carta.
Gràcies per aquest carta que m'has dedicat i espero tornar-te a veure.
Carlos.

|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=nbEiqonfW9Y
|Text vídeo=Em fet un vídeo, on representem al Latur llegint la carta que li ha escrit el Carlos. I l'hem acompanyat d'unes vinyetes on hi han representats en fotos els pensaments del Latur mentre llegeix la carta.
Visca els Festcus!
|Activitat premiada=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Festucs

2012-04-26T19:45:18Z

Festucs: Es crea la pàgina amb «{{Activitat sobre activitat |Grup=Festucs |Centre=Escola Pia de Sabadell |Curs=2011-12 |Obra=El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra |Basada en activitat=Activitat...».

{{Activitat sobre activitat
|Grup=Festucs
|Centre=Escola Pia de Sabadell
|Curs=2011-12
|Obra=El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra
|Basada en activitat=Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Llibres, camins i dies
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Carlos, Tetxu
|Tipus activitat sobre activitat personatge=resposta carta
|Tipus activitat sobre activitat obra=
|Presentació=En aquesta activitat hem fet una carta, escrita pel Carlos, on li responem al Latur, després, també hem grabat un vídeo on llegim aquesta carta, i on intentem mostrar i representar els pensaments del Latur mentre llegeix la carta, a través d' unes fotografies que vam triar.

|Text=Carlos, 5 de juliol del 2001
No he necessitat llegir gaires línees de la carta per saber que eres tu, i la veritat és que no m'esperava pas rebre aquesta carta teva.
Tota la vida he intentat esbrinar qui va ser el culpable de la mort del meu estimat pare i qui va fer amarga la meva infantesa i adolescència, contemplant aquella imatge desagradable i tètrica que encara avui recordo i que sempre tindré present.
Recordo aquella primera nit en la qual el meu pare ja no hi era. Va ser freda, trista i llarga, notava que faltava algun element essencial a casa, algú important que havia marxat i que mai més no tornaria. Les parets de la casa i l'olor van canviar des del moment en que ell va desaparèixer.
Al principi, encara pensava que tornaria i notava la seva presència a la llar, no em podia creure que ja no el veuria mai més. Vaig necessitar molt de temps per acceptar les circumstàncies.
La mare va passar una època que no sortia de l'habitació i si ho feia no em dirigia pas la paraula. Tot això, va fer que els estudis m'anessin malament i que la meva actitud amb els companys i el professorat de l'escola canviés.
Després de passar aquesta primera fase de record i nostàlgia, la meva mare i jo vam arribar a creure que, en el seu passat el meu pare, havia fet alguna cosa malament i que per això l'havien castigat amb la mort. Gràcies a l'ajuda d'amics i familiars, vam poder veure que els únics culpables éreu vosaltres. La meva mare va passar pàgina, però jo vaig investigar molt per poder saber qui era exactament l'assassí i poder-me despendre d'aquest pes que tenia al cor i que arrossegava dia i nit.
Quan em vaig plantar al teu davant amb la pistola entre les mans, el primer que em va passar pel cap van ser les sensacions, els moments i els instants compartits amb el meu pare. I, després, el desig de veure't a tu estirat a terra i pagant pel greu error que havies comès. Però quan vaig veure que el Tetxu entrava a l'habitació, els meus sentiments i pensaments van ser substituïts per l'estimació i simpatia que tenia envers el Tetxu, ja que el que menys volia era veure'l patir i que passés per la mateixa situació que vaig passar jo. Un altre sentiment que em va fer canviar d'idea va ser que, encara que tu morissis, el meu pare, malauradament, no tornaria mai més.
Latur, sé que estàs penedit, però reconec que encara et tinc odi. A mi sempre m'ha agradat la frase que diu: "Dels errors, se n'aprèn", i veig que tu l'has sabut aplicar, així que t'agraeixo l'esforç que m'imagino que has hagut de fer per reconèixer l'assassinat del meu pare i arribar a enviar-me aquesta carta.
Gràcies per aquest carta que m'has dedicat i espero tornar-te a veure.
Carlos.

|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=1I0K0o71x3A
|Activitat premiada=f
}}
Anònim, 3 de Juny del 2001
Sisplau, no llencis aquesta carta sense haver-la llegit abans. Suposo que a mida que vagis llegint la carta sabràs qui soc. Volia enviar-te aquesta carta perquè sento que t’ho devia. Segurament penses que soc inhumà, que tinc la sang freda, però el cert és que tinc sentiments i no et pots ni imaginar el que em penedeixo del que vaig fer, cosa que no em perdonaré en la vida... i demanar-te perdó és una cosa que volia haver fet des del mateix moment en que vaig cometre aquell atemptat.
Carlos, et vull explicar com va passar tot, i sé, que no mereixo ni la vida, i molt menys, dirigir-te la paraula. Jo vaig entrar a l’ETA quan el meu fill tenia cinc anys. Aleshores érem una família feliç i molt unida. Jo tenia uns amics que formaven part de la banda terrorista, així que rere pensar-ho i pensar-ho, al final em van convèncer i hi vaig entrar. En aquell moment pensava que l’ETA tenia uns bons objectius, que es podien aconseguir amb la força de tots el membres i, que jo...que jo seria capaç de suportar-ho tot i fer-me impassible davant dels sentiments. Un dia, després de tres anys des del meu integrament, em van assignar una cas...el cas “DOGO”. Jo vaig acceptar, era la meva primera missió ¿saps? Aquesta consistia en assassinar un home del que no en vull ni parlar. Llavors va ser quan, la mateixa hora, el mateix rostre, la mateixa situació...va aparèixer el teu pare...Ja saps el que va passar després. Va ser una equivocació. El teu pare només era un pobre funcionari innocent, amb una família meravellosa i...
La meva vida no té sentit. He destrossat la meva família, la teva, la de moltíssimes persones que cada dia veuen les notícies i se’ls hi trenca el cor amb la duresa de les situacions. Després d’haver viscut el que he viscut no entenc com persones que realitzen aquests tipus de danys poden seguir vivint. Jo ja m’hagués suïcidat, però mereixo viure amb això, i si vaig tindre el coratge per fer el que vaig fer, haig de tindre valor per passar pel que estic passant.
Reconec el dany i sofriment que van causar en persones com tu les accions dutes a terme durant la nostra militància en ETA. És per això que vull dir-te que quan estiguis llegint aquesta carta jo ja m’hauré entregat a la policia i hauré delatat els meus companys, perquè vull que s’acabi això, vull que s’acabi tot això! Si em suïcidés directament la meva ànima no quedaria en pau i em sentiria com un covard. Espero que les meves declaracions serveixin d’ajuda a la policia per acabar amb el terrorisme a Espanya.
De veritat, Carlos, no espero que em perdonis ni que em comprenguis, perquè sé que és impossible... Ho sento de veritat, Carlos...

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Festucs

2012-03-21T19:20:51Z

Festucs: Es crea la pàgina amb « {{Activitat |Grup=Festucs |Centre=Escola Pia de Sabadell |Curs=2011-12 |Obra=Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases |Activitat sobre=una obra |Personatge= |Tipus a...».

{{Activitat
|Grup=Festucs
|Centre=Escola Pia de Sabadell
|Curs=2011-12
|Obra=Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=anunci
|Presentació=Hola!
Som els Festucs, i aquí us deixem el nostre anunci del "Jo, el desconegut".
Esperem que us agradi i que us el compreu tots!
Visca els Festucs!
|Text=(A casa d'en Marc)

M- Mama, pots venir?
Mama- Sí, que vols?
M- He de fer un regal a la Carla!
Mama- Doncs regala-li el “Jo, el desconegut”.
M- Però si és un llibre!!
Mama- Quan arribis a casa seva per donar-li el regal li dius: Doctor Torracollons, Malatesta, Ramon, Frederic, la veïna pesada, Arnau, Olga i la moto de l'any de la Maria castanya.
M- (Riu)
Mama- Veus, has rigut, doncs si t'ha fet gràcia segur que ella també li agradarà el llibre!
M-Gràcies mama!

(S'abracen)

(A la festa de la Carla)

G- Té Carla, moltes felicitats!
C- Gràcies, què és?
G- És un llibre, el “Jo, el desconegut”.
C- Un llibre? I...de què va? (Cara de fàstic)
G- L'Arnau i l'Olga són dos joves que col•laboren en una associació d'avis. Allà coneixen a l'Antònia i, el més important, el Ramon, que gràcies a ell viuen una gran experiència que els fa veure els 3 pilars de la vida:

(Power ponit)

Veu in off- Humor, Amor i Mort.
Una novel•la realista que ens mostra que potser no ets la persona que et penses que ets, que les primeres impressions enganyen i que l'amor i les experiències et poden canviar la vida.

(Altre cop a la festa)

G- “Jo, el desconegut”, t'agradarà!
C- Moltes gràcies, Marc!

(S'abracen)
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=h93JhLFgTus&feature=youtu.be
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Festucs

2012-02-17T19:17:36Z

Festucs: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Festucs |Centre=Escola Pia de Sabadell |Curs=2011-12 |Obra=Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases |Activitat sobre=un personatge |Personatge=Frede...».

{{Activitat
|Grup=Festucs
|Centre=Escola Pia de Sabadell
|Curs=2011-12
|Obra=Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Frederic
|Tipus activitat personatge=entrevista
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Presentació=En aquest vídeo una reportera, a principis dels anys 50, entrevista a en Frederic, un noi que va pertanya als maquis, un dels grups antifranquistes, l'entrevista va sobre la seva vida sent un maqui. Aquest vídeo el troba l' Arnau quan va a Aragó, i li porta al Ramon, per mirar-lo juntament amb l'Olga.
Visca els Festucs!
|Imatges=[Casa Ramon]
(TOC-TOC!!)
R- Qui és?
A- Som nosaltres l'Olga i jo, l'Arnau.
(En Ramon obre la porta cautelosament)
O- Tenim una cosa que t'agradarà molt!
R- Què és?
O- És un vídeo.
R- Passeu...
(Van cap el menjador i l'Olga comença a preparar el vídeo)
R- Sobre què és?
A- Seu i mira atentament!

(Acostem la càmera a la pantalla i passem a l'entrevista)
[Entrevista]
Periodista- Hola Frederic.
Frederic- Hola, què tal?
P- Gràcies per concedir-nos aquesta entrevista sobre la Guerra Civil espanyola a la BBC.
F- És un plaer.
P- Bé comencem. Durant la Guerra Civil espanyola de quin bàndol erets?
F- Dels antifranquistes, concretament dels maquis.
P- Qui eren els maquis?
F- Era un grup armat que oposava resistència als franquistes.
P- A quines zones de l'Estat Espanyol estàveu situats?
F- Aquí a Catalunya estàvem als Pirineus, i em sembla que a la resta d'Espanya estaven situats a la serralada Cantàbrica, al País Basc, a Aragó i Andalusia.
P- Quin origen té la paraula maquis?
F- És una paraula d'origen francès que prové del mot cors macchia que significa bosc atapeït o vegetació espessa.
P- On van actuar per primera vegada els maquis?
F- A França, ja que els alemanys volien ocupar-la durant la Segona Guerra Mundial.
P- Com era la vida sent un maqui?
F- Era dura i complicada, ja que sempre havíem d'estar camuflats, tot i que era el que havíem de fer per defensar el nostre territori i els nostre objectius.
P- Quin era el vostra objectiu principal?
F- Acabar amb la dictadura franquista.
P- Com s'ho va prendre la teva família quan vas marxar de casa per entrar a formar part dels maquis?
F- Bé, perquè, a part que ja era major d'edat, ells també estaven en contra del franquisme.
P- Què menjàveu per sobreviure?
F- El que trobàvem i el que podíem.
P- El que podíem?
F- Sí, perquè durant l' hivern era complicat trobar menjar en bones condicions.
P- I, no anàveu a algun poble a comprar alguna cosa?
F- No, era massa temerari, ja que hi havia molts soldats franquistes al voltant de les muntanyes buscant-nos i als pobles.
P- Quanta gent éreu?
F- Puf...En total a tot el país, no ho sé, però en el meu grup érem uns...10 potser?
P- Que no anàveu tots junts?
F- Sí, però de vegades ens havíem de separar perquè ens estàvem escapant o amagant-nos o algun cop perdíem algun membre del nostre grup...
P- Com vas arribar aquí a Aïnsa?
F- Quan em vaig escapar després que em detinguessin i vaig veure que el poble més proper era aquest per poder-me amagar dels franquistes.
P- I on dorms i t'allotges ara?
F- A casa de Teresa, que viu allà el molí.
P- I no li fa res que siguis un maqui?
F- Té por del què pot passar si algú altra descobreix que jo visc a casa seva, però en realitat ella té les mateixes idees antifranquistes com jo.
P- Moltes gràcies per tot, Frederic!
F- Puc dir alguna cosa per acabar l'entrevista?
P- Endavant!
F- Dono gràcies a tota la gent que ha evitat que les tropes franquistes em descobrissin i al meu germà, que espero que també estigui bé, ja que me l'estimo molt i el trobo molt a faltar. Visca els Maquis!
P- Oh, que bonic! Gràcies per tot de veritat Frederic!
F- A vosaltres, fins un altre dia.

[Casa Ramon]
(Tornem al menjador de casa el Ramon)
A- Què, li ha agradat, oi?
R- Sí... (Amb el cap cot)
O- Vol que el deixem sol?
R- Sí, em puc quedar el vídeo?
A- Oi tant!
O- Adéu Ramon, fins demà, que descansis!
A- Adéu! (Amb èmfasi)
R- Gràcies per tot... (Trist)
Fi

|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=902-gFimFDw
|Activitat premiada=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:Festucs

2012-01-21T16:11:30Z

Festucs:

Usuari:Festucs

2012-01-20T17:51:17Z

Festucs:

Usuari:Festucs

2012-01-20T15:50:22Z

Festucs:

Usuari:Festucs

2012-01-20T15:41:29Z

Festucs:

Usuari:Festucs

2012-01-20T15:40:26Z

Festucs:

Usuari:Festucs

2012-01-20T15:40:02Z

Festucs:

Usuari:Festucs

2012-01-20T15:38:08Z

Festucs:

Usuari:Festucs

2012-01-20T15:36:44Z

Festucs:

{{Usuari
|Avatar=00278-20120116-1715.jpg
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Natàlia, Clàudia, Oriol, David
|Centre estudien=Escola Pia de Sabadell
|Professorat=Oriol Ramon
|Centre treballa=
|Curs=2011-12
|Presentació=Hola, som els Festucs!
El nostre grup està format per la Natàlia, la Clàudia, l'Oriol i en David. Som de l'Escola Pia Sabadell del curs 4t ESO-A.
El personatge del llibre "Jo el desconegut" que hem triat és el Frederic, ja que trobem que és un
personatge interessant i important. En Frederic és un dels personatges principals de la història, tot i que no diu res, ja que no se sap on és.
Esperem que us agradi!
Visca els Festucs!
|Vídeo ID=<div style="width:425px" id="__ss_11176902"> <strong style="display:block;margin:12px 0 4px"><a href="http://www.slideshare.net/Festucs/som-els-festucs" title="Som els festucs!" target="_blank">Som els festucs!</a></strong> <iframe src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/11176902" width="425" height="355" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no"></iframe> <div style="padding:5px 0 12px"> View more <a href="http://www.slideshare.net/" target="_blank">presentations</a> from <a href="http://www.slideshare.net/Festucs" target="_blank">Festucs</a> </div> </div>
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:Festucs

2012-01-20T15:34:04Z

Festucs:

{{Usuari
|Avatar=00278-20120116-1715.jpg
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Natàlia, Clàudia, Oriol, David
|Centre estudien=Escola Pia de Sabadell
|Professorat=Oriol Ramon
|Centre treballa=
|Curs=2011-12
|Presentació=Hola, som els Festucs!
El nostre grup està format per la Natàlia, la Clàudia, l'Oriol i en David. Som de l'Escola Pia Sabadell del curs 4t ESO-A.
El personatge del llibre "Jo el desconegut" que hem triat és el Frederic, ja que trobem que és un
personatge interessant i important. En Frederic és un dels personatges principals de la història, tot i que no diu res, ja que no se sap on és.
Esperem que us agradi!
Visca els Festucs!
|Vídeo servidor=Blip
|Vídeo ID=<div style="width:425px" id="__ss_11176902"> <strong style="display:block;margin:12px 0 4px"><a href="http://www.slideshare.net/Festucs/som-els-festucs" title="Som els festucs!" target="_blank">Som els festucs!</a></strong> <iframe src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/11176902" width="425" height="355" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no"></iframe> <div style="padding:5px 0 12px"> View more <a href="http://www.slideshare.net/" target="_blank">presentations</a> from <a href="http://www.slideshare.net/Festucs" target="_blank">Festucs</a> </div> </div>
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:Festucs

2012-01-20T15:31:53Z

Festucs:

Usuari:Festucs

2012-01-19T20:57:47Z

Festucs:

Fitxer:00278-20120116-1715.jpg

2012-01-19T20:56:55Z

Festucs:

Usuari:Festucs

2012-01-16T16:27:45Z

Festucs: Es crea la pàgina amb «{{Usuari |Tipus usuari=grup d'estudiants |Integrants=Natàlia, Clàudia, Oriol, David |Centre estudien=Escola Pia de Sabadell |Professorat=Oriol Ramon |Centre treballa= |...».

{{Usuari
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Natàlia, Clàudia, Oriol, David
|Centre estudien=Escola Pia de Sabadell
|Professorat=Oriol Ramon
|Centre treballa=
|Curs=2011-12
|Presentació=Hola, som els Festucs!
El nostre grup està format per la Natàlia, la Clàudia, l'Oriol i en David. Som de l'Escola Pia Sabadell del curs 4t ESO-A.
El personatge del llibre "Jo el desconegut" que hem triat és el Frederic, ja que trobem que és un
personatge interessant i important. En Frederic és un dels personatges principals de la història, tot i que no diu res, ja que no se sap on és.
Esperem que us agradi!
Visca els Festucs!
|Vídeo servidor=Blip
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}