Viquilletra - Contribucions de l’usuari [ca]

Activitat 15 sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els xipirons

2013-03-10T10:36:52Z

Els xipirons: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Els xipirons |Centre=El Quint |Curs=2012-13 |Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà |Activitat sobre=un personatge |...».

{{Activitat
|Grup=Els xipirons
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Miquel, Harmonia i Vicent
|Tipus activitat personatge=carta a
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Presentació=Un bon matí, Miquel i Vicent varen rebre una carta de l'Harmonia. Anem a veure com varen reaccionar.
|Text=CARTA A VICENT I MIQUEL

A les poques setmanes que l’Harmonia marxara, Vicent va rebre una carta, on al darrere posava: “Per a Miquel i Vicent”. Vicent abans d’obrir-la va cridar a Miquel per a llegir-la junts. Una vegada Miquel estava allí, van començar a llegir la carta, que deia:

Estimats Miquel i Vicent, vos he escrit aquesta carta perquè supose que estareu preocupats per ma mare i per mi i vull fer-vos saber que tot va prou bé, encara que seguisc pensant amb la mort tan tràgica del meu pare, però no com el primer dia; tot s’ha de dir.

Me n’he anat amb ma mare i el Carles a París, on Carles té una petita casa i molt acollidora que ha compartit amb nosaltres. Ací estem molt bé, encara que falta una gran part de mi; falteu vosaltres. De vegades em desperte, i trobe com si em faltara alguna cosa dins de mi, al cap i a la fi la meva vida ha pegat un gir de 360º... que és el que sempre, d’alguna manera o d’altra, he volgut.

Espere que alguna vegada a la vida es tornem a veure i recordar els vells i bells moments que hem passat junts ja que gent com vosaltres mai tornaré a conèixer; n’estic segura.

I què és de vosaltres, xicons? Espere que tot vos vaja millor. Miquel, espere que ton pare regresse prompte i torneu a ser eixa família tan especial com jo recorde. I tu Vicent, espere que el teu somni de ser actor es faça realitat i que trobes per fi la dona que et mereixes.

PD: Espere la vostra contestació.

Estem lluny però al meu cor sempre esteu presents.

|Imatges=

|SlideShare-doc=CARTA A VICENT I MIQUEL A les poques setmanes que l’Harmonia marxara, Vicent va rebre una carta, on al darrere posava: “Per a Miquel i Vicent”. Vicent abans d’obrir-la va cridar a Miquel per a llegir-la junts. Una vegada Miquel estava allí, van començar a llegir la carta, que deia: Estimats Miquel i Vicent, vos he escrit aquesta carta perquè supose que estareu preocupats per ma mare i per mi i vull fer-vos saber que tot va prou bé, encara que seguisc pensant amb la mort tan tràgica del meu pare, però no com el primer dia; tot s’ha de dir. Me n’he anat amb ma mare i el Carles a París, on Carles té una petita casa i molt acollidora que ha compartit amb nosaltres. Ací estem molt bé, encara que falta una gran part de mi; falteu vosaltres. De vegades em desperte, i trobe com si em faltara alguna cosa dins de mi, al cap i a la fi la meva vida ha pegat un gir de 360º... que és el que sempre, d’alguna manera o d’altra, he volgut. Espere que alguna vegada a la vida es tornem a veure i recordar els vells i bells moments que hem passat junts ja que gent com vosaltres mai tornaré a conèixer; n’estic segura. I què és de vosaltres, xicons? Espere que tot vos vaja millor. Miquel, espere que ton pare regresse prompte i torneu a ser eixa família tan especial com jo recorde. I tu Vicent, espere que el teu somni de ser actor es faça realitat i que trobes per fi la dona que et mereixes. PD: Espere la vostra contestació. Estem lluny però al meu cor sempre esteu presents.
|Validada=f
|Destacada=f
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els xipirons

2013-03-06T19:56:30Z

Els xipirons:

{{Activitat
|Grup=Els xipirons
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Harmonia,
|Tipus activitat personatge=entrevista
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Presentació=Un periòdic de Burjassot entrevista a Harmonia una bona actriu de teatre que torna al seu poble pel soterrament de Vicent Andrés Estellés.
|Text=Recordant el passat.
Som del periòdic setmanal de Burjassot i aquest document és una entrevista que hem fet a l’Harmonia, una actriu de teatre i amiga de la infantesa de Vicent Andrés Estellés.
Hui anem a entrevistar a l’Harmonia, una de les millors actrius de teatre a la companyia “El Poal”, que després de 30 anys fora d’Espanya i desapareguda del seu poble, ha tornat a aquest pel soterrament del seu amic Vicent Andrés Estellés, i quin millor lloc per a l’entrevista que en l’estable on va fer la seva funció de teatre i on va viure experiències noves que a continuació ens contarà.

- Bona vesprada Harmonia, després de 30 anys has tornat al teu poble i ací a l’estable, com pots veure esta un poc canviat , però és perquè el varen reformar farà uns 15 anys...
Com et sents després de tants anys altra vegada ací? Hem de dir que de part de tota la direcció del periòdic sentim molt la mort del teu amic Vicent Andrés Estellés.

- Hola, bona vesprada, l’última vegada que vaig estar recorde perfectament com va ser, però no em porta molts bons records..però he de dir-vos que gràcies a d’això la meva vida a canviat per complet. Referint-me al meu amic Vicent m’agradaria haver parlat amb ell o haver-lo vist per ultima vegada, no vaig tindre ocasió de poder acomiadar-me d’ell.

- Bé, Harmonia, a molta gent ens agradaria saber que has estat fent durant aquests 30 anys, on et vas dirigir quan vàreu sortir d’aquest poble..durant aquest temps a tots ens ha tingut molt intrigats.

- Doncs Carles, ma mare i jo anàrem a França on estava la família de Carles i ell va pensar que seria el millor per a donar a conèixer la nostra companyia de teatre, per sort, així va ser. Ara a França som molt coneguts, les actuacions les fem en Francès però les nostres obres estan basades en històries d’aquest poble, que van fer riure i plorar tothom.

- I Harmonia, aquesta qüestió no se si hauria de fer-te-la a tu, però... ens agradaria saber si ta mare va aconseguir finalment ser feliç.

- Al principi tot va ser molt estrany, Carles ens ajudava a parlar francès, a ma mare li va costar una mica més que a mi aprendre aquest idioma i mentre ella estudiava, en Carles s’encarregava de tota la casa. Cada volta que jo mirava ma mare i li veia eixa brillantor d’ulls em vaig assabentar que tot havia canviat, ella era feliç.

- Ara, Harmonia, anem a viatjar uns 40 anys al passat, ens agradaria saber com era la teua infantesa a Burjassot, o alguna anècdota que et va passar, moments amb Vicent...

- Miguel, Vicent i jo sempre jugàvem a actuar, Vicent era un gran escriptor des de ben menut, un dia vam llegir una de les seves obres i ens va agradar tantíssim que la vàrem representar ja que pensàvem que aquella obra era digna de representar. Per a desil·lusió nostra, Vicent es negava, però vam aconseguir fer un tracte, Miguel i jo actuarem mentre Vicent narraria la seva obra.

Gràcies per aquesta entrevista Harmonia, ens ha agradat molt tornar a veure’t i saber que tot et va bé des de l’última vegada que ens vàrem veure. Fins a la pròxima, esperem que siga prompte. I hem de dir-te que aquest periòdic estarà sempre disponible per a tu i els teus.

Periodistes : Yaiza Guerra, Martina González i Maria San Antonio.
|Validada=No
|Validador=Els xipirons
|Destacada=No
|Destacador=Els xipirons
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà, pels Els xipirons

2013-02-03T17:10:33Z

{{Activitat
|Grup=Els xipirons
|Centre=El Quint
|Curs=2012-13
|Obra=Quan deixàvem de ser infants de l'autora Gemma Pasqual i Escrivà
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Harmonia,
|Tipus activitat personatge=entrevista
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Presentació=Un periòdic de Burjassot entrevista a Harmonia una bona actriu de teatre que torna al seu poble pel soterrament de Vicent Andrés Estellés.
|Text=Recordant el passat.
Som del periòdic setmanal de Burjassot i aquest document és una entrevista que hem fet a l’Harmonia, una actriu de teatre i amiga de la infantesa de Vicent Andrés Estellés.
Hui anem a entrevistar a l’Harmonia, una de les millors actrius de teatre a la companyia “El Poal”, que després de 30 anys fora d’Espanya i desapareguda del seu poble, ha tornat a aquest pel soterrament del seu amic Vicent Andrés Estellés, i quin millor lloc per a l’entrevista que en l’estable on va fer la seva funció de teatre i on va viure experiències noves que a continuació ens contarà.

- Bona vesprada Harmonia, després de 30 anys has tornat al teu poble i ací a l’estable, com pots veure esta un poc canviat , però és perquè el varen reformar farà uns 15 anys...
Com et sents després de tants anys altra vegada ací? Hem de dir que de part de tota la direcció del periòdic sentim molt la mort del teu amic Vicent Andrés Estellés.

- Hola, bona vesprada, l’última vegada que vaig estar recorde perfectament com va ser, però no em porta molts bons records..però he de dir-vos que gràcies a d’això la meva vida a canviat per complet. Referint-me al meu amic Vicent m’agradaria haver parlat amb ell o haver-lo vist per ultima vegada, no vaig tindre ocasió de poder acomiadar-me d’ell.

- Bé, Harmonia, a molta gent ens agradaria saber que has estat fent durant aquests 30 anys, on et vas dirigir quan vàreu sortir d’aquest poble..durant aquest temps a tots ens ha tingut molt intrigats.

- Doncs Carles, ma mare i jo anàrem a França on estava la família de Carles i ell va pensar que seria el millor per a donar a conèixer la nostra companyia de teatre, per sort, així va ser. Ara a França som molt coneguts, les actuacions les fem en Francès però les nostres obres estan basades en històries d’aquest poble, que van fer riure i plorar tothom.

- I Harmonia, aquesta qüestió no se si hauria de fer-te-la a tu, però... ens agradaria saber si ta mare va aconseguir finalment ser feliç.

- Al principi tot va ser molt estrany, Carles ens ajudava a parlar francès, a ma mare li va costar una mica més que a mi aprendre aquest idioma i mentre ella estudiava, en Carles s’encarregava de tota la casa. Cada volta que jo mirava ma mare i li veia eixa brillantor d’ulls em vaig assabentar que tot havia canviat, ella era feliç.

- Ara, Harmonia, anem a viatjar uns 40 anys al passat, ens agradaria saber com era la teua infantesa a Burjassot, o alguna anècdota que et va passar, moments amb Vicent...

- Miguel, Vicent i jo sempre jugàvem a actuar, Vicent era un gran escriptor des de ben menut, un dia vam llegir una de les seves obres i ens va agradar tantíssim que la vàrem representar ja que pensàvem que aquella obra era digna de representar. Per a desil·lusió nostra, Vicent es negava, però vam aconseguir fer un tracte, Miguel i jo actuarem mentre Vicent narraria la seva obra.

Gràcies per aquesta entrevista Harmonia, ens ha agradat molt tornar a veure’t i saber que tot et va bé des de l’última vegada que ens vàrem veure. Fins a la pròxima, esperem que siga prompte. I hem de dir-te que aquest periòdic estarà sempre disponible per a tu i els teus.

Periodistes : Yaiza Guerra i Martina González.
|Validada=f
|Validador=Els xipirons
|Destacada=f
|Destacador=Els xipirons
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:Els xipirons

2013-01-12T12:14:07Z

Els xipirons: Es crea la pàgina amb «{{Usuari |Tipus usuari=grup d'estudiants |Integrants=Maria, Martina, Yaiza i Carlos. |Centre estudien=El Quint |Professorat=Ramonperis |Centre treballa= |Curs=2012-13,...».

{{Usuari
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Maria, Martina, Yaiza i Carlos.
|Centre estudien=El Quint
|Professorat=Ramonperis
|Centre treballa=
|Curs=2012-13,
|Presentació=Som el grup "Els xipirons" , format per Martina González, Maria San Antonio, Yaiza Guerra i Carlos Marco. Som del IES El Quint de Riba-roja de Túria i estem en 4t curs de l'ESO. Anem a fer una entrevista a un dels personatges del llibre de Gemma Pasqual, "Quan deixàvem de ser infants"
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}