Viquilletra - Contribucions de l’usuari [ca]

Activitat sobre La plaça del diamant de l'autora Mercè Rodoreda, pels Despertaferros

2012-04-26T14:53:28Z

Despertaferros: Es crea la pàgina amb «{{Activitat sobre activitat |Grup=Despertaferros |Centre=escola pia Sabadell |Curs=2011-12 |Obra=La plaça del diamant de l'autora Mercè Rodoreda |Basada en activitat...».

{{Activitat sobre activitat
|Grup=Despertaferros
|Centre=escola pia Sabadell
|Curs=2011-12
|Obra=La plaça del diamant de l'autora Mercè Rodoreda
|Basada en activitat=Activitat 2 sobre La plaça del diamant de l'autora Mercè Rodoreda, pels Àcidclorhídric
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Rita
|Tipus activitat sobre activitat personatge=contrast coherència amb el llibre
|Tipus activitat sobre activitat obra=
|Presentació=Hola, som el grup Despertaferros.
Aquí us presentem la nostra valoració sobre la vida oculta de la Rita que van fer els nostres companys.A més hem realitzat una nova una nova proposta.
Esperem que us agradi!
|Text=
VALORACIÓ DE LA VIDA OCULTA DE LA RITA

Aquest text tracta de la vida que ha dut a terme la Rita un cop acabat el llibre.

La Rita comença a estar malament amb el seu marit, el Vicenç, ja que no la deixava fer el que ella volia i estava oprimida a les ordres del seu marit. La Rita està cansada del seu dia a dia al costat del Vicenç. Surt en diverses ocasions de casa perquè li toqui l'aire i poder escapar de les seves preocupacions. Durant aquests passejos la Rita recorda el seu gran somni, ser hostessa de vol, i un dia s'escapa a l'aeroport. Allà s'hi passa molta estona fins que coneix un home que es diu Pau i és pilot. A partir d'aquí es van coneixent fins que acaben passant la nit junts.
Abans de tornar a casa decideixen que aquella pròxima nit s'escaparien junts cap a unes noves terres, França. Volien ser feliços en companyia mútua, es volien sentir lliures, fora de les seves preocupacions i sense pensar mai més en el Vicenç.
Allà, la Rita va aconseguir complir el seu somni, aquell que durant tant de temps havia somiat, poder ser hostessa de vol.
Els dos junts, feliços i vivint la vida que els dos havien desitjat, van tenir dos preciosos fills, un nen i una nena.

La relació de la Rita i el Vicenç, al llibre és més normalitzada. Tot i que a la possible continuació que ens han presentat els nostres companys ens ha semblat interessant.
Creiem que la història té uns fonaments bastant quotidians, la mala relació amb la parella és un tema ocurrent, que no hauria de ser així, però que per desgràcia és un fet de la vida que apareix més sovint del que voldríem. També parla de l'amor, un sentiment que apareix sense barreres, perquè sí, sense motius, i que la major part de la gent ha experimentat algun cop o altre durant tota la seva vida.
Creiem que és una bona continuació de la història, interessant i captivadora, que ens ha semblat molt correcta després de la lectura de ''La plaça del Diamant''. Segueix el fil d'una manera diferent i que potser a nosaltres no se'ns hagués acudit.
Així que li donarem una bona crítica als nostres companys ja que ens ha semblat molt interessant la continuació de la suposada vida oculta de la Rita i els seus amants, que ha estat entretinguda, tot i que hi ha un punt irreal quan la Rita ho abandona absolutament tot, casa, home, feina, etc. Per tal de complir el seu estrany somni de ser hostessa i marxar a França amb el seu nou estimat que ha conegut fa menys d'un dia i no sap gaire cosa d'ell.
Tot i això, que és una petita crítica constructiva pels nostres companys, els volem felicitar per la feina feta i realitzada de la vida oculta de la Rita.

LA NOSTRA PROPOSTA:

La Rita, era asseguda a la plaça quan va passar el Vicenç amb molta pressa i sense parar atenció en què ella era allà.
Ràpidament va cridar-lo. Ell frenà en sec, la mirà i li va fer un gest de rapidesa fent-li que no amb el cap i posant una cara esblanqueïda i amb els llavis morats.
Ella preocupada s'alçà amb rapidesa i va corre cap a ell. De sobte, en Vicenç, va perdre per complet la consciència. Rita, preocupada va quedar parada, sense saber què fer, i en un instant el món, per a la Rita, s'havia enfosquit per complet ja que en Vicenç ho era tot per ella.
En aquell instant la Rita va començar a pensar en tot el que havia viscut amb el Vicenç, va recordar el primer moment que el va veure, en aquella mateixa plaça, ben vestit, amb un somriure a la boca, i una mirada penetrant que la va captivar, just en aquell precís moment va saber que aquell seria l'home de la seva vida.

A l'acte va recordar el primer petó, un petó no gaire intens, bonic però sense passió, amagats darrere la columna del carrer de l'església, amb rapidesa per no ser vistos per ningú. Amb dos segons el seu pensament va canviar radicalment, va passar per la seva ment la primera vegada que va plorar per amor, una nit de pluja que havien discutit després de sortir del ball sense haver dit ni piu.
També va recordar el seu dia a dia al seu costat, es portaven bé, tenien una bona relació, amb les seves discussions i els seus moments crítics. També pensà en el seu pròxim fill, aquell que s'ha de dir Joan, aquell que havien de cuidar junts i veure créixer.

De sobte una llàgrima va caure galta avall de la Rita, veure'l estirat sense saber què fer i amb la consciència perduda era un patiment per a ella.
Just en aquell moment en Vicenç va obrir un ull, va mirar-la i va somriure, ella li va tornar la mirada, una mirada de descans de plenitud i de tranquil·litat.
Ella va recuperar el color de la cara, juntament amb el Vicenç, que amb la seva ajuda va poder aixecar-se i caminar cap a la infermeria on ell li explicà el motiu de tanta pressa.
Es veu, que dues hores abans havia agafat un dolor estrany a l'estómac, i li havia provocat un seguit de vòmits molestos.
Ella li va agafar la mà i li va fer un petit somriure de tranquil·litat, ell li retornà el somriure i li va dir que no es preocupés per res, que ja estava millor i que únicament havia estat un dolor, res més.
Uns segons més tard ell li va fer un petó, un petó que mai oblidarà la Rita, un petó intens de serenitat i esperança.

|Activitat premiada=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Despertaferros

2012-03-22T16:51:45Z

Despertaferros:

{{Activitat
|Grup=Despertaferros
|Curs=2011-12
|Obra=Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases
|Activitat sobre=un personatge
|Tipus activitat personatge=entrevista
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Presentació=Som els Despertaferros i hem elaborat una activitat on entrevistem l'Olga dins d'un programa de televisió anomenat Tall de llimona. Aquí us deixem el video de l'entrevista i també el guió.
Hem tingut un petit problema a la meitat del video on no s'ha enregistrat una petita part de l'entrevista, però està solucionat al guió.
|Text=Entrevista a l’Olga 
 

'''Presentadora:''' Molt bona nit, benvinguts altra vegada al Tall de llimona. 
Avui parlarem sobre el voluntariat destinat a l’ajuda de gent gran amb falta d’autosuficiència, abraçarem aquest tema amb l’ajuda dels nostres col·laboradors, Ramon Costa director de voluntaris de la creu roja. 

'''Ramon:''' Bona nit. 

'''Presentadora:''' I el nostre reporter Joaquim Soler. 

'''Joaquim:''' Molt bona nit. 

'''Presentadora:''' A més a més, comptarem amb l’ajuda d’una persona que porta a terme una d’aquestes tasques de voluntariat. Benvinguda Olga. 

'''Olga:''' Bona nit, gràcies per haver-me convidat. 

'''Presentadora:''' És un plaer. Per començar ens podries fer una petita descripció sobre la teva tasca com a voluntària? 

'''Olga:''' La meva tasca com a voluntària consisteix en fer companyia als avis ajudant-los en les tasques de casa i passar una bona estona amb ells. 

'''Presentadora:''' Seguidament veurem un petit reportatge que ens ajudarà a veure més detalladament la seva feina. 

''“L’Olga porta l’esmorzar a la parella d’avis”'' 

'''Joaquim:''' Molt bon dia Olga. 

'''Olga:''' Molt bon dia. 

'''Joaquim:''' Olga, tu en aquesta casa què hi fas? 

'''Olga:''' Doncs jo en aquesta casa i en totes les altres que vaig treballo amb la gent gran, els ajudo, els faig companyia i els faig passar una bona estona durant dos o tres hores al dia. 

'''Joaquim:''' I això què t’aporta? 

'''Olga:''' Bé, a mi m’aporta molts coneixements moltes coses, m’omple molt, és una cosa que em ve molt de gust fer, trobo que m’ajuda i que... Està bé. 

'''Joaquim:''' Per què vas decidir començar a fer això? 

'''Olga:''' Jo vaig decidir això per una amiga que un dia... 

''“L’avi augmenta el volum del televisor”'' 

'''Àvia i Olga:''' Abaixa el televisor! 

'''Avi:''' Perdona noia! 

'''Olga:''' Doncs jo vaig decidir fer aquest voluntariat per una amiga meva que em va posar en aquest món i vaig anar-hi un dia, dos, ho vaig provar em va agradar i ara doncs ja m’he quedat aquí des de fa temps. 

'''Presentador:''' I quant temps fa que estàs fent el voluntariat? 

'''Olga:''' Ara ja fa uns tres o quatre anys 

'''Presentador:''' M’han parlat d’una història molt interessant amb un avi especial, em pots parlar d’aquest avi? 

'''Olga:''' Aquest avi es deia Ramon, i era un avi amb alzheimer avançat, era un avi que em va explicar moltes coses sobre la guerra civil, sobre els maquis i sobretot del seu germà. El seu germà es deia Frederic, i va desaparèixer durant la guerra civil, i el Ramon el va estar buscant tot aquest temps.
Així que un dia el Ramon es va decidir anar a buscar-lo, i va sortir de casa sense claus. En aquesta situació el Ramon es va perdre i el vam trobar al riu i... 

'''Àvia:''' Nena, em pots portar un got d’aigua? 

'''Olga:''' Ara no, espera’t. 

'''Avi:''' Calli home que estan fent una entrevista! 

'''Àvia:''' Calla i mira la televisió. 

'''Olga:''' Doncs això el vam trobar al riu i res més, va ser un ensurt. I per la resta d’anècdotes totes són més divertides. 

'''Joaquim:''' I com va acabar la història del Ramon i el seu germà? 

'''Olga:''' Doncs l’Arnau que és un company del voluntariat el va portar a l’Aragó i allà van veure, van descobrir que l’havien matat. 

'''Joaquim:''' I aquest voluntariat, i tot això que estàs fent, de què t’ha servit a la teva vida? 

'''Olga:''' Jo crec que m’ha servit per madurar sobretot, i per pensar i veure que a la societat moltes vegades li falta companyerisme i bona fe. I també per a aprendre. 

'''Joaquim:''' Has enganxat a algú més en el voluntariat? 

'''Olga:''' Doncs mira, vaig portar l’Arnau, el meu company d'institut i el vaig enganxar, i després he portat dues amigues més que ja ho han deixat per temes d’estudis. 

'''Joaquim:''' I t’ha estat fàcil portar-los a fer el voluntariat? 

'''Olga:''' A una sí, a l’altra va ser una coincidència que un dia me la vaig trobar pel carrer, li vaig explicar tot el que feia. Ella s’ho va estar pensant molt de temps, ho va provar, després ho va deixar, més tard ho va tornar a intentar i finalment es va acabar enganxant però com ja us he dit, ja ho ha deixat. L’altra li va agradar des del principi, em va preguntar com hi havia entrat jo, què hi feia, això li va interessar i va venir. L’Arnau... Doncs bé l’Arnau va venir per temes personals. 

'''Joaquim:''' Molt bé, doncs moltes gràcies. 

'''Olga:''' A vosaltres. 

'''Presentadora:''' Ara passem a publicitat i quan tornem procedirem a fer el debat. 
 
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=vTSWlcmcpxE
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Olga a Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases

2012-03-19T16:22:19Z

Despertaferros:

{{Personatge
|Nom=Olga
|Gènere=femení
|Personatge de=Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases
|Protagonista=és co-protagonista
|Franja d'edat=Jove
|Amic de=Arnau,
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Olga a Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases

2012-03-19T16:21:30Z

Despertaferros: Es crea la pàgina amb «{{Personatge |Nom=Olga |Gènere=femení |Personatge de=Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases |Protagonista=és co-protagonista }} {{Admin-Prova |Prova=f }}».

{{Personatge
|Nom=Olga
|Gènere=femení
|Personatge de=Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases
|Protagonista=és co-protagonista
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Despertaferros

2012-03-19T16:17:52Z

Despertaferros: Es crea la pàgina amb « {{Activitat |Grup=Despertaferros |Curs=2011-12 |Obra=Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases |Activitat sobre=un personatge |Tipus activitat personatge=entrevista |...».

{{Activitat
|Grup=Despertaferros
|Curs=2011-12
|Obra=Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases
|Activitat sobre=un personatge
|Tipus activitat personatge=entrevista
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Presentació=Som els Despertaferros i hem elaborat una activitat on entrevistem a l'Olga dins d'un programa de televisió anomenat Tall de llimona. Aquí us deixem el video de l'entrevista i també el guió.
Hem tingut un petit problema a la meitat del video on no s'ha grabat una petita part de l'entrevista, però està solucionat al guió.
|Text=Entrevista a l’Olga 
 

'''Presentadora:''' Molt bona nit, benvinguts altra vegada al Tall de llimona. 
Avui parlarem sobre el voluntariat destinat a l’ajuda de gent gran amb falta d’autosuficiència, abraçarem aquest tema amb l’ajuda dels nostres col·laboradors, Ramon Costa director de voluntaris de la creu roja. 

'''Ramon:''' Bona nit. 

'''Presentadora:''' I el nostre reporter Joaquim Soler. 

'''Joaquim:''' Molt bona nit. 

'''Presentadora:''' A més a més, comptarem amb l’ajuda d’una persona que porta a terme una d’aquestes tasques de voluntariat. Benvinguda Olga. 

'''Olga:''' Bona nit, gràcies per haver-me convidat. 

'''Presentadora:''' És un plaer. Per començar ens podries fer una petita descripció sobre la teva tasca com a voluntària? 

'''Olga:''' La meva tasca com a voluntària consisteix en fer companyia als avis ajudant-los en les tasques de casa i passar una bona estona amb ells. 

'''Presentadora:''' Seguidament veurem un petit reportatge que ens ajudarà a veure més detalladament la seva feina. 

''“L’Olga porta l’esmorzar a la parella d’avis”'' 

'''Joaquim:''' Molt bon dia Olga. 

'''Olga:''' Molt bon dia. 

'''Joaquim:''' Olga, tu en aquesta casa què hi fas? 

'''Olga:''' Doncs jo en aquesta casa i en totes les altres que vaig treballo amb la gent gran, els ajudo, els faig companyia i els faig passar una bona estona durant dos o tres hores al dia. 

'''Joaquim:''' I això que t’aporta? 

'''Olga:''' Bé, a mi m’aporta molts coneixements moltes coses, m’omple molt, és una cosa que em ve molt de gust fer, trobo que m’ajuda i que... Està bé. 

'''Joaquim:''' Perquè vas decidir començar a fer això? 

'''Olga:''' Jo vaig decidir això per una amiga que un dia... 

''“L’avi augmenta el volum del televisor”'' 

'''Àvia i Olga:''' Abaixa el televisor! 

'''Avi:''' Perdona noia! 

'''Olga:''' Doncs jo vaig decidir fer aquest voluntariat per una amiga meva que em va posar en aquest món i vaig anar-hi un dia, dos, ho vaig provar em va agradar i ara doncs ja m’he quedat aquí des de fa temps. 

'''Presentador:''' I quan temps fa que estàs fent el voluntariat? 

'''Olga:''' Ara ja fa uns tres o quatre anys 

'''Presentador:''' M’han parlat d’una història molt interessant amb un avi especial, em pots parlar d’aquest avi? 

'''Olga:''' Aquest avi es deia Ramon, i era un avi amb alzheimer avançat, era un avi que em va explicar moltes coses sobre la guerra civil, sobre els maquis i sobretot del seu germà. El seu germà es deia Frederic, i va desaparèixer durant la guerra civil, i el Ramon el va estar buscant tot aquest temps.
Així que un dia el Ramon es va decidir anar a buscar-lo, i va sortir de casa sense claus. En aquesta situació el Ramon es va perdre i el vam trobar al riu i... 

'''Àvia:''' Nena, em pots portar un got d’aigua? 

'''Olga:''' Ara no, espera’t. 

'''Avi:''' Calli home que estan fent una entrevista! 

'''Àvia:''' Calla i mira la televisió. 

'''Olga:''' Doncs això el vam trobar al riu i res més, va ser un ensurt. I per la resta d’anècdotes totes són més divertides. 

'''Joaquim:''' I com va acabar la història del Ramon i el seu germà? 

'''Olga:''' Doncs l’Arnau que és un company del voluntariat el va portar a l’Aragó i allà van veure, van descobrir que l’havien matat. 

'''Joaquim:''' I aquest voluntariat, i tot això que estàs fent de què t’ha servit a la teva vida? 

'''Olga:''' Jo crec que m’ha servit per madurar sobretot, i per pensar i veure que a la societat moltes vegades li falta companyerisme i bona fe. I també per a aprendre. 

'''Joaquim:''' Has enganxat a algú més en el voluntariat? 

'''Olga:''' Doncs mira, vaig portar a l’Arnau, el meu company de col·legi i el enganxar, i després he portat a dues amigues més que ja ho han deixat per temes d’estudis. 

'''Joaquim:''' I t’ha estat fàcil portar-los a fer el voluntariat? 

'''Olga:''' A una sí, a l’altra va ser una coincidència que un dia me la vaig trobar pel carrer, li vaig explicar que feia. Ella s’ho va estar pensant molt temps, ho va provar, després ho va deixar, més tard ho va tornar a intentar i finalment es va acabar enganxant però com ja us he dit ja ho ha deixat. L’altra li va agradar des del principi, em va preguntar com hi havia entrat jo, què hi feia, això li va interessar i va venir. L’Arnau... Doncs bé l’Arnau va venir per temes personals. 

'''Joaquim:''' Molt bé, doncs moltes gràcies. 

'''Olga:''' A vosaltres. 

'''Presentadora:''' Ara passem a publicitat i quan tornem procedirem a fer el debat. 
 

|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Despertaferros

2012-02-17T19:24:18Z

Despertaferros:

{{Activitat
|Grup=Despertaferros
|Centre=Escola Pia de Sabadell
|Curs=2011-12
|Obra=Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Olga
|Tipus activitat personatge=carta a
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Presentació=Som el grup despertaferros, i hem realitzat un text que representa una carta que l'Arnau envia a l'Olga. També hem gravat un vídeo on representem les accions que van dur a terme l'Arnau i l'Olga en els moments d'escriure, enviar i llegir la carta.
Esperem que us agradi.
|Text=Estimada Olga,
Fa mesos que no en sé res de tu, després de tots els records que hem viscut, em sap greu que tot canvies després de la mort del Ramon.
Les coses per Barcelona van prou bé, els amics m’estimen i la família, doncs bé, com sempre, anem fent, amb els nostres alts i baixos.
Desitjo que tu segueixis alegre i tan viva com sempre, segur que d’aquesta manera deus tenir mils d’ ulls posats a sobre.
Jo et trobo a faltar, t’estimava tant Olga, crec que realment em vaig enamorar de tu. A vegades penso en cada detall que causà la nostra distància. Et vaig deixar marxar, de la qual cosa em penedeixo minut a minut d’ ençà aquell dia.
M’ agradaria veure’t i tornar a saber i notar la teva respiració prop del meu coll, la teva dolça olor i el teu somriure ple d’ encant. Vull tornar-te a tenir entre els meus braços i aquest cop no deixar-te marxar.
Unes línies enrere he dit: T’ ESTIMAVA TANT OLGA, ho retiro i em corregeixo, T’ ESTIMO TANT OLGA. Sé que potser sona brusc, però no trobava les paraules adequades i si les tenia no podria parar d’ escriure pàgines amb les coses més boniques que ningú et diria.
Malgrat que algun cop no entengués els teus aires “kumbaians” , el teu tacte tan especial per la gent gran i els teus aires rics d’ alegria, t’ estimo, cada detall del teu rostre i del teu caràcter és el que m’ ha fet feliç durant tant de temps, ara tot això és el que m’ adoloreix i m’ entristeix cada dia. D’ aquests defectes jo me’n vaig enamorar.
Desitjaria tant poder-te acaronar de nou el teu cabell suau, poder-te agafar les teves mans dolces i besar-te sense parar . Desitjaria tant que fossis meva de nou i poder-te recordar que t’estimo, perquè ho faig cada dia que passa més i més. Sempre m’ havien dit una frase, però mai n’ havia fet molt cas: “ Quan no tens, més desitges, i quan mes desitges, més estimes”, ara m’ adono de tota la raó amagada entre aquestes paraules, tot el sofriment i la màgia es barregen per fer-te sentir especial, algú diferent, algú disposat a lluitar per aconseguir el seu tresor més preuat.
A vegades em pregunto quan va començar tot, però sóc incapaç de recordar, segurament va ser el primer dia que et vaig veure, tan bonica com sempre.
No tinc més temps, tinc coses a fer i escrivint-te m’ hi podria passar hores i dies. T’ enyoro, ploro i t’ estimo. Et vull, et necessito. Recorda ’m de tant en tant Olga, pensa en el que un dia vam ser i jo vaig deixar perdre. Recorda que jo estic aquí, esperant-te i estimant-te d’ una forma inexplicable, d’ una forma que només tu i jo podem descobrir.
Espero que tot vagi bé per París i que segueixis somrient dia a dia.
T’ estimo
Arnau.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=qAmwH7y0sK4&feature
|Activitat premiada=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Despertaferros

2012-02-16T22:13:00Z

Despertaferros:

{{Activitat
|Grup=Despertaferros
|Centre=Escola Pia de Sabadell
|Curs=2011-12
|Obra=Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Olga a Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases
|Tipus activitat personatge=carta a
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Presentació=Som el grup despertaferros, i hem realitzat un text que representa una carta que l'Arnau envia a l'Olga. També hem gravat un vídeo on representem les accions que van dur a terme l'Arnau i l'Olga en els moments d'escriure, enviar i llegir la carta.
Esperem que us agradi.
|Text=Estimada Olga,
Fa mesos que no en sé res de tu, després de tots els records que hem viscut, em sap greu que tot canvies després de la mort del Ramon.
Les coses per Barcelona van prou bé, els amics m’estimen i la família, doncs bé, com sempre, anem fent, amb els nostres alts i baixos.
Desitjo que tu segueixis alegre i tan viva com sempre, segur que d’aquesta manera deus tenir mils d’ ulls posats a sobre.
Jo et trobo a faltar, t’estimava tant Olga, crec que realment em vaig enamorar de tu. A vegades penso en cada detall que causà la nostra distància. Et vaig deixar marxar, de la qual cosa em penedeixo minut a minut d’ ençà aquell dia.
M’ agradaria veure’t i tornar a saber i notar la teva respiració prop del meu coll, la teva dolça olor i el teu somriure ple d’ encant. Vull tornar-te a tenir entre els meus braços i aquest cop no deixar-te marxar.
Unes línies enrere he dit: T’ ESTIMAVA TANT OLGA, ho retiro i em corregeixo, T’ ESTIMO TANT OLGA. Sé que potser sona brusc, però no trobava les paraules adequades i si les tenia no podria parar d’ escriure pàgines amb les coses més boniques que ningú et diria.
Malgrat que algun cop no entengués els teus aires “kumbaians” , el teu tacte tan especial per la gent gran i els teus aires rics d’ alegria, t’ estimo, cada detall del teu rostre i del teu caràcter és el que m’ ha fet feliç durant tant de temps, ara tot això és el que m’ adoloreix i m’ entristeix cada dia. D’ aquests defectes jo me’n vaig enamorar.
Desitjaria tant poder-te acaronar de nou el teu cabell suau, poder-te agafar les teves mans dolces i besar-te sense parar . Desitjaria tant que fossis meva de nou i poder-te recordar que t’estimo, perquè ho faig cada dia que passa més i més. Sempre m’ havien dit una frase, però mai n’ havia fet molt cas: “ Quan no tens, més desitges, i quan mes desitges, més estimes”, ara m’ adono de tota la raó amagada entre aquestes paraules, tot el sofriment i la màgia es barregen per fer-te sentir especial, algú diferent, algú disposat a lluitar per aconseguir el seu tresor més preuat.
A vegades em pregunto quan va començar tot, però sóc incapaç de recordar, segurament va ser el primer dia que et vaig veure, tan bonica com sempre.
No tinc més temps, tinc coses a fer i escrivint-te m’ hi podria passar hores i dies. T’ enyoro, ploro i t’ estimo. Et vull, et necessito. Recorda ’m de tant en tant Olga, pensa en el que un dia vam ser i jo vaig deixar perdre. Recorda que jo estic aquí, esperant-te i estimant-te d’ una forma inexplicable, d’ una forma que només tu i jo podem descobrir.
Espero que tot vagi bé per París i que segueixis somrient dia a dia.
T’ estimo
Arnau.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=txbXLcwVhJQ&feature
|Activitat premiada=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Despertaferros

2012-02-16T21:37:11Z

Despertaferros:

{{Activitat
|Grup=Despertaferros
|Centre=Escola Pia de Sabadell
|Curs=2011-12
|Obra=Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Olga a Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases
|Tipus activitat personatge=carta a
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Presentació=Som el grup despertaferros, i hem realitzat un text que representa una carta que l'Arnau envia a l'Olga. També hem gravat un vídeo on representem les accions que van dur a terme l'Arnau i l'Olga en els moments d'escriure, enviar i llegir la carta.
Esperem que us agradi.
|Text=Estimada Olga,
Fa mesos que no en sé res de tu, després de tots els records que hem viscut, em sap greu que tot canvies després de la mort del Ramon.
Les coses per Barcelona van prou bé, els amics m’estimen i la família, doncs bé, com sempre, anem fent, amb els nostres alts i baixos.
Desitjo que tu segueixis alegre i tan viva com sempre, segur que d’aquesta manera deus tenir mils d’ ulls posats a sobre.
Jo et trobo a faltar, t’estimava tant Olga, crec que realment em vaig enamorar de tu. A vegades penso en cada detall que causà la nostra distància. Et vaig deixar marxar, de la qual cosa em penedeixo minut a minut d’ ençà aquell dia.
M’ agradaria veure’t i tornar a saber i notar la teva respiració prop del meu coll, la teva dolça olor i el teu somriure ple d’ encant. Vull tornar-te a tenir entre els meus braços i aquest cop no deixar-te marxar.
Unes línies enrere he dit: T’ ESTIMAVA TANT OLGA, ho retiro i em corregeixo, T’ ESTIMO TANT OLGA. Sé que potser sona brusc, però no trobava les paraules adequades i si les tenia no podria parar d’ escriure pàgines amb les coses més boniques que ningú et diria.
Malgrat que algun cop no entengués els teus aires “kumbaians” , el teu tacte tan especial per la gent gran i els teus aires rics d’ alegria, t’ estimo, cada detall del teu rostre i del teu caràcter és el que m’ ha fet feliç durant tant de temps, ara tot això és el que m’ adoloreix i m’ entristeix cada dia. D’ aquests defectes jo me’n vaig enamorar.
Desitjaria tant poder-te acaronar de nou el teu cabell suau, poder-te agafar les teves mans dolces i besar-te sense parar . Desitjaria tant que fossis meva de nou i poder-te recordar que t’estimo, perquè ho faig cada dia que passa més i més. Sempre m’ havien dit una frase, però mai n’ havia fet molt cas: “ Quan no tens, més desitges, i quan mes desitges, més estimes”, ara m’ adono de tota la raó amagada entre aquestes paraules, tot el sofriment i la màgia es barregen per fer-te sentir especial, algú diferent, algú disposat a lluitar per aconseguir el seu tresor més preuat.
A vegades em pregunto quan va començar tot, però sóc incapaç de recordar, segurament va ser el primer dia que et vaig veure, tan bonica com sempre.
No tinc més temps, tinc coses a fer i escrivint-te m’ hi podria passar hores i dies. T’ enyoro, ploro i t’ estimo. Et vull, et necessito. Recorda ’m de tant en tant Olga, pensa en el que un dia vam ser i jo vaig deixar perdre. Recorda que jo estic aquí, esperant-te i estimant-te d’ una forma inexplicable, d’ una forma que només tu i jo podem descobrir.
Espero que tot vagi bé per París i que segueixis somrient dia a dia.
T’ estimo
Arnau.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=txbXLcwVhJQ&feature=youtu.be
|Activitat premiada=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases, pels Despertaferros

2012-02-16T21:32:56Z

Despertaferros: Es crea la pàgina amb «{{Activitat |Grup=Despertaferros |Centre=Escola Pia de Sabadell |Curs=2011-12 |Obra=Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases |Activitat sobre=un personatge |Personatg...».

{{Activitat
|Grup=Despertaferros
|Centre=Escola Pia de Sabadell
|Curs=2011-12
|Obra=Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases
|Activitat sobre=un personatge
|Personatge=Olga a Jo, el desconegut de l'autor Antoni Dalmases
|Tipus activitat personatge=carta a
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=
|Presentació=Som el grup despertaferros, i hem realitzat un text que representa una carta que l'Arnau envia a l'Olga. També hem gravat un vídeo on representem les accions que van dur a terme l'Arnau i l'Olga en els moments d'escriure, enviar i llegir la carta.
Esperem que us agradi.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=txbXLcwVhJQ&feature=youtu.be
|Activitat premiada=f
}}
Estimada Olga,
Fa mesos que no en sé res de tu, després de tots els records que hem viscut, em sap greu que tot canvies després de la mort del Ramon.
Les coses per Barcelona van prou bé, els amics m’estimen i la família, doncs bé, com sempre, anem fent, amb els nostres alts i baixos.
Desitjo que tu segueixis alegre i tan viva com sempre, segur que d’aquesta manera deus tenir mils d’ ulls posats a sobre.
Jo et trobo a faltar, t’estimava tant Olga, crec que realment em vaig enamorar de tu. A vegades penso en cada detall que causà la nostra distància. Et vaig deixar marxar, de la qual cosa em penedeixo minut a minut d’ ençà aquell dia.
M’ agradaria veure’t i tornar a saber i notar la teva respiració prop del meu coll, la teva dolça olor i el teu somriure ple d’ encant. Vull tornar-te a tenir entre els meus braços i aquest cop no deixar-te marxar.
Unes línies enrere he dit: T’ ESTIMAVA TANT OLGA, ho retiro i em corregeixo, T’ ESTIMO TANT OLGA. Sé que potser sona brusc, però no trobava les paraules adequades i si les tenia no podria parar d’ escriure pàgines amb les coses més boniques que ningú et diria.
Malgrat que algun cop no entengués els teus aires “kumbaians” , el teu tacte tan especial per la gent gran i els teus aires rics d’ alegria, t’ estimo, cada detall del teu rostre i del teu caràcter és el que m’ ha fet feliç durant tant de temps, ara tot això és el que m’ adoloreix i m’ entristeix cada dia. D’ aquests defectes jo me’n vaig enamorar.
Desitjaria tant poder-te acaronar de nou el teu cabell suau, poder-te agafar les teves mans dolces i besar-te sense parar . Desitjaria tant que fossis meva de nou i poder-te recordar que t’estimo, perquè ho faig cada dia que passa més i més. Sempre m’ havien dit una frase, però mai n’ havia fet molt cas: “ Quan no tens, més desitges, i quan mes desitges, més estimes”, ara m’ adono de tota la raó amagada entre aquestes paraules, tot el sofriment i la màgia es barregen per fer-te sentir especial, algú diferent, algú disposat a lluitar per aconseguir el seu tresor més preuat.
A vegades em pregunto quan va començar tot, però sóc incapaç de recordar, segurament va ser el primer dia que et vaig veure, tan bonica com sempre.
No tinc més temps, tinc coses a fer i escrivint-te m’ hi podria passar hores i dies. T’ enyoro, ploro i t’ estimo. Et vull, et necessito. Recorda ’m de tant en tant Olga, pensa en el que un dia vam ser i jo vaig deixar perdre. Recorda que jo estic aquí, esperant-te i estimant-te d’ una forma inexplicable, d’ una forma que només tu i jo podem descobrir.
Espero que tot vagi bé per París i que segueixis somrient dia a dia.
T’ estimo
Arnau.
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:Despertaferros

2012-01-19T22:26:34Z

Despertaferros: Es crea la pàgina amb «{{Usuari |Tipus usuari=grup d'estudiants |Integrants=Adrià, Marta, Jaume, Núria, Quel |Centre estudien=Escola Pia de Sabadell |Professorat=Oriol Ramon Mimó |Centre tre...».

{{Usuari
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Adrià, Marta, Jaume, Núria, Quel
|Centre estudien=Escola Pia de Sabadell
|Professorat=Oriol Ramon Mimó
|Centre treballa=
|Curs=2011-12
|Presentació=Benvinguts, som els Despertaferros, un grup de 4t d'ESO de l'Escola Pia Sabadell.
Estem encantats de poder participar al viquilletra, i ja tenim moltes ganes de començar.
La nostra participació es basarà en el llibre ''jo el desconegut, ''principalment en el personatge de l'Olga.
Aquí teniu un enllaç per veure la presentació completa:
http://www.slideshare.net/despertaferros/despertaferros-11165579
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}