Viquilletra - Contribucions de l’usuari [ca]

Usuari:Carmina

2015-11-20T11:22:12Z

Carmina:

{{Usuari
|Tipus usuari=professorat
|Centre treballa=Carles Vallbona
|Curs=2014-15, 2015-16,
|Presentació=Bon dia!
Sóc Carmina Soler i enguany és el segon curs que participo al Viquilletra.
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Laiaainajuliahelena

2015-05-05T10:41:20Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=Laiaainajuliahelena
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=A partir d'un capítol hem realitzat un final diferent.
|Text=Feia un mes que havíem tornat de Venècia. Tot havia canviat i la relació amb en Robert s’havia consolidat. El nostre amor s’havia tornat més fort. Sentia que formava part de la meva vida i era imprescindible en ella. Cada di el vivíem com si fos l’últim, l’un al costat de l’altre. Mai res ens podria separar.
-Bon dia amor! Com estàs?- va preguntar-me en Robert.
-Molt bé, com sempre. Avui no sé que em passa. Estic molt marejada-.
-D’això et volia parlar. Fa uns dies que estic preocupat perquè sempre estàs marejada. T’ha vingut la regla?.
-Doncs no, encara no m’ha vingut. Potser m’hauria de fer un test, però em fa vergonya anar-lo a comprar.
-Jo t’acompanyo o si vols ja el vaig a comprar jo- va respondre.
En sortir de classe vam anar cap a la farmàcia plegats. Em van robar catorze euros amb noranta-cinc i això que era dels més econòmics. Després, en vàrem dirigir cap a casa d’en Robert. Estava molt nerviosa.
-Robert, estaries disposat a ser pare?- vaig preguntar-li.
-Si fos així no tindríem més remei que fer de pares. No el podríem deixar pas sol al carrer.
Quan vam arribar a casa seva, vaig anar directament al lavabo i vaig demanar a en Robert una mica d’intimitat. Vaig pixar sobre aquell aparell . Em va fer una mica d’angúnia però ho havia de fer. Mentre esperava el resultat de la prova no parava de passejar-me per fins del lavabo. Aquells minuts varen ser els més eterns de la meva vida. Potser era el principi d’una nova etapa al costat d’en Robert o d’en Peter. Aquí van començar els meus dubtes. Qui seria el pare? El test va començar a donar el resultat. Va aparèixer una careta somrient. Segurament per algú seria un dia feliç, però per mi no ho era. Era massa jove per fer de mare i ocupar-me d’un nadó. Amb un petit gest en Robert ho va entendre tot.
-Robert si us plau no t’enfadis.
-Tranquil·la, digues el que m’hagis de dir.
-Em sap greu, però no sé qui és el pare.
-Andrea, com que no saps qui és el pare?
El silenci va envair la sala. Cap dels dos no sabíem que dir. De sobte vaig recordar que només feia un mes que havíem viatjat a Venècia i que ho havia fet amb en Robert i l’aparell marcava que feia tres mesos que estava embarassada. Lligant caps vaig veure que en Peter era l’únic possible pare.
-Andrea si us plau contesta!- va cridar.
-Ho sento molt Robert! No era la meva intenció fer-te mal…
-Ja ho he entès tot. No cal que diguis res més. Marxa immediatament de casa meva!.
-No Robert, deixa’m explicar-me si us plau. Jo t’estimo.
-Jo fins fa uns segons també, però ara marxa. No et vull tornar a veure mai més!
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre La noia del descapotable de l, pels AE

2015-05-05T10:40:24Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=AE
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=Final canviat de l'obra.
|Text=“Els «milionetis» sou així, ja em va avisar la meva mare; avui sí, perquè em va bé, demà la cosa s’arregla i ni treballar al bar, ni res… fes-te fúmer!” em va dir en Robert. Potser te raó, la veritat és que el problema amb els xalets s’avia arreglat i segurament les coses tornaran a anar com abans. Tot i això, no sé si els meus pares tornaran a estar junts, la mare ja la veia que no tornaria en un bona temporada, per això mateix, no estic segura de si hauria d'anar amb ella.
La Pastora em va preguntar perquè volia seguir estudiant, i al principi no estava segura, però ara sé que vull un canvi i aquest canvi l’haig de fer a l’institut, al costat del meus companys. Volia seguir estudiant i així poder demostrar a en Robert que s’equivocava, però si ara me n’anava, ell tindrà tota la raó i res no haurà canviat entre la jo d’abans i la d’ara.

Pel dematí vaig veure la mare tot contenta parlant per telèfon i vaig decidir explicar-li la meva decisió.
-Hola, preciosa, avui hauries de començar a preparar les maletes que ja tenim els bitllets d’avió per a demà a la tarda -va dir esperant la meva reacció, en canvi.
-Mama e decidit que em quedaré aquí amb el pare i amb el Pol.
Inesperadament, la mare no es va sorprendre, només amb un somriure va dir:
-Cuida bé del teu pare i d’en Pol, i no deixis de divertir-te, entesos?
No estava segura, però em vaig posar molt contenta al sentir dir-li això.
-No ho dubtis! -vaig exclamar i li vaig donar una gran abraçada.

Durant uns dies vaig estar anant a totes les classes, fins arribar el dissabte. Havia decidit que començaria a estudiar per treure’m 1r i 2n de batxillerat, així que vaig decidir d’anar a la biblioteca amb la Irene i que m’ajudes amb els deures que tenia, perquè no em sortia res. Però aquest no era l’únic motiu: un cop ella va rebre la noticia que el de filo se n’anava, no era la mateixa, per això volia que parléssim una mica i poder alegrar-la.
El dia va anar bé i la Irene ja no semblava tan afectada, la qual cosa em va fer sentir bé i recordar el primer dia d’institut a Sitges, on la Irene va ser la primera a la qual vaig conèixer.
Acabades les hores d’estudi, ens vam posar a recollir quan de sobte, per l’entrada va aparèixer en Robert i la Tessa. En adonar-se’n que jo estava aquí, els dos es van sorprendre i van quedar immòbils. Després en Robert es va començar a apropar cap a nosaltres.
-Hola -vaig dir, adreçant-li un gran somriure.
-Andrea… -va dir sense saber ben bé per on començar- Què fas tu per aquí?
-Què passa, que l’Andrea no pot venir a la biblioteca? -va dir la Irene
-No, no… vull dir que es clar que sí, però… no hauries d’estar ja en marxa cap a París? -va preguntar tímid
-He decidit quedar-me i començar a estudiar -vaig dir, pensant que la gent es riuria, en canvi veig que ningú s’ho qüestiona, i segurament si ho hagués dit fa unes setmanes, ningú m’hagués cregut, però ara tothom veu que ho dic de debò.
-Andrea… ho sento -em diu en Rober, penedit- de debò que ho sento pel que et vaig dir, no sabia que...
-No et preocupis -el vaig tallar, perquè d’alguna forma em sentia frustrada al veure’l com se’n va anar tan fàcilment amb la Tessa, després de deixar-me-, espero almenys que a l’estiu encara pugui treballar al bar, ja que necessitaria diners per a comprar-me una nova motxilla -seria super feliç si pot ser una Vuiton.
-No hi ha problema -va dir feliçment.

Després l’últim trimestre, se’m va passar més ràpid del que semblava i un dia em va trucar en Jimmy des de casa sa mare.
-Hola, Drea! -va exclamar
-Jimmy -sorpresa-, com et va tot per allà?
-Genial, però... saps a qui no li va tan bé? -va preguntar sense esperar a que responguí- la Diana -diu amb la veu apagada
-Que es el que ha passat?
-Esta molt deprimida i a l’Inter esta molt sola, crec que et troba a faltar i el que necessita, millor dit, el que necessiteu les dues: es fer les paus.
Jo vull fer les paus, però no se si se li ha passat l’enuig que tenia. Tot i això en Jimmy m’ha dit que ella vol fer les paus així que no tinc res més a dir.
Li vaig donar les gràcies a en Jimmy i li vaig dir que ja el trucaria i que el trobava a faltar. Seguidament i com que era dissabte, em vaig vestir i vaig anar directament cap a casa de la Diana. Truco al timbre, però ningú respon, i truco un altre cop. Aquesta vegada s’obra la porta i veig la Diana. Va caminant lentament, però al apropar-se començà a córrer i finalment es tira sobre meu i em fa una gran abraçada.
-Andrea! -diu plorant i fa una pausa- En Peter es un idiota. -comenta i les dues comencem a riure. Entrem a casa i ens posem a parlar i a riure, tal i com ho fèiem abans.
Al acabar el dia, la Diana i jo vam estar d’acord en que una amistat com la nostra, després de tants anys, no podia trencar-se tan fàcilment, i menys per un noi, així que al final tot va acabar bé.

Amb l’estiu a sobre i les notes donades, em trobava que hauria d’anar a setembre a recuperar, però aquesta vegada em sentia contenta. Havia estudiat i al menys, vaig poder aprovar una mica més de la mitat de les matèries. El que faria que estigues un pas més aprop de segon de batxillerat, i un pas més aprop d’en Robert. El que em recorda que tenia que treballar al Voramar, i contenta de fer-ho, estaria treballant tot l’estiu i aprofitant-lo. Podria tornar a aquells dies amb en Robert i si aconseguíem suficients diners li proposaria d’anar altre cop a Venècia. Finalment i amb l’ajuda de l’Irene intentaria acabar l’institut i intentar trobar alguna carrera que m’agradés.
A l’insti no s’hi estava tan malament, al capdavall!
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=No
}}
{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Insomni

2015-05-05T10:29:18Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=Insomni
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=Nosaltres, hem fet un final diferent de l'àvia a l'obra.
|Text=Ens trobàvem el papà i jo mirant per la finestra. Era un dia de pluja, un dia lleig, es respirava tristesa. Vaig sentir una sensació estranya i em vaig apropar a la iaia.
-Papà! Vine, la iaia sembla no respirar! -vaig dir entre plors.
El papà es va acostar a la iaia i de seguida va comprovar que les meves paraules eren certes.
-Un metge, si us plau!
Va aparèixer un metge acompanyat de diverses metgesses a l’habitació.
Després de pocs minuts les infermeres van sortir on érem el papà i jo.
-Sento comunicar-los que la senyora Maria Solà ha mort.
Vaig arrencar a plorar i vaig abraçar al papà molt fort. Ens van deixar entrar a l’habitació uns instants per poder visitar-la per última vegada. Pobra iaia, me l’estimava molt. Volia fer una última abraçada a la meva estimada iaia, però va venir la infermera i ens va fer fora, ja que havien de preparar els papers per poder portar-la el tanatori.
Vaig creuar la meva mirada amb el papà. Tenia els ulls plens de llàgrimes. Era la primera vegada que el veia plorar d’aquesta manera.
Al cap d’una hora vam baixar a dinar el bar de l’hospital mentre fèiem els últims tràmits.
No es va sentir ni una sola paraula amb tot el dinar. Potser era la tristesa, o bé el desconsol.

De sobte va aparèixer una infermera i va trencar aquest silenci:
-Perdoneu, haig de comunicar-los que la vostra parent ha tornat a tenir pulsacions.
-Com que pulsacions?-va dir el papà tot sorprès.
-Hem fet varies proves per confirmar el que ens ha semblat la mort de la Senyora Solà. Per sort o desgràcia ella es troba amb estat de catalèpsia.
-Ca-ta-ta-le què?-vaig dir estranyada.
-Catalèpsia jove. És una malaltia que pot deixar el malalt en estat vegetal en qualsevol instant i després tornar a la normalitat.
-Per tant la iaia és viva? Puc anar a veure-la?
-Andrea filla, deixa treballar el metge i ja la veurem amb tranquil·litat.
-Tranquil senyor, podeu passar a veure-la, nosaltres ja hem fet la nostra feina.
- Anem-m'hi doncs papà. -vaig dir tota emocionada.
- Encara no he entès ben bé el que li ha passat. -va dir el papà intentant comprendre les coses.
- No et preocupis per això ara el que és important és saber com es troba la iaia. -vaig dir jo emportant-me’l cap a dalt.

Vam pujar corrents les escales i vam entrar a l'habitació de cop i volta.
La iaia tenia el mateix estat, però alguna cosa canviava, respirava per si sola. No m'ho acabava de creure.
-Papà, és veritat, la iaia respira! -vaig dir girant-me amb un somriure d’orella a orella.
- No m'ho puc creure -va exclamar el pare en veure la iaia.
Ens vam abraçar tot d'una.
- Iaia, iaia! -vaig exclamar en veure com es movia.
- Deixa-la estar, necessitarà diversos dies de descans fins que pugui tornar a portar la vida com abans -va dir el pare tot emocionat.
- Però és que... -vaig dir-li al pare intentant fer-li entrar en raó.
- Millor deixa-ho estar i sortim de l'habitació. -va dir el pare mentre m'arrossegava cap a fora.
Volia sentir parlar a la iaia, ni que fos una paraula, però el pare preferia deixar-la descansar un parell de dies més.

L'endemà vam tornar a l'hospital amb ganes de veure-la com una rosa.
Pels passadissos ens vàrem trobar la infermera.
- Es troba millor? -va preguntar el pare a la infermera.
- Sí, sí passin vostès endavant, em sembla haver sentit les primeres paraules, com un xiuxiueig.
Vàrem passar tot dos emocionats.
- Maria Solà! -va exclamar el pare.
-Andrea? -es va sentir una veu molt fina.
- No pot ser! -vaig abraçar-la com vaig poder al llit i em vaig quedar adormida al costat.
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Suricatas

2015-05-05T10:23:35Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=Suricatas
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=Final canviat de l'obra.
|Text=Final de la noia del descapotable

Després d’un temps, en Jimmy va marxar amb la Diana a Amsterdam. La Diana ho va deixar amb en Peter, després de comprovar que només la volia per fer un clau. Què innocent va ser la Diana, de fet; com jo ho vaig ser. Em vaig deixar anar amb en Peter perquè físicament m'encantava, però era un imbècil de remat. Val a dir que em vaig tornar boja per ell, però sempre em dic que em vaig enamorar perquè no obria del tot els ulls. M’animava dir-m’ho a mi mateixa.

En resum, en Jimmy i la Diana van marxar cap a Amsterdam a “viure la vida”, segons en Jimmy. Em van proposar d’anar-hi, però em vaig fer enrere. Encara tenia al cap tornar al batxillerat, però ara estava a Paris amb la meva mare, i aquí s’estava molt bé, no em podia queixar.

Al cap d’un mes, em va trucar la Diana. Ja tornàvem a parlar-nos més, puix que ja no ens interessàvem pel Peter; ja tornàvem a ser com abans. Tanmateix, em va trucar per donar-me molt males notícies… En Jimmy havia mort. Primer pensava que era una broma de mal gust, la Diana sempre feia bromes que rarament m’agradaven, però al veure que parlava seriosament, i no estava ni col·locada ni borratxa, em vaig espantar. Quan em va dir que havia mort de sobredosi, se’m va aturar el cor. Em va entrar un atac de pànic. Sentia pel telèfon que la Diana cridava el meu nom, però era incapaç de contestar, no podia. Tots els moments viscuts amb ell, totes les tardes jugant o passejant quan érem petits, les tardes menjant pipes al banc i escoltant música i parlant dels nostres problemes… Em vaig quedar completament bloquejada. No sabia com reaccionar. Vaig penjar l’intèrfon. Necessitava pair-ho. Necessitava plorar, necessitava treure tota la ràbia; encara no m’ho creia. Passades dues hores vaig trucar a la Diana, ens havíem de consolar mútuament. Vam estar parlant tres quarts d’hora, no em preocupava la factura del telèfon.

Dos dies més tard, vaig assistir a l’enterrament d’en Jimmy, el seu cos ja era a casa. Va ser molt trist. El van enterrar en el mateix cementiri on descansava la iaia Maria. Un cop finalitzat tot l’enterrament, vaig aprofitar per anar a veure la iaia. Tot i que, literalment, estava parlant amb un cos sense vida, amb una persona morta, em va consola parlar amb la meva difunta iaia.

Van anar passant les setmanes, i lògicament, tornava a ser a casa. Amb l’enterrament d’en Jimmy, vam haver de tornar de Paris.

Un cop a casa, a Sitges, vaig començar a treballar conjuntament amb la meva meva mare, de dissenyadora de moda i em vaig anar introduïnt poc a poc en aquest món. Gràcies a les petites feines que feia per la meva mare, les coses van començar a millorar. Vaig superar la mort d’en Jimmy, vaig millorar la relació amb ella i amb la meva millor amiga, la Diana. Però continuava tenint un buit dintre meu que només en Robert i en Peter havien omplert abans.

La roba i la millora de vida, no era tot el que em calia per ser feliç, jo notava que faltava alguna cosa.
No és fàcil superar una mort, però la Diana hem va convènçer per anar a una festa en un bar al costat de la platja, el bar Calipso, on aquella mateixa nit, vaig conèixer a en Gerard, un noi alt, ros i amb els ulls blaus; el noi perfecte.
Vaig decidir acostar-m’hi tot i que estava parlant amb una noia. Quan em va veure venir, s’em va quedar mirant, i jo a ell. Vam establir una conversa caminant per la platja que va durar quasi tota la nit, fins que ell em va dir que jo li agradava molt, i jo el vaig contestar amb un somriure i li vaig fer un petó als llavis. Em vaig despedir, però quan m’en estava anant em va suggerir quedar l’endemà i jo feliç vaig assentir.
I així va ser com vaig conéixer a la persona que em va acabar d’omplir el forat que sentia dins meu.
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Musicsdecarrer

2015-05-05T10:22:13Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=Musicsdecarrer
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=En aquesta activitat hem afegit una petita continuació a l'obra de 'La noia del descapotable', amb l'Andrea vivint a Nova York i la Irene esperant retrobar-se amb el seu amor platònic.
Esperem que us agradi!
|Text=Em trobava a la meva habitació llegint una revista de ''top models'' a internet. Feia una setmana que era a Nova York amb la mama i en Diego. Ells mai hi eren, a casa, i jo no sabia pas què fer tota sola. Vaig sortir un parell de vegades a conéixer la ''City'', i tampoc n’hi havia per tant. Els edificis enormes donaven vèrtig només veure’ls; les botigues eren les mateixes que a Sitges però multiplicant les seves dimensions per cinc; la carretera s’atapeïa de taxis grocs i transports de tota mena; bufava una flaire contaminant a combustible i a humanitat; i l’immundicia es passejava pels carrers embossats de gent amb pressa. A més a més, tot era ple de publicitat de tots els tamanys i colors, i el mareig estava assegurat. Vaig trobar a faltar el viatge a Venècia, aquella ciutat tan tranquil·la, plena d’aventures, d’amor… El record d’en Robert em va fer sentir malenconia i em vaig obligar a oblidar-me’n.

De cop, l’Skype em va notificar que la Irene estava connectada. ''Oh my god'', la Irene! Potser anava a parlar amb en Joan, el profe de Filosofia, que havia marxat per treure’s un doctorat a la Universitat de Seattle, ja que a Alemanya li sortia molt car. La veritat és que feien bona parella però, és clar, avui dia no és gaire normal -i tampoc no està ben vist- que una alumna surti amb el seu professor.

No m’ho podia creure quan la Irene em va convidar a una videotrucada. Vaig acceptar-la.

-Hola Andrea! -em va dir entusiasmada.
-Hola Irene! -vaig respondre.
-Com va tot per Nova York?
-Doncs bastant avorrit, en realitat. No hi ha res interessant.
-De debò? Quina decepció… Llavors no has trobat un xurri nou?

Em vaig quedar flipant. Què era allò d’un xurri nou? Des de quan l’Irene s’interessava per la vida amorosa -o el que sorgeixi- de la gent?

-Què va! -vaig contestar- Els americans van a la seva bola i es passen el dia menjant porqueries al McDonald’s. I tu què tal?

Em moria de ganes per saber què feia connectada a l’Skype.

-Molt bé! Estic segura que no t’imagines on sóc, tia!
Tia? ''Hello''? On era la Irene empanadeta que li encantava anar a l’institut?
-Emm… A Sitges?
-Meeec! ''You’re wrong'' -haig d’admetre que la seva pronunciació era perfecta-. Estic a Nova York!

Vaig quedar-me a quadres pixel·lats, en sentir allò. Què coi se li havia perdut a Nova York, a la Irene, que no faltava mai a classe, que s’estimava els llibres tant com en Jimmy els petas i la festa? Cal a dir que feia molt temps que no hi parlava i no sé que se’n feia de la seva vida. D’en Jimmy, vull dir. De totes maneres, ell és un xaval independent i sap cuidar-se sol, i ara mateix la qüestió de la Irene al continent americà és molt més transcendent.

-A Nova York? Com és?
-En Joan m’ha convidat uns dies a casa seva.

Si em punxen no em treuen sang!

-En Joan, de debò? No estava estudiant a Seattle?
-Sí però té una setmana de vacances i m’ha regalat el vol per poder veure’ns.
-Parleu sovint?
-I tant! Per sort, el seu trasllat no ha provocat que perdessim el contacte, que era el que jo em temia. Per contra, parlem gairebé cada tarda per l’Skype.

Ho sabia! Em va sobtar positivament aquesta nova actitud de la Irene. Semblava enamorada de caps a peus, disposada a viatjar tota sola per veure el seu amor platònic. Si era veritat allò que em contava, aleshores en Joan havia d’estar realment enamorat també. Quina història tan tendra i alhora tan utòpica!

-Andrea, volia preguntar-te una cosa…
-Digue’m.
-Doncs… Volia dir-te… Tu… Tu no ets verge, oi?
-No, no ho sóc.
Així de clar li vaig deixar anar. Per què ho havia d’amargar? Al cap i a la fi, tothom es va assabentar de la meva aventura a l’hotel de Venècia… Ai, en Robert! Sobtadament, em va inquietar la pregunta de la Irene: és que volia fer un clau amb en Joan?

-Per què ho preguntes?
-Bé, és que en Joan i jo serem junts una setmana i no sé… Ell és molt més gran que jo i més expert en la matèria, saps el que et vull dir?
-No t’amoïnis, Irene -vaig tractar de tranquilitzar-la, pobreta-. Si ha de passar, passarà. Però si no ho vols perquè encara no et veus amb cor, no et coibeixis. Digue-li, si es dóna el cas, i veuràs com et comprèn.

Es va crear un silenci una mica incòmode.

-Ara bé -vaig continuar-, si ho fas, vigila si no vols tenir un ''baby''…

La Irene va somriure amb la meva ximpleria. Vaig alegrar-me de comprovar que se sentia més calmada. Vam estar parlant una estona més, sobre l’insti, Sitges i tota la colla en general, fins que la videotrucada es va tallar a causa de la mala connexió.

Ara sí que es posava interessant l’estada a Nova York.
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=Veritat
|Destacador=Carmina
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Johannaissatou

2015-05-05T10:18:14Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=Johannaissatou
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=Diari escrit per l'Andrea en tornar de Venècia.
|Text='''20 d’abril'''

Ja han passat tres mesos des que vaig fer aquella bogeria amb el Peter. Encara no m'ha baixat la regla.
Sincerament, estic preocupada. No sé què fer amb el Peter. Per altra banda, tinc al Robert i m’he adonat que l’estimo. Els dies a Venècia amb ell han estat fantàstics, m’he sentit protegida,respectada i estimada.
El Robert em dóna aquella espurna de bogeria i això m’agrada, m’agrada molt. Aquell dia sota el pont vaig sentir coses que més tard vaig comprovar a l’hotel.

Amb en Peter va ser especial, ell va ser el primer i no ho oblidaré mai. Però amb el Robert...va ser tan màgic! Una aventura més al seu costat.

Però...i si el possible nen ho espatllés tot? Era d’en Peter, això ho tinc clar, el que no tinc clar és si vull que ell sigui el pare. Ja no m’inspira confiança com per ser-ho. En Robert potser sí, però què pensaria ell de tot això? Respectaria la meva decisió de tenir-lo? Voldria jo tenir-lo?

'''25 d’abril'''

Ahir vaig parlar amb el Peter. Les coses no han estat tan malament com pensava. El Peter es va emocionar molt i estava d’acord de tenir-lo. Vol tenir-lo. Avui m’ha vingut a buscar i hem anat a passejar. M’ha dit que va deixar a la Diana per la nit, que volia formar una família amb mi. M’està tractant realment bé, es preocupa molt per mi. Hem anat a mirar roba pel futur bebè, se’l veia realment content i decidit a fer el pas.

Crec que serà bon pare. Té moltes ganes de ser-ho. Estic bé al seu costat, el sento molt proper a mi. Potser no és tan mal noi com creia.

Va ser culpa del Jimmy que ho deixéssim. Tenia molta enveja i va fer tot el possible perquè estigues amb ell, però no li va sortir bé del tot.

El que està fet, està fet. Ara hem de seguir. Demà tenim l’ecografia.

'''29 d’abril'''

He parlat amb el Robert. Li havia de ser sincera i dir-li tot el que passava i la meva decisió. Al principi s’ho va prendre bastant bé, estava content, volia ser pare. Però quan li vaig dir que el pare era en Peter i ell també volia ser-ho i tenir-lo, li va canviar la cara. Es va marxar sense dir res. No sé què fer. Perdria una vida al costat del Robert amb totes les nostres bogeries? El Robert m’havia fet sentir més viva. La setmana a Venècia va ser important per mi. Però ara ja no podia estar per ximpleries, m’havia de centrar, havia de pensar en el meu fill. Em va fer molt mal que en Robert no fos capaç de respectar la meva decisió de manera més madura. En aquests temes el Peter era l’indicat.

El Peter li donaria una vida més luxosa, com la que jo havia tingut. Potser en Peter no estaria tant per casa, però al nostre fill no li faltaria mai de res.

'''20 de maig'''

Gerard. Es dirà Gerard. Ho vam decidir ahir en Peter i jo mentre compràvem algunes coses per al nen. Perquè és nen, l'ecografia ens ho va confirmar. Segur que serà un nen maquíssim i molt feliç, el cuidarem molt. En Peter ha canviat de debò, m'ho està demostrant cada dia. No em deixa sola ni un segon; m'aguanta els meus canvis d'humor, em fa massatges, m'acompanya al doctor... no em puc pas queixar!

Els meus pares no saben res. A en Pol, en canvi, li vaig haver de dir, em coneix massa i de seguida va notar que alguna cosa passava. En Peter, donada la situació, em va presentar els seus pares l'altre dia. Va estar un sopar agradable per ambdues parts. Segons el que m'ha dit el Peter, els agrado. Diuen que fem bona parella. No crec que triguem gaire en dir-los la notícia, perquè dintre de poc necessitarem ajuda.

Amb els meus pares no hi puc comptar. La mamà està a Nova York i el pare no para gaire per casa. Seran els últims en saber-ho no tinc ganes d'explicar-los-ho als dos per separat. Un dia els reuniré i els ho explicaré. Serà el millor.

Amb tot l'embolic d'en Robert s'ha creat una nova parella. En Robert i la Diana fa poques setmanes que surten. Com es nota que la Diana i jo tenim gustos molt iguals. Tot i que en Robert està molt dolgut per tot el que ha passat se'l veu d'allò més feliç amb la meva millor amiga. La Diana i jo tornem a ser millors amigues. Diu que vol ser la padrina d'en Gerard.

Tothom està bé com està. De moment, jo estic bé com estic.
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Arletemma

2015-05-05T10:12:18Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=Arletemma
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=Bon dia,
en aquesta activitat hem redactat la continuació de l'obra de la Maria Rosa Nogué.
Parla sobre la relació entre l'Andrea i la seva mare i sobre la seva estada a Nova York durant les vacances.
|Text=Mare i filla.

Són les 5.17h del matí i ens trobem a l’aeroport del Prat, preparades per agafar l’avió i posar rumb cap a Nova York.
El somriure de la mamà em fa veure la il·lusió que li fa passar uns dies amb la seva filla. Però jo no estic del tot convençuda, ja que últimament la nostra relació ha estat tensa, distant i diferent de fa uns anys. Encara que ben mirat, després de rumiar-m’ho molt, he acabat decidint-me per un canvi d’aires, i crec que no m’anirà gens malament. Vull deixar enrere aquest curs, tot el que he passat, i l’any que ve entraré amb més força per estudiar que mai. M’ho he proposat.
Trobaré a faltar en Pol, el meu germà petit, que ha optat per quedar-se a Sitges a passar les vacances amb el papà i l’Hortènsia. Bé, més que amb ells, amb la Lorena, la seva xicota.

La mamà em dedica una mirada i m’acaricia la cama dolçament, l’avió s’està enlairant.
-Serà genial oi, Andrea? -pregunta amb tendresa.
-Sí mamà, n’estic segura -li torno la mirada, esperant que sigui així.

Les parpelles em comencen a pesar i em va venint la son a poc a poc. Quan em desperto, ja hem arribat al nostre destí. Tot seguit sortim de l’aeroport i la visió d’aquells gratacels imponents fan que em senti minúscula comparat amb la immensa ciutat.
Uns minuts més tard estem dalt del taxi en direcció a l’hotel, situat just al centre.

En arribar, un noi força atractiu i molt ben vestit ens acompanya fins la suite i ens deixa l’equipatge. Quan marxa tot dirigint-nos un somriure encantador, ens vestim amb el conjunt més elegant per anar a menjar a un restaurant de prestigi.

Silencis incòmodes inunden el sopar, no obstant, hi ha petites mostres d’afecte que suavitzen el moment. Les dues haurem de posar de la nostra part si desitgem que això funcioni.
Van sorgint temes de conversa, els típics: estudis, feina, nois… L’àpat sorgeix amb tranquil·litat i m’adono de la quantitat de temps que feia que no passàvem una estona juntes.

Passats uns dies de l’arribada a Nova York compartint sessions d’spa, dormint juntes, anant de compres, visitant llocs esplèndids i conversant de mare a filla, ha fet que ens adonem de la veritable estima mútua amagada durant tants anys i que ara ha reviscut i ha sortit a la llum.

Es va fent fosc i hem posat música dins l’habitació, per viure uns instants relaxants. Una posta de sol esplendorosa, de roigs vellutats i taronges psicodèlics s’estampen contra el blau del cel. Observo aquest meravellós espectacle des de la finestra i no puc evitar recordar el dia que estàvem junts al Massís del Garraf, mirant el sol com es ponia. M’encantava el Robert, m’ho vaig passar d’allò més bé amb ell per la ciutat de Venècia, o fent campana de classe els dos junts, fins i tot servint al bar, que encara que fos una feina dura i pesada, ens sabíem divertir fent-nos petons d’amagat darrere la barra i somrient-nos de punta a punta del bar. Sembla que això hagués passat fa molt de temps i no em puc creure com va poder canviar tot tan ràpidament. M’agradava en Robert, m’agradava molt.
Involuntàriament el meu cap s’omple dels records del dia en que ens vam infiltrar en aquell hotel tan luxós de Venècia, i allà vam fer l’amor per primera vegada. Va ser el dia més màgic de la meva vida.
Els ulls se m'omplen de llàgrimes i sento que l'enyoro.

Seguia bocabadada per la màgica llum de la posta fins que la mamà em va treure a ballar.
Al principi em sentia una mica incòmoda, però aleshores em vaig deixar anar.
Semblàvem dues nenes petites amb ganes de devorar el món, cantant i ballant sobre el llit de matrimoni, com si no ens importés aquella relació distant que es va quedar en un passat arraconat. Ens vam deixar envair per la intensitat del moment. Vam riure com mai ho havíem fet abans i per primera vegada en molts anys ens vam sentir unides. Aquells instants a l’habitació van consolidar del tot la nostra relació i em van fer veure que per fi la mamà havia tornat.

Al principi no tenia gaire clar això de marxar les dues soles de vacances, però desprès de passar un temps tan meravellós juntes, ara em pesa la idea del retorn.
Han passat volant aquests dies i he de reconèixer que no pensava que ens ho passaríem tan bé. La veritat és que m’enduc un bon record. Quan tornem li explicaré al Pol tot el que hem viscut en aquesta ciutat plena d’encants, i ves per on, segur que no em creurà quan li digui que és una dona suau i afable, la mar de sensible i a punt de pescar la perfecció.
Com ha canviat la mamà!

Tres dies més tard arribem a Sitges. Comparat amb Nova York la meva ciutat és minúscula i amb poquíssima gent.
Aquests dies de vacances m’han canviat. Tornar a tenir bona relació amb la mamà i poder explicar-li els problemes fa que em senti més madura. Ara sóc una noia diferent: tinc energia, estic motivada i sé que puc aconseguir tot el que em proposi. Dit això, me’n vaig decidida cap al bar on estic segura que trobaré en Robert. Efectivament les meves sospites són certes i m’aturo un segon a mirar-lo. La seva pell s’ha tornat més bruna a causa dels intensos raigs de sol i em fa l’efecte que el veig més alt. No puc evitar somriure i sense pensar-m’ho dues vegades hi entro. La cara de sorpresa amb un punt d’emoció que fa en veure’m, fan que m’adoni que els sentiments que sentia per mi no s’han esfumat del tot.
I ara estic segura que, a poc a poc, podrem arreglar el que teníem i construir de nou una relació.
Així que he de començar per tornar-lo a enamorar.
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=Veritat
|Destacador=Carmina
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre La noia del descapotable de l, pels Pauvives

2015-05-05T10:09:49Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=Pau.vives
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Text=Un bon dia d’estiu, em desperto sobtadament per un fort cop a l’habitació del costat. Em vesteixo apressadament per investigar què hi passava. Surto per la porta de la meva habitació, em disposo a obrir la porta d’en Pol però un munt de roba impedeix que hi pugui passar. Pico fort a la porta, no m’escolta el gamarús del meu germà, té la música massa alta. Pico i pico però com si fos un talp sota terra no escolta res.
Baixo les escales de la casa per preguntar què passa amb el Pol i el perquè està tant content. Ma mare no està a casa i mon pare esta treballant. Dons cap problema, em preparo la meva llet calenteta amb una culleradeta de cola-cao i m’espatarro al sofà amb intenció de no moure-m'hi.
Acabat el meu temps de descans, recordo que havia quedat amb el Peter ja que el vaig deixar tirat en aquella escola tan pija i superficial.
Pujo les escales i trobo tot de roba pel terra, era l'habitació del Pol que estava desbordada de roba. Vaig entrar a l’habitació a la força com si fos una jungla frondosa a través de la roba.
En Pol està estirat al llit amb els cascos al màxim. Pregunto al Pol el perquè està amb tot pel terra, tot fet un desastre.
Em parla d’un viatge que farem amb la família al dia següent. Ens anirem de viatge al País Basc. Em quedo bocabadada, sobtada perquè no en sabia res. Reflexiono i reflexiono i penso que em podria escapar amb el Peter. El tenia mol abandonat i el vaig deixar en aquell col·legi i d'allí no vaig comunicar-me més amb ell.
Uns dies més tard, quan ja érem a l'aeroport, quedo amb el Peter a l'aeroport, li explico el que sentia per ell i li demano perdó per tan ximple que havia sigut. El Peter amb cara enfadada se'm queda mirant profundament als ulls, me'l miro, m'aproximo a ell i el beso.
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=No
}}
{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Grela8

2015-05-05T09:57:36Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=Grela8
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=Els presentem la nostra segona activitat que tracta sobre una continuació/capítol, en aquest cas de l'obra ''La noia del descapotable'' que hem llegit al segon trimestre.
|Text=M’havia costat molt agrupar les meves coses en tan sols una maleta.

Llavors era diferent que passar de casa a ca la iaia. Ara havia de preparar-me per una vida nova, no se ni on, ni per a què. “Només el necessari, Andrea”.

Des de la cua d’embarcament es veia el cartell “Barcelona-Nova York”.

Van ser 9 hores que ni fu ni fa. Estàvem el Diego, la mamà i jo asseguts a la part del mig de l'avió.
El temps que no vaig passar dormint, vaig estar escoltant música del meu grup preferit i pensant en el que m'oferiria el futur allà, on hi estava a poques hores.

Els papàs, bé, no!, la mamà i en Diego, a penes arribaren estarien en un pis i ja fent el preparatius de l’exposició.

A mi aquella idea m’havia semblat correcta, ja que des de sempre m’havia atret l’art. Però, òbviament no m’hi quedaria allà per la resta de la meva llarga estada.

Després de recollir les maletes -la meva Sansonite beix estava intacta- vam anar a una cafeteria de l’aeroport. Allà hi havia connexió a Internet. Tampoc ho trobava molt a faltar, però ja que no em costava res…

Vaig agafar el mòbil per mirar-lo i era en Jimmy. Ostres, en Jimmy! Sincerament ni me'n recordava. “Andrea! Per fi puc comunicar-me amb tu. Ho sento però he estat molt ocupat a Sarrià amb la mama. M’ha ficat a treballar, ho pots creure?”

-Ostres Jimmy, quant de temps! M’has d’explicar moltes coses. Seria millor que parléssim per telèfon.

-Sí, estaria bé! Et truco ara?

-No, no. Et costaria un ull de la cara. No creuràs on sóc!

-Eh? On, Andrea?

-A Nova York, justament sóc a l’aeroport. Acabo d’arribar.

-Què dius? I què fas allà?

-Sincerament ni ho sé. Escolta després parlem, t’aviso quan et pugui trucar.
Va pagar en Diego i vam sortir a agafar un taxi.

Nova York. La diferència amb Sitges era notable.
En arribar al pis vaig ficar-me a descansar, sense investigar-lo ni res. Tenia molta son i després d’hora i mitja dormint, vaig sortir de la més petita de les tres habitacions la qual seria meva, per veure bé la casa.
Era un pis petit però elegant i acollidor alhora i estava a poc del centre de Nova York, a menys de mitja hora a peu. Ja tenia ganes de sortir fora, però vaig recordar-me que havia de parlar-me amb en Jimmy, vaig trucar-lo per videotrucada i va contestar a la primera.

-Hey Andrea! Com estàs?

-Hola Jimmy! M’acabo de despertar, estava cansadíssima.

-Però tia, que hi fas allà?

-Bé doncs, el curs m’ha anat fatal, i per no passar-lo, he pensat que era millor vindre aquí amb la mamà, que prepara una exposició… i veure si aquí ho puc aprofitar més.
Va fer cara de sorpresa i va dir-me:

-Has fet bé, crec. Tant de bo jo fos en un lloc així.

-I tu què? No estudies?

-Des que vam planejar l’escapada que sóc a Sarrià, hauré que tornar, sí, però no tinc massa compromís…
Vaig aturar-me i pensar… de cop en Jimmy va veure'm i va dir-me en el que pensava i ‘’estàs pensant el mateix que jo?’’. Segurament coincidíem en el pensament; que bé estaria tenir alguna persona en aquesta petita aventura.

-Et semblaria si hi anés, amb tu?
Vaig dir-li què sí, és clar. Què bé, estava molt contenta! En parlaríem més endavant per acordar les dates i allò.

Vaig apagar el portàtil després de parlar amb en Jimmy i vaig veure una nota a la nevera on deia que la mamà i en Diego havien sortit.
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels TheManis

2015-05-05T09:54:07Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=TheManis
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=Hem fet un final diferent.
|Text=Per fi era estiu, ja s'havia acabat el curs. Ara tenia molt de temps lliure, així que vaig decidir anar a París amb ma mare i el seu amic el pintor a visitar als museus d'art i a ajudar-los a prepara la seva pròpia exposició.

A casa tot ja estava més calmat i els problemes amb els xalets ja estàvem solucionats, però mentre no tornessin a casa era millor marxar per no coincidir amb el meu pare i la seva horrible advocada, la Hortènsia. Un cop a Paris ens vam instal·lar en un hotel molt luxós just al centre de la ciutat. La meva mare estava molt ocupada organitzant la exposició i el pintor semblava un gos: la seguia a tot arreu. Jo tenia moltes hores lliures en les que estava a l'hotel amb el portàtil parlant amb el eu germà per saber com anava per Sitges, fins que un dia vaig decidir sortir al carrer, encara que fos sola, per visitar i passejar per aquesta meravellosa ciutat. Tot caminant per un porc just al costat de la torre Eiffel em vaig creuar amb un noi alt i morè, i em vaig posar tant nerviosa que em vaig entrebancar i vaig caure. El noi, que anava sol, va venir corrent a ajudar-me. Per sorpresa meva, el noi era català, però havia vingut de visita amb els seus pares a Paris, ells estaven pujant a la Torre Eiffel, però ell tenia vertigen i no es va atrevir a pujar-hi .Vam estar parlant una bona estona, fins que els seus pares van baixar i va haver de marxar amb ells, però vam intercanviar telèfon i vaig tornar a casa molt contenta.

Entrant a l'hotel no me'n vaig recordar de picar a la porta i la vaig obrir amb la còpia de la clau de l'habitació que ens havia entregat el recepcionista, i per sorpresa meva vaig trobar al pintor i la mare fent-se petons al sofà, i just quan em van escoltar es van donar la volta espantats, i jo em vaig quedar plantada allà al mig de la porta, sense saber què fer ni com reaccionar, així que vaig donar mitja volta i vaig sortir de l'hotel corrents amb la meva mare darrere, vaig anar al parc de la torre Eiffel i vaig trucar al noi que acabava de conèixer, i li vaig preguntar si el podia veure. Ell va contestar que si, i al cap de deu minuts ja es trobava al meu costat. Vaig apagar el mòbil a causa de que la meva mare no parava de trucar-me i enviar-me missatges, i he de reconèixer que em feia na mica de pena, però no tenia ganes de parlar amb ella. El noi era encantador: era molt amable i atent, característiques que ens agraden a les noies. Tot i que només feia un parell d'hores que ens coneixíem, li vaig explicar el que em passava, ja que ell em transmetia molta seguretat. També ell em va explicar que vivia en un poblet a prop de Sitges la qual cosa em va deixar il·lusionadíssima, alguna cosa em deia que ell era el noi indicat... Quan em vaig veure amb cor, vaig tornar a l'hotel per parlar amb la meva mare.

En arribar a l'hotel em vaig trobar a la meva mare al sofà, però el pintor havia marxat, i ens vam posar a parlar: -Andrea, filla, ho sento...
-Què vols que et digui? Com li pots fer això al papa?
-Però que no veies les evidències? Pensava que ja ho sabies!
-He de reconèixer que ho vaig veure un dia al passeig del mar amb ell, però no m'esperava que arribés a passar això!
-Filla, ell m'entén, és un bon home. A més, amb el teu pare teníem problemes com deuries suposar, i el pintor em va ajudar en tot moment, però el que va ser la gota que va tombar el vas va ser trobar-me el teu pare petonejant-se amb l'Hortènsia. Espero que ho puguis entendre Andrea.
-Mama, ho sento, no sabia res d'això, però no sabia com reaccionar quan us he vist.

Després d'aquesta xerrada amb la mama els dies van anar passant, la exposició va ser un èxit, vaig tornar a quedar un altre dia amb l'Andreu (el noi morè) i al cap de pocs dies vam tornar a casa.
Quan vam tornar a casa les coses estaven molt estranyes: els pares no es parlaven i gairebé no esteven a casa. Fins que un dia van decidir que es divorciarien, fet que em va fer molta pena. Els mesos van anar passant, i vaig començar a sortir amb l'Andreu, però no ens veiem gaire al estar una setmana amb la mare i una altra amb el pare, però no em queixava. Se'n podia dir que, en general, em sentia feliç.
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Pausil

2015-05-05T09:52:40Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=Pausil
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=Hem redactat un nou capítol de la novel·la de "La noia del descapotable".
|Text='''

''''''En Jimmy torna'''''''''

Quan vaig tornar de Venècia, vaig anar a fer un volt amb en Robert. Era una tarda assolellada, i vàrem anar a l’espigó a veure el contrast del sol amb el mar: tot era meravellós, un paisatge bonic i amb en Robert al costat no podia demanar res més.

El temps anava passant... Al cap d’una estona va sonar el meu telèfon, era el meu germà.
Andrea, en Jimmy t’està buscant, on ets?
Ostres, sóc a l’espigó, digues-li que vingui. Moltes gràcies germanet.

Estava molt sorpresa, tenia moltes ganes de veure’l, ja que no el veia des de l’intent d’escapada cap a Àmsterdam. El vaig veure apropant-se, sabia perfectament que era ell, per la seva forma de caminar.
Un cop va arribar en Jimmy, li va sobtar que en Robert i jo estiguéssim junts. Li vaig estar fent preguntes cada dos per tres: Jimmy on eres? Per què no contestaves? On t’havies ficat? Que has fet des del dia de Carnaval?

Em vaig posar tan pesada que en Jimmy no em va poder respondre fins que vaig callar i el vaig abraçar fins a deixar-lo sense respiració. Quan el vaig deixar, va començar a explicar històries que em van deixar de pedra.

-El dia que no et vas presentar a l’estació de tren no vaig saber què fer, em vaig sentir molt sol i abandonat. Quan em vas trucar, em va saber greu per tu però almenys sabia que no t’havies oblidat de mi. Tot i així, tenia massa ganes de fugir, no volia tornar a aquell internat on m’amargaven la vida, així que vaig seguir sol amb el meu pla. Com et vaig dir, vaig passar la nit a casa la mare i al matí vaig agafar l’avió.
Tot era molt nou per mi, vulguis o no estava molt nerviós i si et dic la veritat, dintre meu no volia agafar aquell vol perquè no estava segur i em preguntava: I si no arribo bé? I si l’avió s’estavella?. Però tot i això el vaig agafar. El viatge se’m va fer molt llarg i avorrit. Un cop a l’estació em vaig estressar molt perquè no sabia què havia de fer. Vaig decidir seguir a una persona que tenia tota la pinta de saber el que havia de fer en tot moment.

Després d’una gran estona d’espera i d’estrès vaig poder agafar la meva maleta i vaig començar a caminar sense rumb; però em vaig adonar que tot allò era inútil i em vaig encaminar cap al centre d’Àmsterdam.

Allà vaig veure moltes coses, passava per carrerons i només veia gent consumint marihuana. Vist això vaig anar preguntant per un camell i començar a negociar, sé que estàs pensant que estic boig, però, ho vaig fer.
Estàs boig Jimmy.
Andrea, no tenia res a perdre.
Oi tant si estàs boig..
Robert tu a la teva.
Continua Jimmy.

Doncs vaig començar a passar maria. Tot anava bé fins i tot sortia de festa amb tot el que guanyava. Tot encaminava bé, fins que el meu camell me la va jugar. Te’n recordes la pasta que em vaig quedar amb allò del Pirata? Doncs bé, el meu camell, en Steven es va assabentar (no sé com) que tenia molts diners i va decidir enviar col·legues perquè me’ls robessin. Al principi no van poder, però van acabar amb mi. No només em van prendre els diners sinó el mòbil i per aquesta raó tampoc t’he pogut trucar.

Per sort encara em quedava maria per vendre i no m’ho vaig pensar. Vaig començar a vendre com un boig i la policia gairebé em va enxampar. Quan ja tenia suficients calés vaig decidir de tornar cap aquí.

Després de tota aquesta petita experiència i anècdota se’m treuen les ganes de tornar a escapar-me de casa.
La Andrea estava amb una cara que no sabia si m’escoltava…

A la tarda, vam anar a prendre alguna cosa i a petar la xerrada. Tenia moltes ganes de passar un dia amb la meva millor amiga. Un cop acomiadats vaig anar cap a casa de mon pare. Pel camí no parava de pensar en l’Andrea i cada dos per tres tenia papallones a l’estómac i abans d’entrar a casa vaig fer un somriure amb una cara de ximple.
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Laiapep12

2015-05-05T09:51:30Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=Laiapep12
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=Hem modificat la nit en la qual en Jimmy i l'Andrea van a la discoteca.
|Text=A la discoteca hi ha l’Andrea amb en Jimmy. Es troben amb el pare de l’Andrea , la advocada i en Peter amb els seus amics.
Les pastilles que s’havien pres van començar a fer efecte.

L’Andrea en veure a en Peter es va sentir molt confosa i incòmoda en no estar amb ell. Llavors decideix enrotllar-se amb en Jimmy per fer-li enveja, i comença a petonejar-lo apassionadament. En Peter en veure allò no pot reaccionar i decideix que el millor que pot fer és marxar d’aquell lloc. L’Andrea no pot deixar-lo marxar d’aquesta manera, el segueix fins a la porta i el crida. Ell en girar-se li diu que únicament volia arreglar les coses amb ella, i en veure el que ha fet amb en Jimmy queda impactat. L’Andrea plora, ella vol recuperar-lo, tot i que li hagi posat les banyes amb la Diana. El passat, passat està, i en Peter decideix perdonar-la tot i haver-se enrotllat amb en Jimmy ja que ell també ho va fer malament al estar amb la Diana. En Jimmy s’ha emprenyat perquè ell sentia alguna cosa per l’ Andrea i el petó l’ha fet posar la pell de gallina, i que ara l’utilitzi i el deixi d’aquesta manera no li senta gens bé. De sobte senten uns cops molt forts, és el pare l’Andrea. Està fent cops a un cotxe i està cridant molt enrabiat, ha begut més del compte. L’Andrea corre cap a ell i li diu que deixi de fer cops, que perquè ho fa. Ell diu que no té res, són molts problemes els de casa i els del treball, i que la mare hagi marxat el fereix. L’Andrea li diu que la té a ella i al seu germà, que passi el que passi estaran units i que són una família, junts se'n podran sortir de tots els problemes que esdevinguin. Tot i sentir les paraules de la seva filla, el pare no gosa a parar i no li respon. Ella li diu que sisplau que pari, que ho faci per ella, i marxa amb en Peter a un lloc més tranquil per parlar mentre en Jimmy es queda mirant ple de tristor i amb els ulls ennuvolats per les llàgrimes que li anaven a caure. Ella no mira enrere, vol fer-se la dura i no vol adonar-se’n de tot el mal que li ha fet al seu pobre amic. En Peter li posa el braç sobre la cintura i la rodeja suaument, quan s’allunyen suficientment com perquè els altres no els vegin, en Peter apropa l’Andrea als seus llavis, i es fan un petó molt intens. Ell està encantat però ella en el fons sap que no ha fet el correcte i que ha perdut un gran amic per culpa del seu egoisme.

Si no fa res ara per solucionar-ho, possiblement no tornin a ser amics. La decisió està en les seves mans. Però finalment deixa portar-se per la situació i s’oblida d’en Jimmy.
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels LauraHelenOscar

2015-04-19T16:39:35Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=LauraHelenOscar
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=Final del capítol de la noia del descapotable
|Text=Capítol Final

Torno de París, no ha estat gaire divertit com jo em pensava, ja que la meva mare em va deixar sola en aquella ciutat.
Jo quan vaig marxar de Sitges em pensava que tot seria com abans, que la mare tornaria a ser la d’abans, però tot va ser diferent. Els primers dies sí que va estar amb mi, però després em va deixar sola a l’hotel i se’n va anar amb en Diego amb l’excusa que havia de treballar.

I que se suposa que devia fer jo? Estava sola en una ciutat desconeguda, sense ningú.
Per això he tornat a Sitges el lloc d’on mai hauria d’haver marxat.
Estic fora de l’aeroport intentant trobar un taxi que em porti a Sitges i lluny a uns trenta metres em sembla veure a algú conegut, torno a girar-me i veig uns ulls molt coneguts mirant-me eren els ulls d'en Robert, aquells ulls que em van enamorar a Venècia. El meu cor es va accelerar, no sabia què fer, però els meus peus com si tinguessin vida pròpia van començar a caminar cap en Robert, no sabia què dir-li, ni què fer, només sabia que volia arribar on era ell, l’havia trobat molt a faltar, només havia pensat en ell.
Vaig arribar al seu costat i va ser ell el primer en parlar
-Hola - Em diu, i vaig adonar-me que estava nerviós
-Hola, fa molt que no et veia- li vaig dir molt nerviosa
-Ja però això ha sigut perquè has estat a París sis mesos, però igualment jo t’he trobat molt a faltar- em diu i jo torno a sentir aquelles pessigolles que abans en l’institut sentia per Robert
-Jo també t’he enyorat molt, bàsicament per això estic aquí, Robert, m’he adonat que em vaig equivocar quan vaig marxar, i si no és massa tard i no segueixes sent el xicot de Teresa vull que tu i jo tornéssim a intentar el nostre.-Això últim li dic amb el cor en la mà, però tots els nervis desapareixen quan veig com Robert em mira amb un somriure, en aquell mateix moment sé que Robert vol el mateix que jo així que amb tota la felicitat que sóc capaç de sentir em llanço en els seus braços i li faig un petó, immediatament ell també em fa un petó i jo em sento feliç.

No vull preguntar-li res de la Teresa. Jo confio en ell, junts agafem el taxi i li dono al taxista la direcció de la meva casa, quan el taxista arriba a la meva casa jo baixo i la meva mirada es desvia cap a la casa de la Diana, ara que sóc aquí, no puc evitar preguntar-me com li van les coses a ella. De sobte un descapotable vermell passa pel costat meu i aparca davant de la casa de la Diana i d’aquell cotxe surten Diana i Peter, ella dóna la volta i agafats de la mà entren a casa seva. Sé que m’ha vist però no m’ha dirigit la paraula, esta clar que no vol saber res de mi, i me n'adono que jo havia de fer el mateix; oblidar-me d'ella com m’he oblidat del Peter.
Robert molt cavallerós agafa les meves maletes i les porta a casa, jo entro darrere seu i dins em trobo a tota la meva família esperant-me, està el meu pare amb l'advocada i també està el meu germà: m’apropo a ell i li dono una abraçada, va ser de les persones que més vaig extranyar, per la meva sorpresa també esta la Irene ella s’apropa a mi i m’abraça i em diu:
-Et vam extranyar molt tots.
-Jo a vosaltres també, m’he adonat que tots vosaltres els que sou aquí ara mateix sou la meva família, us estimo molt- Això últim ho vaig dir en veu alta, volia que ells s’assabentessin que sí que els estimava, i que per fi ja hi era a casa.

FI.
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels MikiDani

2015-04-19T16:31:28Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=MikiDani
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=L'obra que em presentat fa referència a una continuació del final de l'obra de la noia del descapotable.
|Text=Acabava de parlar amb el director de l'Institut sobre el tema d'acabar o no els estudis de Batxillerat. El director era un home amable i molt raonable, estava quasi segura que m'entendria. Com ja havia decidit abans, juntament amb la meva mare, li vaig dir que finalment, després de moltes reflexions, havia pensat que la millor opció era deixar temporalment els estudis, ja que després del desaprofitament del segon trimestre era molt complicat recuperar-ho tot. A part no estava en les millors condicions morals de seguir estudiant després del que havia passat amb la meva àvia. Molt resumidament és el que vaig intentar fer-li entendre al director. L'home, una mica desanimat, em va dir que era una llàstima que deixés els estudis, però que entenia perfectament la meva situació, així que, si creia que era la millor decisió tirés cap endavant. La veritat és que em sabia una mica greu deixar els estudis, però jo pensava en el meu futur immediat i el que ara per ara m'aniria millor.

Mentre pensava en tot això anava preparant la maleta que agafaria per anar a viure una temporada amb la meva mare a París. Marxaria d’aquí i començaria allà de nou, la meva vida. Mai havia anat a aquella ciutat, mira que els meus pares me n'havien parlat, però no havia tingut l'oportunitat ni voluntat d’anar-hi. Ara en canvi ho veig com a una oportunitat, que aquí no crec que tingui. Em dedicaré a ajudar la meva mare amb els seus dissenys de roba i potser podré trobar alguna feina a temps parcial i guanyar alguns calerons per les meves despeses personals. Estic desitjant anar-me'n amb la mare, crec que un canvi d’aires en aquesta nova ciutat m’anirà bé.
Sense adonar-me'n ja estava a dins de l’avió juntament amb la meva mare volant cap a París. Només arribar, ens vam instal·lar en un pis que tenia la meva mare juntament amb el seu company de feina Diego. Va ser la primera vegada que veia el Diego. La meva mare havia parlat molt d’ell però mai l’havia vist en persona fins ara. Em va semblar una persona estupenda tan professionalment, encara que no entenia molt bé el món del disseny, com personalment. Durant un mes aproximadament vaig estar ajudant la meva mare en tot el que podia i entenia, és clar. A més a més, anava aprenent com ser dissenyadora i penso que es una feina genial. En aquell moment vaig decidir que la meva vocació estava en el disseny com la meva mare, però encara tenia molts dubtes i no estava assegurat. Mentre ajudava la mare vaig rebre un missatge del Jimmy. Em vaig sorprendre molt. Feia temps que no sabia res del Jimmy després del problema que vam tenir de l’escapada a Amsterdam. El missatge deia que estava a París i com que sabia que jo estava allà volia veure'm. En el missatge s’especificava el lloc de quedada i la hora. Així que sense pensar-m'ho em vaig dirigir cap allà a l'hora acordada.
En arribar el vaig veure assegut en un en un banc mirant el mòbil. No sabia com interactuar amb ell després de tan de temps sense veure'ns. Però finalment em vaig decidir a saludar-lo.
Hola Jimmy- vaig dir
Hola Andrea, com va?, feia temps que no ens véiem- va dir
Sí, des d'allò de l’escapada a Amsterdam- vaig dir una mica neguitosa
És veritat. Va ser un fracàs absolut- va dir una mica decebut Jimmy. Tu què fas a París? Per què has vingut?- vaig preguntar
He vingut perquè el meu pare ha trobat una bona feina aquí. Jo per descomptat no volia venir a París, però el meu pare m’ha obligat i apart em vaig assabentar que feia poc que havies decidit anar una temporada aquí, així que tampoc em vaig resistir molt- va respondre

Vam parlar durant hores sense parar fins que finalment vaig tornar al pis. Em va alegrar molt tornar-lo a veure i així tampoc estaria tan sola a París.

Els dies van anar passant fins que em vaig haver d'acomiadar del Jimmy i de París. Va ser una temporada molt bonica i que m’agradaria tornar a repetir. Vaig aprendre moltes coses, vaig conèixer una nova ciutat i la meva amistat amb el Jimmy es va fer mes forta. Malgrat això havia de tornar a Sitges a començar novament el batxillerat i aquesta vegada sí que m’esforçaria a aprovar-lo. Estic trista per abandonar aquesta ciutat, però a la vegada estic contenta perquè em retrobaré amb el pare i el Pol. Això ha sigut una experiència que mai oblidaré.
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Lidia.rosa

2015-04-19T16:23:30Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=Lidia.rosa
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=Final canviat de la obra.
|Text=La noia del descapotable

Desprès del viatge en autocar des de Venècia, entre en Robert i jo no hi fluïa cap mena de paraula ni gest,que em fes pensar que tot anava bé. Va ser un llarg camí fins a Sitges. En arribar, les portes de l’autocar es van obrir i una mà em va ajudar a baixar les escales. Era en Jimmy! Havia tornat a buscar-me.

-Bon dia nena.
-Jimmy! No havies marxat a Sarrià per anar a Amsterdam?
-Sí, però en arribar a casa de ma mare, vaig parar-me a pensar que què hi faria a Amsterdam sense tu?
-Oh quin detall!- vaig dir.
- He anat a casa teva a parlar amb el teu pare, però un cop allà he vist que tenien molt enrenou i he decidit que hi aniria més tard, fins que estiguessin més tranquils.

-Jimmy, perquè has anat a casa?
-Vull demanar-li als teus pares un favor, maca.
- Quin favor es aquest,si es pot saber?
-”Sorprise”- va dir ell amb entonació anglesa.

No sabia quina entremaliadura estaria planejant en Jimmy ara, però amb totes les que ha dut a terme no m’estranyaria que hi sortíssim malparats.

-Andrius! Vols que et convidi a un gelat?
-Andrius?.-vaig preguntar-li estranyada.
-Així es com et diré d’ara en endavant! Mola, és divertit.
-D’acord Jonàs.- amb una ganyota.

Un cop a la botiga xixonenca, en Jimmy va comprar-me el gelat més gran que tenien. Quin bon amic tenia al cantó.

-Et sembla que hi anem ara, a parlar-hi amb la Neus i l’Enric?- em digué impacient.
-Això està fet! Una carrera?
-D’acord! Però amb la condició que qui perdi li deu un petó a l’altre i no a la galta!

Això m’havia fet pensar mentre corríem. Potser li agradava a en Jimmy? El meu millor amic des que hi era a l’Inter? Per què no m’ho havia dit abans? I just ara que en Robert i jo estem tan malament i distants?
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Martizosa

2015-04-19T16:17:32Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=Martizosa
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=El Peter mostra al seu nadó com estan els diferents personatges de l'obra passat vuit anys.
|Text=- Mira fill, aquella que passeja per davant de l'institut amb un cotxet és l'Andrea, i el que li agafa la mà, l’Antoni, el seu company. Mare meva, han passat 8 anys ja... Quan va acabar l'institut, l’Andrea va fer un mòdul on va conèixer l’Antoni. Com que en aquesta època la gent no es casa, van anar directes a pel nen.

El pare i la mare de l’Andrea estan separats i mai es troben, ni pel naixement del nen. El Pol està amb la Lorena; estan casats i estan en procés de crear una família. Segons diuen, ella està embarassada. A hores d'ara no són una família tan adinerada com abans: han hagut de passar del descapotable a la bicicleta. Atent, per allà passa la Diana. Com ja deus de saber, van acabar malament, ella i l’Andrea, però sembla que ara es porten encara pitjor. El xicot de la Diana té una empresa de matalassos, com l’Antoni. Les dues parelles no es poden ni veure.

Fill, has de recordar una cosa; de vegades és millor un ou avui que una gallina demà. Però què et puc dir a tu, si ets un nadó? Has de fer-me cas, en el futur et servirà...

Tornant amb el tema... Encara no he explicat res del que li ha passat al Jimmy. Segons el que recordo, crec que va entrar en un centre de desintoxicació a Amsterdam, on va conèixer a una tal Cristina. Bé, això és el que diu una actriu de...

En fi, tinc mala memòria. Però quan siguis més gran ho entendràs. Saps què? Encara no puc creure que per la meva culpa l’Andrea es porti tant malament amb la Diana, però això no em turmenta, perquè em vaig casar amb una noia preciosa: la Irene.

Crec que ja hauríem d'aixecar-nos del banc. La teva mare ha de tenir el menjar preparat. Espero fill que algun dia te'n recordis d'això que et dic: un no sempre pot tenir tot el que vol.
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Martizosa

2015-04-19T16:16:46Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=Martizosa
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=El Peter mostra al seu nadó com estan els diferents personatges de l'obra passat vuit anys.
|Text=
- Mira fill, aquella que passeja per davant de l'institut amb un cotxet és l'Andrea, i el que li agafa la mà, l’Antoni, el seu company. Mare meva, han passat 8 anys ja... Quan va acabar l'institut, l’Andrea va fer un mòdul on va conèixer l’Antoni. Com que en aquesta època la gent no es casa, van anar directes a pel nen.

El pare i la mare de l’Andrea estan separats i mai es troben, ni pel naixement del nen. El Pol està amb la Lorena; estan casats i estan en procés de crear una família. Segons diuen, ella està embarassada. A hores d'ara no són una família tan adinerada com abans: han hagut de passar del descapotable a la bicicleta. Atent, per allà passa la Diana. Com ja deus de saber, van acabar malament, ella i l’Andrea, però sembla que ara es porten encara pitjor. El xicot de la Diana té una empresa de matalassos, com l’Antoni. Les dues parelles no es poden ni veure.

Fill, has de recordar una cosa; de vegades és millor un ou avui que una gallina demà. Però què et puc dir a tu, si ets un nadó? Has de fer-me cas, en el futur et servirà...

Tornant amb el tema... Encara no he explicat res del que li ha passat al Jimmy. Segons el que recordo, crec que va entrar en un centre de desintoxicació a Amsterdam, on va conèixer a una tal Cristina. Bé, això és el que diu una actriu de...

En fi, tinc mala memòria. Però quan siguis més gran ho entendràs. Saps què? Encara no puc creure que per la meva culpa l’Andrea es porti tant malament amb la Diana, però això no em turmenta, perquè em vaig casar amb una noia preciosa: la Irene.

Crec que ja hauríem d'aixecar-nos del banc. La teva mare ha de tenir el menjar preparat. Espero fill que algun dia te'n recordis d'això que et dic: un no sempre pot tenir tot el que vol.
|Validada=No
|Validador=
|Destacada=Veritat
|Destacador=Carmina
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Arletemma

2015-04-19T16:12:34Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=Arletemma
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=Bon dia,
en aquesta activitat hem redactat la continuació de l'obra de la Maria Rosa Nogué.
Parla sobre la relació entre l'Andrea i la seva mare i sobre la seva estada a Nova York durant les vacances.
|Text=Mare i filla.

Són les 5.17h del matí i ens trobem a l’aeroport del Prat, preparades per agafar l’avió i posar rumb cap a Nova York.
El somriure de la mamà em fa veure la il·lusió que li fa passar uns dies amb la seva filla. Però jo no estic del tot convençuda, ja que últimament la nostra relació ha estat tensa, distant i diferent de fa uns anys. Encara que ben mirat, després de rumiar-m’ho molt, he acabat decidint-me per un canvi d’aires, i crec que no m’anirà gens malament. Vull deixar enrere aquest curs, tot el que he passat, i l’any que ve entraré amb més força per estudiar que mai. M’ho he proposat.
Trobaré a faltar en Pol, el meu germà petit, que ha optat per quedar-se a Sitges a passar les vacances amb el papà i l’Hortènsia. Bé, més que amb ells, amb la Lorena, la seva xicota.

La mamà em dedica una mirada i m’acaricia la cama dolçament, l’avió s’està enlairant.
-Serà genial oi, Andrea? -pregunta amb tendresa.
-Sí mamà, n’estic segura -li torno la mirada, esperant que sigui així.

Les parpelles em comencen a pesar i em va venint la son a poc a poc. Quan em desperto, ja hem arribat al nostre destí. Tot seguit sortim de l’aeroport i la visió d’aquells gratacels imponents fan que em senti minúscula comparat amb la immensa ciutat.
Uns minuts més tard estem dalt del taxi en direcció a l’hotel, situat just al centre.

En arribar, un noi força atractiu i molt ben vestit ens acompanya fins la suite i ens deixa l’equipatge. Quan marxa tot dirigint-nos un somriure encantador, ens vestim amb el conjunt més elegant per anar a menjar a un restaurant de prestigi.

Silencis incòmodes inunden el sopar, no obstant, hi ha petites mostres d’afecte que suavitzen el moment. Les dues haurem de posar de la nostra part si desitgem que això funcioni.
Van sorgint temes de conversa, els típics: estudis, feina, nois… L’àpat sorgeix amb tranquil·litat i m’adono de la quantitat de temps que feia que no passàvem una estona juntes.

Passats uns dies de l’arribada a Nova York compartint sessions d’spa, dormint juntes, anant de compres, visitant llocs esplèndids i conversant de mare a filla, ha fet que ens adonem de la veritable estima mútua amagada durant tants anys i que ara ha reviscut i ha sortit a la llum.

Es va fent fosc i hem posat música dins l’habitació, per viure uns instants relaxants. Una posta de sol esplendorosa, de roigs vellutats i taronges psicodèlics s’estampen contra el blau del cel. Observo aquest meravellós espectacle des de la finestra i no puc evitar recordar el dia que estàvem junts al Massís del Garraf, mirant el sol com es ponia. M’encantava el Robert, m’ho vaig passar d’allò més bé amb ell per la ciutat de Venècia, o fent campana de classe els dos junts, fins i tot servint al bar, que encara que fos una feina dura i pesada, ens sabíem divertir fent-nos petons d’amagat darrere la barra i somrient-nos de punta a punta del bar. Sembla que això hagués passat fa molt de temps i no em puc creure com va poder canviar tot tan ràpidament. M’agradava en Robert, m’agradava molt.
Involuntàriament el meu cap s’omple dels records del dia en que ens vam infiltrar en aquell hotel tan luxós de Venècia, i allà vam fer l’amor per primera vegada. Va ser el dia més màgic de la meva vida.
Els ulls se m'omplen de llàgrimes i sento que l'enyoro.

Seguia bocabadada per la màgica llum de la posta fins que la mamà em va treure a ballar.
Al principi em sentia una mica incòmoda, però aleshores em vaig deixar anar.
Semblàvem dues nenes petites amb ganes de devorar el món, cantant i ballant sobre el llit de matrimoni, com si no ens importés aquella relació distant que es va quedar en un passat arraconat. Ens vam deixar envair per la intensitat del moment. Vam riure com mai ho havíem fet abans i per primera vegada en molts anys ens vam sentir unides. Aquells instants a l’habitació van consolidar del tot la nostra relació i em van fer veure que per fi la mamà havia tornat.

Al principi no tenia gaire clar això de marxar les dues soles de vacances, però desprès de passar un temps tan meravellós juntes, ara em pesa la idea del retorn.
Han passat volant aquests dies i he de reconèixer que no pensava que ens ho passaríem tan bé. La veritat és que m’enduc un bon record. Quan tornem li explicaré al Pol tot el que hem viscut en aquesta ciutat plena d’encants, i ves per on, segur que no em creurà quan li digui que és una dona suau i afable, la mar de sensible i a punt de pescar la perfecció.
Com ha canviat la mamà!

Tres dies més tard arribem a Sitges. Comparat amb Nova York la meva ciutat és minúscula i amb poquíssima gent.
Aquests dies de vacances m’han canviat. Tornar a tenir bona relació amb la mamà i poder explicar-li els problemes fa que em senti més madura. Ara sóc una noia diferent: tinc energia, estic motivada i sé que puc aconseguir tot el que em proposi. Dit això, me’n vaig decidida cap al bar on estic segura que trobaré en Robert. Efectivament les meves sospites són certes i m’aturo un segon a mirar-lo. La seva pell s’ha tornat més bruna a causa dels intensos raigs de sol i em fa l’efecte que el veig més alt. No puc evitar somriure i sense pensar-m’ho dues vegades hi entro. La cara de sorpresa amb un punt d’emoció que fa en veure’m, fan que m’adoni que els sentiments que sentia per mi no s’han esfumat del tot.
I ara estic segura que, a poc a poc, podrem arreglar el que teníem i construir de nou una relació.
Així que he de començar per tornar-lo a enamorar.
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=Veritat
|Destacador=Carmina
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels LauraMarionaLaiaMaria

2015-04-19T16:05:14Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=LauraMarionaLaiaMaria
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=En aquesta activitat hem hagut de fer algun canvi en la historia. Nosaltres hem decidit canviar el final. L' Andrea en comptes d'acabar sola, mai talla amb en Robert i li deixa les coses clares a en Peter.
|Text=Em vaig dirigir cap en Peter decidida a dir-li d’una vegada el que pensava
més segura de mi mateixa del que havia estat en les últimes setmanes.
-Es pot saber què hi fas aquí Peter? Creia que tu i jo havíem acabat.
-Jo t’estimo
-Però tu vas ser el primer, que sense donar explicacions vas marxar i per
si no fos poc, vas començar a sortir amb la Diana, la meva millor amiga.
-Si, però mira ara sóc aquí, penedit del què vaig fer i del meu
comportament.
-Molt bé Peter, però jo no soc cap joc, també sóc humana i sento i pateixo
i no penso permetre que tornis a utilitzar-me i jugar amb els meus sentiments
com vas fer.
-No t’enfadis darling!
-No em tornis a dir darling, de fet no tornis a dirigir-me la paraula, s’ha
acabat, desapareix de la meva vida.
Em vaig girar i em vaig adreçar cap a l’institut on m’esperava en Robert i
fins que no vaig escoltar el motor del descapotable no em vaig quedar tranquil·la.
En Robert estava assegut al banc de davant de consergeria, em vaig
asseure al seu costat, el vaig abraçar i li vaig dir en veu baixa que en Peter
ja era història, que s’havia acabat tot i que només tenia ulls per a ell.
En Robert em va donar un petó i li vaig demanar que sortíssim d’allà i que anéssim
al passeig com els primers dies.
Allà em vaig adonar que començava una nova etapa millor que l’anterior
juntament amb en Robert.
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Irenelesly

2015-04-19T16:03:47Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=Irenelesly
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Presentació=Nosaltres hem fet la historia d'em Jimmy
|Text=En Jimmy va decidir anar a Amsterdam tot sol, sense l'Andrea. Va vendre totes les targetes pirata que quedàven i es va comprar un billet d'avió.

Li van sobrar molts diners i van anar a l'aeroport en taxi. Després d'esperar dues hores i mitja perquè l'avió es va retardar, va pujar-hi.

Al costar d'on seia ell, va veure una noia morena, amb ulls verds i bastant alta. En Jimmy es va quedar embadocat una estona fins que la noia el va saludar:

-Hola. - va dir
-Hola, em dic Jimmy.
-Que viatges tot sol? - va preguntar-li tota sobtada.
-Sí, en teoria havia de venir una amiga amb mi, però han hagut diversos problemes i he decidit viatjar sol. I tu? - va respondre tot nerviós.
-Jo també viatjo sola, abans vivia a Amsterdam, però em vaig mudar a Barcelona. Fa tres setmanes, em vaig barallar amb els meus pares i tenia pensat tornar a viure allà, però no vaig preparar les coses i vaig encaminar-me a Amsterdam fins que no vaig aguantar més -va explicar-li la noia, -per cert, em dic Noèlia.

Em dic Jimmy no va saber que respondre i només li va retornar un somriure. No parava de mirar-la. Fins que ell mateix es va adonar que s'havia enamorat d'ella.

Després d'uns quants minuts de silenci, la Noèlia va decidir fer alguna cosa:

- I per quina part d'Amsterdam vius?
- Pel Nord – va respondre en Jimmy vergonyós.
- Jo també! A un poblet al costat d'un museu.
-Igual que jo! -es va animar una mica més.

Van concretar una mica més on vivien i es van adonar que eren veïns. L'estada en avió se'ls va anar fent més curta a mida que anaven xerrant i agafant confiança.

Quan l'avió va aterrar, van baixar i van anar camí a casa seva en taxi.

Passàvem els dies fins que van arribar els pares de la Noèlia a Amsterdam i ella va a anar a viure a casa del Jimmy. Vam viure junts diversos anys i fins i tot van pensar de tenir un fill.

Al cap de tres anys la Noèlia va quedar prenyada i van tornar a viure junts a Barcelona.
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels Martizosa

2015-02-26T07:43:59Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=Martizosa
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=Antologia poètica de Miquel Martí i Pol
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=Hem enregistrat un vídeo sobre el poema "Un dia seré mort" de Miquel Martí i Pol
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=aQ1QmfqY-2A
|Text vídeo=Un dia seré mort de Miquel Martí i Pol
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels Insomni

2015-02-26T07:12:24Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=Insomni
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=Antologia poètica de l'autor Miquel Martí i Pol
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=Aquest és un vídeo basat en el poema "La Gent" de Miquel Martí i Pol. Està fet amb diverses imatges enregistrades de coneguts que hem ajuntat conforme anàvem recitantant el poema.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=pule367qzHA
|Text vídeo="La gent" de Miquel Martí i Pol
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=No
}}
{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Usuari:Insomni

2015-02-25T09:14:47Z

Carmina:

{{Usuari
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Núria, Tània, Eva, Ylenia
|Centre estudien=Carles Vallbona
|Professorat=Carmina
|Centre treballa=
|Curs=2014-15
|Presentació=Hola!
Som Insomni, un grup format per quatre noies esportistes: la Núria, la Ylenia, la Tània i l'Eva.
Estudiem 4t d'ESO a l'institut Carles Vallbona de Granollers. És la segona vegada que participem al Viquilletra. Esperem que us agradin les nostres intervencions.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=pule367qzHA
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels Grela8

2015-02-25T08:50:42Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=Grela8
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=Antologia poètica de l'autor Miquel Martí i Pol
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=Presentem el nostre primer projecte, Metamorfosi I.
És un curtmetratge referit a aquest poema, en el qual al·ludim a l'autor Miquel Martí i Pol.
Esperem transmetre-us la dedicació i el bon cor que hem posat al realitzar el treball.
Gràcies i gaudiu-lo.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=DNn8MWbU0Go
|Text vídeo=Metamorfosi I
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=No
}}
{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Activitat sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels Grela8

2015-02-25T08:49:52Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=Grela8
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=Antologia poètica de l'autor Miquel Martí i Pol
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=Presentem el nostre primer projecte, Metamorfosi I.
És un curtmetratge referit a aquest poema, en el qual al·ludim a l'autor Miquel Martí i Pol.
Esperem transmetre-us la dedicació i el bon cor que hem posat al realitzar el treball.
Gràcies i gaudiu-lo.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=DNn8MWbU0Go
|Text vídeo=Metamorfosi I
|Validada=No
|Validador=
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=No
}}
{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Activitat sobre Antologia poètica de l, pels Pauvives

2015-02-25T08:44:12Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=Pau.vives
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=Antologia poètica de l'autor Miquel Martí i Pol
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra versió
|Text=A claus de sorra he penjat els ormeigs
i he desat tots els llibres a la prestatgeria de boira.
Ara, amb les mans pintades de colors,
em posaré la roba de les festes
i esperaré les noies quan surtin del casalot.
Si plou duré un paraigua de color marginat
i unes sabates grosses d'un verd exagerat.
Les noies entraran i diran: - Bones tardes
(potser cap, qui sap!, m'estimen en silenci),
i escaparan pels carrers tenebrosos
a perdre's dins de les urpes d'homes d'estirp incerta.
Quan sigui fosc retornaré cap a casa
repetint en veu baixa versos que encara recordo,
cansat i decebut; i em pesarà la roba
damunt el gest pèssim de peresa.
Hi hauria a cada portal una parella
besant-se o qui entén que , mentre que jo,
sol i indefens, pensaré que la nit
és una dona verge que m'espera
i a crits estriparé l'embruix que me'n separa.
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=No
}}
{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Activitat sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels LauraMarionaLaiaMaria

2015-02-20T12:55:04Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=LauraMarionaLaiaMaria
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=Antologia poètica de Miquel Martí i Pol
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=escenificació
|Presentació=Aquesta activitat consisteix a escenificar i enregistrar en format vídeo un poema de Miquel Martí i Pol
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=X2L79cC_tfY
|Text vídeo=Aquest vídeo es una escenificació sobre el poema ''L'Heroi'' de Miquel Martí i Pol.
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=Veritat
|Destacador=Carmina
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels Laiaainajuliahelena

2015-02-20T12:54:15Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=Laiaainajuliahelena
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=Antologia poètica de Miquel Martí i Pol
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=Hem realitzat un treball en format vídeo, on a través de les siluetes representem el poema de ''La Primavera'' de l'autor Miquel Martí i Pol d'una manera poc comuna.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=xc4lSviNDs
|Text vídeo=La Primavera de Miquel Martí i Pol
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=Veritat
|Destacador=Carmina
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels Arletemma

2015-02-20T12:53:20Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=Arletemma
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=Antologia poètica de Miquel Martí i Pol
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=Hola, som l'Emma Camps i l'Arlet Lozano.

Vam realitzar aquest vídeo amb la col·laboració de diverses persones, la seva veu va ser gravada recitant el poema ''He heretat l'esperança'', acompanyada d'una melodia coneguda.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=SF1w8VtLUCw
|Text vídeo=He heretat l'esperança, Miquel Martí i Pol
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=Veritat
|Destacador=Carmina
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels Suricatas

2015-02-20T12:52:24Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=Suricatas
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=Antologia poètica de Miquel Martí i Pol
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=Hem representat el poema: "Mare si fos mariner" del prodigiós escriptor Miquel Martí i Pol amb un fotomuntatge a partir de ninots i altres coses.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=EX3XUNgdUXU
|Text vídeo=Miquel Martí i Pol - Mare si fos mariner
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels Suricatas

2015-02-20T12:51:08Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=Suricatas
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=Antologia poètica de Miquel Martí i Pol
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=Hem representat el poema: "Mare si fos mariner" del prodigiós escriptor Miquel Martí i Pol amb un fotomuntatge a partir de ninots i altres coses.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=EX3XUNgdUXU
|Text vídeo=Miquel Martí i Pol - Mare si fos mariner
|Validada=No
|Validador=
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels Johannaissatou

2015-02-20T12:50:16Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=Johannaissatou
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=Antologia poètica de Miquel Martí i Pol
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=Som la Joana, l'Anna i l'Aissatou i aquí us deixem un audiovisual del poema "Salveu-me els ulls" de Miquel Martí i Pol.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=mrXYoSGZHZw
|Text vídeo="Salveu-me els ulls" - Miquel Martí i Pol
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:Pau.vives

2015-02-20T12:48:35Z

Carmina:

{{Usuari
|Tipus usuari=grup d'estudiants
|Integrants=Pau vives
|Centre estudien=Carles Vallbona
|Professorat=Carmina
|Centre treballa=
|Curs=2014-15
|Presentació=Em dic Pau vives , jugador de vólei i estudiant del IES carles vallbona.
|Usuari premiat=No
}}

{{Admin-Prova
|Prova=No
}}

Activitat sobre Antologia poètica de l'autor Miquel Martí i Pol, pels AE

2015-02-20T12:45:50Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=AE
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=Antologia poètica de l'autor Miquel Martí i Pol
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=Primerament vam escollir el poema, va ser difícil, però "L'amor jugava a perdre's" va ser el poema escollit. Gràcies al seu tema senzill i fàcil d'entendre ens va ser fàcil decidir el que faríem.
iMovie, va ser l'eina utilitzada per editar el vídeo i sent la primera vegada que l'utilitzàvem no ens va proporcionar gran dificultat. Amb imatges i altres elements vam fer el vídeo, el que volíem aconseguir era fer un tràiler d'una pel·lícula, en aquest cas, l'obra de Miquel Martí i Pol "L'amor jugava a perdre's".
Ha sigut un treball interessant i divertit de fer que ens a proporcionat moment entretinguts.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=VWQMshbv9eU
|Text vídeo=El que volíem aconseguir era un tràiler i podem dir que estem orgullosos del vídeo obtingut.
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels Pausil

2015-02-20T12:43:55Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=Pausil
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=Antologia poètica de Miquel Martí i Pol
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=Un cop triat un poema de Miquel Martí i Pol (Joan), vam decidir de fer un vídeo. Un cop decidides les idees i tot, vam començar gravant les veus, que més tard només vam gravar una veu perquè no ens anava gaire bé. Quan el poema és recitat, un dels dos (el meu company i jo) anàvem realitzant el més important de l'estrofa.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=SmMNnvBMOV0
|Text vídeo=Joan de Miquel Martí i Pol
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels Laiapep12

2015-02-20T12:41:42Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=Laiapep12
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=Antologia poètica de Miquel Martí i Pol
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=Vídeo on en una pissarra hem traçat les diferents situacions del poema triat en la nostra tasca 'Com que ara ve el bon temps' .
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=ZNVS7f1p1X0&feature=youtu.be
|Text vídeo=Com que ara ve el bon temps.
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=Veritat
|Destacador=Carmina
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels TheManis

2015-02-20T12:31:46Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=TheManis
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=Antologia poètica de Miquel Martí i Pol
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=Poema de Miquel Martí i Pol "Ben poca cosa tens" recitada per LEGO
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=oE4kJbv7b10
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Antologia poètica de Miquel Martí i Pol, pels TheManis

2015-02-20T12:30:15Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=TheManis
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=Antologia poètica de Miquel Martí i Pol
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=Poema de Miquel Martí i Pol "Ben poca cosa tens" recitada per LEGO
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=oE4kJbv7b10
|Validada=No
|Validador=
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Antologia poètica de l'autor Miquel Martí i Pol, pels MikiDani

2015-02-20T12:27:06Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=MikiDani
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=Antologia poètica de l'autor Miquel Martí i Pol
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=L'activitat que hem realitzat tracta sobre el poema "L'heroi" de Miquel Martí i Pol que hem fet per mitjà d'un vídeo. En el vídeo es pot observar com hem representat aquest poema mitjançant dibuixos.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=NYTD2D3w0FE
|Text vídeo=L'heroi
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat sobre Antologia poètica de l'autor Miquel Martí i Pol, pels MikiDani

2015-02-20T12:26:16Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=MikiDani
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=Antologia poètica de l'autor Miquel Martí i Pol
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=L'activitat que hem realitzat tracta sobre el poema "L'heroi" de Miquel Martí i Pol que hem fet per mitjà d'un vídeo. En el vídeo es pot observar com hem representat aquest poema mitjançant dibuixos.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=NYTD2D3w0FE
|Text vídeo=L'heroi
|Validada=No
|Validador=
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Activitat 2 sobre Antologia poètica de l'autor Miquel Martí i Pol, pels Lidia.rosa

2015-02-20T12:22:02Z

Carmina:

{{Activitat
|Grup=Lidia.rosa
|Centre=Carles Vallbona
|Curs=2014-15
|Obra=Antologia poètica de l'autor Miquel Martí i Pol
|Activitat sobre=una obra
|Personatge=
|Tipus activitat personatge=
|Quan vida oculta=
|Tipus activitat obra=altra activitat
|Presentació=He començat per escollir quin poema volia fer. Com que estava entre dos de tots ells, els he fusionat i he inventat una estrofa final perquè així no es perdés el fil conductor del text. Desprès he anat recopilant fotografies d'Internet o bé de les que tenia guardades al meu ordinador, amb l'objectiu que tingues coherència amb el que jo anava a llegir. Una vegada he tingut les imatges ordenades, amb el programa "Flipagram", he adjuntat l'àudio amb la seqüència de fotografies. L'he guardat al meu dispositiu i l'he pogut penjar a YouTube.
|Vídeo servidor=YouTube
|Vídeo ID=WTEkwvxZ5Fk
|Text vídeo=MIQUEL MARTÍ I POL
|Validada=Veritat
|Validador=Carmina
|Destacada=No
|Destacador=
|Activitat premiada=f
}}
{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué

2015-01-09T12:16:14Z

Carmina: Es crea la pàgina amb «{{Obra |Títol=La noia del descapotable |Gènere autor=autora |Nom autor=Maria Rosa |Cognom autor=Nogué |Data original=2009 |Curs=2014-15 }} {{Admin-Prova |Prova=f }}».

{{Obra
|Títol=La noia del descapotable
|Gènere autor=autora
|Nom autor=Maria Rosa
|Cognom autor=Nogué
|Data original=2009
|Curs=2014-15
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Antologia poètica de l'autor Miquel Martí i Pol

2015-01-09T12:10:16Z

Carmina:

{{Obra
|Títol=Antologia poètica
|Gènere autor=autor
|Nom autor=Miquel
|Cognom autor=Martí i Pol
|Data original=1999
|Curs=2013-14, 2014-15
|Autor a Lletra=http://lletra.uoc.edu/ca/autor/miquel-marti-i-pol
|Autor a Viquipedia=http://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Mart%C3%AD_i_Pol
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Antologia poètica de l'autor Miquel Martí i Pol

2015-01-09T12:09:03Z

Carmina:

{{Obra
|Títol=Antologia poètica
|Gènere autor=autor
|Nom autor=Miquel
|Cognom autor=Martí i Pol
|Data original=1999
|Curs=2014-15
|Autor a Lletra=http://lletra.uoc.edu/ca/autor/miquel-marti-i-pol
|Autor a Viquipedia=http://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Mart%C3%AD_i_Pol
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}

Usuari:Carmina

2014-12-09T11:13:57Z

Carmina: Es crea la pàgina amb «{{Usuari |Tipus usuari=professorat |Integrants= |Centre estudien= |Professorat= |Centre treballa=Carles Vallbona |Curs=2014-15, |Presentació=Bon dia! Sóc Carmina S...».

{{Usuari
|Tipus usuari=professorat
|Integrants=
|Centre estudien=
|Professorat=
|Centre treballa=Carles Vallbona
|Curs=2014-15,
|Presentació=Bon dia!
Sóc Carmina Soler i enguany és el primer cop que participo al Viquilletra.
|Usuari premiat=f
}}

{{Admin-Prova
|Prova=f
}}