Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Arletemma

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Green check.svg Carmina ha validat aquesta activitat.

Activitat premiada en l'edició de Viquilletra 2014-15 com a Activitat millor escrita en els Premis Viquilletra UOC-Generalitat de Catalunya 2015

Crystal Project highlight yellow.png
Activitat destacada per Carmina en l'edició de Viquilletra 2014-15

Activitat de tipus altra versió sobre l'obra La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, realitzada per Arletemma del centre Carles Vallbona durant el curs 2014-15.


Bon dia, en aquesta activitat hem redactat la continuació de l'obra de la Maria Rosa Nogué. Parla sobre la relació entre l'Andrea i la seva mare i sobre la seva estada a Nova York durant les vacances.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

Mare i filla.

Són les 5.17h del matí i ens trobem a l’aeroport del Prat, preparades per agafar l’avió i posar rumb cap a Nova York. El somriure de la mamà em fa veure la il·lusió que li fa passar uns dies amb la seva filla. Però jo no estic del tot convençuda, ja que últimament la nostra relació ha estat tensa, distant i diferent de fa uns anys. Encara que ben mirat, després de rumiar-m’ho molt, he acabat decidint-me per un canvi d’aires, i crec que no m’anirà gens malament. Vull deixar enrere aquest curs, tot el que he passat, i l’any que ve entraré amb més força per estudiar que mai. M’ho he proposat. Trobaré a faltar en Pol, el meu germà petit, que ha optat per quedar-se a Sitges a passar les vacances amb el papà i l’Hortènsia. Bé, més que amb ells, amb la Lorena, la seva xicota.

La mamà em dedica una mirada i m’acaricia la cama dolçament, l’avió s’està enlairant. -Serà genial oi, Andrea? -pregunta amb tendresa. -Sí mamà, n’estic segura -li torno la mirada, esperant que sigui així.

Les parpelles em comencen a pesar i em va venint la son a poc a poc. Quan em desperto, ja hem arribat al nostre destí. Tot seguit sortim de l’aeroport i la visió d’aquells gratacels imponents fan que em senti minúscula comparat amb la immensa ciutat. Uns minuts més tard estem dalt del taxi en direcció a l’hotel, situat just al centre.

En arribar, un noi força atractiu i molt ben vestit ens acompanya fins la suite i ens deixa l’equipatge. Quan marxa tot dirigint-nos un somriure encantador, ens vestim amb el conjunt més elegant per anar a menjar a un restaurant de prestigi.

Silencis incòmodes inunden el sopar, no obstant, hi ha petites mostres d’afecte que suavitzen el moment. Les dues haurem de posar de la nostra part si desitgem que això funcioni. Van sorgint temes de conversa, els típics: estudis, feina, nois… L’àpat sorgeix amb tranquil·litat i m’adono de la quantitat de temps que feia que no passàvem una estona juntes.

Passats uns dies de l’arribada a Nova York compartint sessions d’spa, dormint juntes, anant de compres, visitant llocs esplèndids i conversant de mare a filla, ha fet que ens adonem de la veritable estima mútua amagada durant tants anys i que ara ha reviscut i ha sortit a la llum.

Es va fent fosc i hem posat música dins l’habitació, per viure uns instants relaxants. Una posta de sol esplendorosa, de roigs vellutats i taronges psicodèlics s’estampen contra el blau del cel. Observo aquest meravellós espectacle des de la finestra i no puc evitar recordar el dia que estàvem junts al Massís del Garraf, mirant el sol com es ponia. M’encantava el Robert, m’ho vaig passar d’allò més bé amb ell per la ciutat de Venècia, o fent campana de classe els dos junts, fins i tot servint al bar, que encara que fos una feina dura i pesada, ens sabíem divertir fent-nos petons d’amagat darrere la barra i somrient-nos de punta a punta del bar. Sembla que això hagués passat fa molt de temps i no em puc creure com va poder canviar tot tan ràpidament. M’agradava en Robert, m’agradava molt. Involuntàriament el meu cap s’omple dels records del dia en que ens vam infiltrar en aquell hotel tan luxós de Venècia, i allà vam fer l’amor per primera vegada. Va ser el dia més màgic de la meva vida. Els ulls se m'omplen de llàgrimes i sento que l'enyoro.

Seguia bocabadada per la màgica llum de la posta fins que la mamà em va treure a ballar. Al principi em sentia una mica incòmoda, però aleshores em vaig deixar anar. Semblàvem dues nenes petites amb ganes de devorar el món, cantant i ballant sobre el llit de matrimoni, com si no ens importés aquella relació distant que es va quedar en un passat arraconat. Ens vam deixar envair per la intensitat del moment. Vam riure com mai ho havíem fet abans i per primera vegada en molts anys ens vam sentir unides. Aquells instants a l’habitació van consolidar del tot la nostra relació i em van fer veure que per fi la mamà havia tornat.

Al principi no tenia gaire clar això de marxar les dues soles de vacances, però desprès de passar un temps tan meravellós juntes, ara em pesa la idea del retorn. Han passat volant aquests dies i he de reconèixer que no pensava que ens ho passaríem tan bé. La veritat és que m’enduc un bon record. Quan tornem li explicaré al Pol tot el que hem viscut en aquesta ciutat plena d’encants, i ves per on, segur que no em creurà quan li digui que és una dona suau i afable, la mar de sensible i a punt de pescar la perfecció. Com ha canviat la mamà!

Tres dies més tard arribem a Sitges. Comparat amb Nova York la meva ciutat és minúscula i amb poquíssima gent. Aquests dies de vacances m’han canviat. Tornar a tenir bona relació amb la mamà i poder explicar-li els problemes fa que em senti més madura. Ara sóc una noia diferent: tinc energia, estic motivada i sé que puc aconseguir tot el que em proposi. Dit això, me’n vaig decidida cap al bar on estic segura que trobaré en Robert. Efectivament les meves sospites són certes i m’aturo un segon a mirar-lo. La seva pell s’ha tornat més bruna a causa dels intensos raigs de sol i em fa l’efecte que el veig més alt. No puc evitar somriure i sense pensar-m’ho dues vegades hi entro. La cara de sorpresa amb un punt d’emoció que fa en veure’m, fan que m’adoni que els sentiments que sentia per mi no s’han esfumat del tot. I ara estic segura que, a poc a poc, podrem arreglar el que teníem i construir de nou una relació.

Així que he de començar per tornar-lo a enamorar.




Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat sobre La noia del descapotable de l'autora Maria Rosa Nogué, pels Arletemma

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.



Obtingut de «http://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_La_noia_del_descapotable_de_l%27autora_Maria_Rosa_Nogué,_pels_Arletemma&oldid=19881»